La veu de Nicole Atkins, protagonista al Sidecar Factory Club

La de Nicole Atkins és una proposta sonora que mira al passat però conserva la màxima frescor. I és que el so del seu treball més nou és cent per cent actual, però tot i això té l'empremta de grans noms de la història de la música nord-americana que van de Roy Orbison a Loretta Lynn.

I és que, des dels seus inicis, aquesta cantant nascuda a Nova Jersey ha mantingut una relació especial amb els sons vintage, sense caure en imitacions ni homenatges gratuïts, sinó reutilitzant ressonàncies del passat per conformar una proposta pròpia i personal. Ho feia ja el 2007 a Neptune City, un disc on s'inspirava en veus femenines del rock com ara les de Chrissie Hynde o Siouxsie Sioux.

Sempre amb un peu al pop, en treballs posteriors, Atkins es va acostar més al blues-rock i a la psicodèlia de finals dels anys 60 per, finalment, acabar seguint els consells del californià Chris Isaak, que ha col·laborat en el seu disc, i posar en el centre de la seva proposta musical una veu fascinadora al voltant de la qual s'estructura aquest Good Night Rhonda Lee.

El pop, el country, unes notes de soul... Tots aquests ritmes contribueixen a la proposta sonora de l'artista, hereva d'una tradició musical nord-americana que va de Ben Hart a Carole King però que no amaga influències fins i tot de crooners que van de Roy Orbison a Frank Sinatra, entre una gran diversitat de músics.

Acompanyada només del seu guitarrista, Atkins es presenta al Sidecar amb les seves cançons més noves en una cita que no us hauríeu de perdre si voleu descobrir una veu de gran valor que està entre el pop més negre i el blues-rock i que, per desgràcia, no es deixa escoltar gaire per aquí.

Si voleu saber més sobre Nicole Atkins i la seva actuació al Sidecar Factory Club, consulteu el web d'aquest espai musical.