La Festa Catalana, els dissabtes a les 19:30 h

El programa inclou, entre d'altres, bastoners, esbarts dansaires i gegants. A banda de la sessió del 20 de juliol, íntegrament a càrrec dels Ballets de Catalunya, cada acte combina l'actuació d'una colla castellera local, una colla castellera convidada i un grup d'imatgeria o ball. 
 

La darrera sessió es clourà amb l'actuació de la Colla Sardanista Mare Nostrum, que posarà en valor el ball tradicional català per excel·lència, la sardana. Aquest ball popular té un origen incert, que es remunta potser a l'època grega, en què eren habituals les danses circulars. Pep Ventura (1817-1875), considerat fundador de la sardana moderna, va introduir innovacions a la música (va allargar-ne la durada i va ampliar la cobla de 3 músics a 11), la qual cosa va forçar l'adaptació del ball, amb el recompte i el repartiment dels punts. A finals del segle XIX, la sardana es va popularitzar, en part per motius polítics, ja que va esdevenir una mostra d'oposició als conservadors carlins, fidels al contrapàs. Aquest simbolisme es va mantenir fins a la dictadura franquista, que la va prohibir, i ha afavorit  que avui sigui considerada la dansa nacional de Catalunya.

La música i la dansa de la sardana han interessat molts creadors, tant estrangers (Richard Strauss i Igor Stravinsky, entre d'altres) com catalans. Entre aquests darrers, Joan Maragall  fou autor de lletres memorables com la de l'"Empordà" o "La Santa Espina", i del poema La sardana, que comença amb el famós vers "la sardana és la dansa més bella de les que es fan i es desfan". En arts plàstiques, Salvador Dalí la va lloar, en va renegar i la va plasmar en múltiples obres de diferents etapes de la seva vida.

Avui la sardana és una tradició viva a la ciutat i hi ha ballades populars davant la Catedral els dissabtes a la tarda i els diumenges al matí, així com durant les festes majors i altres celebracions tradicionals.