La City Innovation Summit explora com posar la innovació a l’abast de la ciutadania

Un festival de filosofia, una xarxa social de favors, una aplicació per localitzar el mosquit tigre, una plataforma per detectar la presència de microRNA a la sang, un aparell per obtenir aigua de l’atmosfera o un projecte intergeneracional per diagnosticar la malària. Aquests i altres projectes són alguns dels exemples amb què les ciutats innovadores s'han presentat al City Innovation Summit celebrat a Barcelona els dies 17 i 8 de novembre.

Les urbs del segle XXI volen créixer en tecnologia, art, ciència, col·laboració i participació. "Avui el món viu un model dinercèntric, basat en l’economia”, va lamentar Julián Ugarte, fundador de Socialab, a la presentació de l’àmbit ‘Persones’, un espai de reflexió i discussió sobre els models de ciutat possibles. “Però els diners només són una eina per aconseguir la felicitat col·lectiva”, va seguir. “La innovació ens pot ajudar a guanyar la batalla contra la pobresa”. Per Ugarte, en un món desigual i hiperconnectat “hi ha molta gent innovadora que pot intervenir”, no és un mandat exclusiu de les institucions públiques. Ell i l’equip de Socialab ho estan estenent per Amèrica Llatina, i volen obrir seus a Barcelona i a Miami.

Mentre, Europa també busca alternatives al capitalisme agressiu. “Les ciutats han descobert que la innovació els interessa”, va afirmar Artur Serra, director de la Fundació i2Cat i del Citilab de Cornellà de Llobregat. Innovació que involucri la ciutadania, transversal, en què el coneixement flueixi i millori la qualitat de vida dels habitants.

Barcelona i ciutats com Amsterdam, Linz, Manchester, Anvers, Montreal, Medellín, Lyon, Boston o Yokohama fa temps que treballen en aquesta direcció. Algunes compten amb centres ben establerts en què ciència, art i tecnologia fa anys que avancen conjuntament per trobar solucions a qüestions empresarials, ciutadanes, científiques o culturals. La Waag Society, l’Ars Electronica, el SAT o el Future Everything són espais d’exploració i creació conjunta, sense límits, oberts a la participació ciutadana.

“Hi ha 340 living labs arreu del món”, va indicar Jerry Hultin, president emèrit de l’Institut Politècnic de la Universitat de Nova York. Ciutats en què l’experimentació alimenta la ciutadania, en què llençar-se a fer realitat una idea no és cap bogeria ni un acte d’heroisme. Però com implicar la ciutadania? Cal educació i voluntat política, cooperació entre els diversos actors de les ciutats d’avui, administracions, empreses, universitats i ciutadania.

“Perquè la gent s’impliqui cal activar-la. I per activar-la cal escoltar-la”, va subratllar Marleen Stikker, al capdavant de la Waag Society d’Amsterdam. “La gent té ganes de participar i fer coses. És millor encoratjar-la que fer polítiques des de dalt”, va incidir Luc Courchesne, fundador de la Société des Arts Technologiques (SAT) de Montreal.

“Calen mecanismes per anar més enllà dels experts que treballen en innovació”, va dir Drew Hemmet, director del festival Future Everything de Manchester. “Trencar barreres entre disciplines és clau, i això s’aconsegueix mitjançant l’art”, va afirmar Horst Hoertner, amb més de 30 anys d’experiència al capdavant de l’Ars Electronica de Linz.

Més informació clicant aquí