Un cap del déu Silè de marbre és la nova troballa de albergava la vil·la romana de La Sagrera

Jaume Ciurana, tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, i Josep Pujades, responsable d’intervencions arqueològiques del Servei d'Arqueologia de l’ICUB, han presentat el fragment escultòric que s’ha trobat durant l’excavació arqueològica que es duu a terme a l’entorn de la vil·la romana del Pont del Treball Digne.

Els treballs arqueològics a la vil·la romana del Pont del Treball Digne, que van començar el mes de juny del 2012, està oferint diverses troballes. Aquests treballs estan sent dirigits per Daniel Alcubierre i Jordi Ardiaca (CODEX, Arqueologia i Patrimoni). En els darrers mesos s’han recuperat, entre d’altres objectes, diversos fragments escultòrics, com el prèviament presentat d’un cap de marbre d’una persona jove que representa el déu romà Bacus, déu de l’agricultura, del teatre i del vi.

La continuïtat en els treballs a la zona del vi de la vil·la, ha permès s’ha exhumar un nou cap de marbre de petites dimensions, que representaria a un ancià calb i barbut, i que formaria part d’una escultura. La versemblança amb altres escultures permetria identificar a aquest personatge amb el déu menor de l’embriaguesa Silè, un sàtir que pertanyia al seguici del déu Dionis, l’equivalent grec del déu Bacus, i que prèviament havia estat el seu mestre i pare adoptiu. Però possiblement estiguem més a prop de que es tracti d’un dels múltiples sàtirs fills del propi Silè, i que constituïen part del seguici del déu del vi.

Aquesta troballa, juntament amb la realitzada del possible cap del déu Bacus, formarien part d’un mateix conjunt escultòric associat a un amb el món de la vinya i el vi, de tanta importància al món romà, i en el que tant Barcelona com la vil·la de La Sagrera eren integrants molt actius i des de dates molt primerenques. Aquesta hipòtesi es veuria clarament refermada per la documentació a la vil·la d’un extens i extraordinari complex de producció agropecuària, que confirma que la vil·la basava la seva activitat en el conreu de la vinya i la producció de vi.

Aquest últim fragment que s'ha presentat formava part dels nivells d’amortització de la zona de premses, datat abans del segle III dC. Caldrà esperar als posteriors estudis que es faran a la Zona Franca per poder configurar l'entorn en el que es va fabricar i conviure, i datar-lo amb més precisió. Fins que no hi hagi aquest estudi més aprofundit de l’escultura, no es podran donar dades més precises, tot i que segons les primeres apreciacions realitzades per la Dra. Isabel Rodà es podria datar cap al 117 dC.