L'Espai 13 ja té més de 35 anys
Per a celebrar-ho el laboratori experimental de la Fundació Miró fa un repàs d'algunes de les seves exposicions més representatives
L’Espai 13, el laboratori experimental de la Fundació Miró per on han passat artistes i comissaris novells, celebra més de 35 anys de trajectòria. I ho fa amb una exposició, Haver fer un lloc on els artistes tinguen dret a equivocar-se, a l'espai gran de la Miró que repassa un període fructífer d'innovació artística. Creat el 1978 amb el nom d’Espai 10 i convertit el 1989 en Espai 13, aquesta plataforma ha vist passar més de 500 artistes emergents i, tal i com afirma el títol de la mostra, ha servit com espai on provar, repensar i experimentar amb noves metodologies culturals.
El comissari de l'exposició, Manuel Segade, ha decidit articular-la a través de 7 temes: fenòmens pictòrics, objectes escultòrics, cultura i natura, fenomenologies del cos, postcolonialismes, processos i esdeveniments i els usos de la cultura popular. D’aquesta manera, l’exhibició funciona com a ventall de mostra dels temes i evolucions de l’art contemporani durant aquest període però, també, com a diàleg entre generacions artístiques.
S'hi troben tant artistes consagrats (Brossa i Tàpies van col·laborar als inicis de l’Espai 10, Jaume Plensa va celebrar la primera exposició individual a l’Espai 13 abans de fer el salt internacional), com artistes que s'estan obrint camí actualment. D'altra banda, els diàlegs entre obres es plasmen a les diverses àrees temàtiques. A tall d’exemple, a l’apartat pictòric hi podem trobar tant els quadres de llum de Xavier Veilhan com la pintura abstracta d’Alfons Borrell, contraposada a un quadre de Vik Muniz que, tot i semblar fet de pintura, en realitat està fet de gelatina de plata. A l’apartat de fenomenologies del cos, els pòsters d’AIDS de General Idea i el Pantalón preservativo d’Ana Laura Aláez es contraposen a les fotos de Barcelona Toro Performance, de Jordi Benito. O, a la sala principal, processos i naturalesa es mesclen amb El mar de Fina Miralles (un quadre que s’anirà pintant a si mateix al llarg de la mostra) i El perfil d’Esther Ferrer (un cos dibuixat amb tinta xinesa que s’expandeix al llarg de la paret i desapareixerà gradualment).
Cal recordar,també, que això no ha perturbat el ritme de la petita sala, ja que l’exposició de l’Espai 13 en sí continua el seu curs. Els curiosos que s’hi acostin podran veure una mostra del cicle Arqueologia preventiva, en què el comissari Oriol Fontdevila convida quatre artistes a reflexionar sobre la memòria col·lectiva.