Pere Torné Esquius i la bellesa dels petits detalls

La figura de Pere Torné Esquius (Barcelona, 1879-Flavancourt, 1936) és una de les més complicades de situar de tot l’art català de principis del segle XX. Els modernistes mai el van veure com un dels seus, potser perquè la seva estètica s’apropava més al fauvisme, amb aquelles imatges d'una natura no del tot domesticada, i tampoc va ser exactament un noucentista, perquè la seva avantguarda no era tan cerebral com la dels seus coetanis. També va passar molt de temps a França. En definitiva, una figura rara, però fascinant alhora. I és per això que els seus quadres tornen, en una exposició panoràmica que podrem visitar al MNAC fins al 9 de juliol.

Aquesta mostra, titulada Poètica quotidiana, ens apropa als quadres paisatgístics de Torné Esquius, que va dedicar gairebé tota la seva obra a copsar els moments tranquils d’una casa en silenci, els bodegons i les natures mortes –evitant tant com fos possible la presència de cap figura humana–, sempre amb un traç ingenu, i amb colors vius. És cert que la pintura no va ser la seva ocupació principal –es va centrar més en la il·lustració per a publicacions populars i juvenils, com Papitu o Picarol–, però quan pintava ho feia amb un estil propi, amb una ànima única.

L’oportunitat per descobrir el llenguatge fascinant de Torné Esquius la tindrem en una exposició al MNAC, concebuda per Eduard Vallès i Elena Llorens, que s’inaugura aquest divendres, 7 d’abril, i que romandrà oberta fins al 9 de juliol. Podreu trobar més informació i reservar entrades al web del museu.