"Els dies feliços" torna al escenaris sota la direcció de Sergi Belbel

Dies feliços és una de les obres més representatives i més representades de Samuel Beckett, juntament amb Esperant Godot i Final de partida. 

Beckett s'acull al teatre de l'absurd esquitxat d'humor i veritat per parlar de l'esperança a què cal aferrar-se fins i tot quan el deteriorament físic i moral és evident. Emma Vilarasau es posa sota les ordres de Sergi Belbel per ser Winnie, el personatge de Beckett que potser expressa millor la tenacitat vital davant la fragilitat i el pas del temps.

La peça té dos personatges: la dona, Winnie,  que sobreviu amb la il•lusió de ser feliç, immobilitzada a un indret erm i hostil, semienterrada en un monticle i el marit, Willie, que ha perdut la capacitat de parla i de raó i que només s’arrossega infós en les seves obsessions. Divertida i tràgica al mateix temps, l’obra ofereix una visió absurda sobre l’existència, posant l’accent en la condició humana i en els recursos que trobem per adaptar-nos a tot i lluitar contra el que és inevitable, fins i tot davant la mort.

Aquesta és una obra que hauria de representar-se cada 5 o 6 anys ja que s’adapta sempre a les situacions més actuals. Cada vegada trobem més "Winnies" i "Willies", personatges desposseïts, desarrelats, desnonats, però ben visibles als nostres carrers, als parcs, a les places, als caixers automàtics... Per tant s’adapta perfectament a la nostra realitat malgrat que va ser escrita al 1961.

La traducció de l'obra des del francès l'ha realitzat el mateix Sergi Belbel. L'escenografia la firma Max Glaenzel i el vestuari és de Nina Pawlowski. El Teatre Lliure produeix aquest muntatge de noranta minuts de durada aproximada.