Tornar

La sorpresa, l'humor i la música, presents de nou en una obra de La Cubana

'Gente bien' prorroga fins al 12 de febrer

Més de 50.000 persones ja han vist el darrer espectacle de La Cubana

Gente bien, el musical, l'últim muntatge ideat per la companyia La Cubana a partir d'un sainet publicat fa cent anys per Santiago Rusiñol, porta el camí de l'èxit en la seva estada al Teatre Coliseum. En cartell des de finals de setembre, ja han ocupat les butaques del teatre més de 50.000 persones, fet que ha portat la companyia encapçalada per Jordi Milán a anunciar una primera pròrroga de l'espectacle fins al 12 de febrer.

Gente bien conté els millors ingredients que caracteritzen La Cubana, com són la sorpresa, l'humor, la ironia, la participació del públic... Allò que durant els primers minuts podria semblar un musical, diguem-ne, clàssic, acaba capgirant-se i esdevenint... una altra cosa (no ho explicarem gaire per no aixafar l'ingredient sorpresa). Sí que us podem dir, però –perquè els mateixos protagonistes ho han deixat anar en alguna entrevista–, que més d'un espectador surt del Coliseum sense saber si ha vist l'obra o bé només un assaig general amb públic de la mateixa obra, i amb la idea d'anar a comprar entrades per a quan realment s'estreni... Els que ja hi heu anat, segur que ho enteneu.

L'acció se situa en diversos moments del segle XX, bo i mostrant que els mateixos tics que va descriure Santiago Rusiñol per a una determinada època i classe social s'han anat mantenint al llarg dels temps, potser amb altres estètiques però no pas amb altres ètiques. El director Jordi Milán juga un paper força actiu en el transcurs de l'obra, i entre les actrius més conegudes que hi prenen part hi ha Mont Plans i Mercè Comes, habituals de La Cubana. Precisament tots tres protagonitzen una de les darreres escenes, que molts han volgut llegir com un brindis per al món del teatre i per la feina feta, i d'altres fins i tot com un brindis de comiat. Cal destacar finalment la música, composta expressament per a l'espectacle per Joan Vives.

Data de publicació: Divendres, 16 Desembre 2016
  • Comparteix