Antologia del pintor Joan Ponç a La Pedrera

Grotesc, torturat, diabòlic, premonitori, al·lucinant, màgic, carnavalesc, infernal. Amb aquests i altres mots definien els articles de premsa de la postguerra espanyola les obres de Joan Ponç o el mateix autor. Nascut a Barcelona el 1928 i mort a Sant Pau (Alps Marítims, França) el 1984, les teles de Ponç no s'assemblaven a les de cap altre artista. La sala d'exposicions de La Pedrera acollirà a partir del 6 d'octubre una antologia del pintor que recull obres seves des dels anys quaranta fins als vuitanta. L'ha volgut titular Diàbolo, títol amb el qual es fa referència al sentit lúdic de Joan Ponç per l'ambivalència que el nom d'aquest joc malabar xinès té amb el diable, i mostra una nova interpretació de l'obra i la figura del pintor.

Ponç es va formar a l'Acadèmia d'Arts Plàstiques de Barcelona i al taller del pintor Ramon Rogent. El 1948, al costat de Joan Brossa, Modest Cuixart, Antoni Tàpies i Arnau Puig, va fundar la revista i el grup Dau al Set. També aquell any va conèixer Joan Miró, que el va influir profundament. Es considera Joan Ponç l'artista que més fidel va seguir als principis de Dau al Set al llarg de tota la seva trajectòria. Avantguardista, va ser un renovador de la plàstica dels anys posteriors a la guerra civil. Diuen els experts que la seva pintura és capaç d'explorar els racons més foscos i amagats de l'ésser humà, i que el caràcter únic i rar de les obres que feia el van portar a un aïllament i un silenci que el convertiren en un solitari, un testimoni visceral de la penetració de la pintura en el misteri de la vida i de la mort com a experiència.

L'exposició Diàbolo, comissariada per la historiadora i crítica d'art Pilar Parcerisa, estarà en cartell fins al 4 de febrer de l'any vinent. Més informació en aquest enllaç.