Els interiors d’illa de l’Eixample
El districte modernista per excel·lència té una cinquantena d’interiors d’illa que s’han recuperat per a usos públics
L’Eixample és el districte més poblat de Barcelona i el que té més passejos principals, edificis emblemàtics com ara la Pedrera o la Sagrada Família i la major part de construccions modernistes. Amb les seves característiques illes d’edificis de forma octogonal, el barri de L’Eixample es va construir a finals del segle XIX segons el famós Pla Cerdà, a partir de dues necessitats bàsiques: per una banda, ampliar una Barcelona emmurallada que ja no tenia capacitat per acollir més població durant l’auge industrial i, per l’altra, construir vies que comuniquessin la ciutat amb els que aleshores eren municipis independents com ara Gràcia, Sarrià o Sants.
El Pla dissenyat per Ildefons Cerdà preveia uns interiors d’illa que, finalment, es van acabar emprant per a altres usos. Però des de fa anys, Barcelona ha anat recuperant aquests espais reconvertint-los en zones públiques per emplaçar-hi parcs, jardins, places o altres espais lúdics i socials. Per exemple, a mitjans de la dècada dels 80 es va recuperar el primer interior d’illa per a un ús comú, la Torre de les Aigües, un dels patis més bonics de la ciutat en el qual, durant els mesos d’estiu, s’hi habilita una piscina comunitària que s'anomena la Platja de l'Eixample. Als Jardins de la Torre de les Aigües s’hi accedeix des del carrer Roger de Llúria, 56.
A banda d’aquest, però, hi ha altres interiors d’illa per reivindicar i descobrir. A la mateixa Dreta de l’Eixample, per exemple, força a prop dels Jardins de la Torre de les Aigües, hi ha els Jardins del Centre Cívic Casa Elizalde. El centre està ubicat en un antic edifici del segle XIX que, amb els anys, ha esdevingut d’ús públic, i compta amb un pati interior que encara conserva peculiaritats de l’època. L’espai està al carrer València, entre Pau Claris i Roger de Llúria. I a ple Passeig de Gràcia, el Palau Robert també compta amb uns jardins d’accés públic on s’hi ofereixen exposicions, concerts o altres activitats.
Al barri de la Sagrada Família destaquen especialment els Jardins de Montserrat Roig, un extens interior d’illa on s’hi accedeix des dels carrers Rosselló i Provença, entre Cartagena i Dos de Maig. L’espai és força ampli i compta amb molta zona verda i un parc infantil. Al mateix barri hi ha els Jardins de la Indústria, en aquest cas completament obert entre el carrer Marina i el propi carrer de la Indústria. El Fort Pienc, al sud-est del districte, també compta amb espais emblemàtics en interiors d’illa rehabilitats. Per exemple, els acollidors Jardins de Manuel de Pedrolo, amb accés des del carrer Diputació número 459, o la pròpia Plaça de Fort Pienc, espai neuràlgic del barri.
A l’altra banda de l’Eixample també s’han rehabilitat molts interiors d’illa. Per exemple, a l’Antiga Esquerra de l’Eixample on, just per sobre de la Gran Via, entre els carrers Villarroel i Casanova, hi ha els Jardins de Cèsar Martinell, amb molta zona verda. I més amunt destaquen, entre altres espais, els Jardins d’Helena Maseras, a tocar de l’Hospital Clínic. La Nova Esquerra de l’Eixample, per la seva part, també té interiors d’illa reivindicables, com ara els Jardins d’Emma de Barcelona o els Jardins de Paula Montal. Es troben l’un al costat de l’altre, amb accessos des dels carrers Compte Borrell 157-159 i Viladomat 149, respectivament. I el barri de Sant Antoni, un dels més particulars i peculiars del districte, també compta amb espais verds en interiors d’illa com ara el petit i acollidor Jardí de Mercè Vilaret, a Floridablanca 141, o els Jardins d’Maria Matilde Almendros, a Calàbria 90-92.