Un informe determina el gran impacte social, cultural i econòmic del moviment festiu de la ciutat
Jaume Ciurana explica que'...les entitats de cultura popular i tradicional són algunes de les millors ambaixadores per aquelles persones que ens visiten'
El tinent d'alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació també destaca 'la força que té aquest sector a la ciutat actual com un element de projecció de Barcelona i Catalunya a l’exterior a més de formar part del seu atractiu turístic'.
Per tal que aquest sector de gran potència i projecció es valori i tingui el seu lloc destacat, s'ha presentat al Plenari del Consell Municipal un informe encarregat a l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, que serveix com a radiografia de la realitat del moviment festiu de la ciutat i la seva importància per a determinar el seu impacte social i cultural. Amb aquest estudi, s’obté per primera vegada una anàlisi de les característiques principals de les entitats que participen del moviment festiu a Barcelona, aproximant-se a l’avaluació del seu impacte en l’activitat cultural.
Pel tinent d’alcalde Jaume Ciurana, 'aquest informe forma part de l’atenció prioritària que el govern de la ciutat ofereix al moviment de la cultura popular i tradicional. De fet, és una eina de gran valor que ens ha de permetre atendre i donar millor suport a la realitat del món festiu a Barcelona, un sector que ajuda a fer cultura, a crear identitat, i que actua com a factor de cohesió social i territorial'. Per Ciurana, 'la força que té aquest sector a la ciutat actua, a més, com un element de projecció de Barcelona i Catalunya a l’exterior a més de formar part del seu atractiu turístic. Podem afirmar, doncs, que les entitats de cultura popular i tradicional són algunes de les millors ambaixadores que tenim per aquelles persones que ens visiten'.
L’informe determina que a Barcelona hi ha 514 entitats que participen activament del moviment festiu amb una massa social de més de 117.000 persones que li dediquen 12 milions d’hores anuals de forma voluntària. La distribució de les entitats per districtes mostra que la major concentració es troba a Ciutat Vella i Gràcia, seguida per l’Eixample i Sant Martí. Entre aquests 4 districtes es concentra prop del 60% de les entitats de cultura popular que participen del moviment festiu de la ciutat.
L’estudi també reflexa que el 7% de la població de la ciutat participa del moviment festiu. És una realitat de gran impacte, que va més enllà de les exhibicions i dels dies de festa. Això vol dir que durant l’any, les activitats de cultura popular i tradicional organitzades per les entitats de Barcelona tenen més de 8,3 milions d’assistents.
D’altra banda, l’estudi demostra que les entitats de cultura popular de Barcelona tenen un alt grau d’autosuficiència econòmica. Tenint en compte els pressupostos d’ingressos i despeses de l’any 2011, el volum econòmic de les entitats de cultura popular de Barcelona que participen del moviment festiu és de més de 28 milions d’euros. El 24% dels ingressos de les entitats de cultura tradicional vinculades al moviment festiu provenen d’aportacions de les administracions públiques. La principal font d’ingressos de les entitats són els recursos generats per l’activitat de les pròpies entitats, i com a segona font d’ingressos, es troben les quotes que paguen els socis de les entitats.
Per cada euro que les entitats reben per part de les administracions públiques, el sector fa una despesa de 4'23 euros, generant d’aquesta manera un important volum econòmic.