El Principi d’Arquímedes a la Sala Villarroel
El dubte de la innocència: innocència del nen, innocència de l’innocent. Aquesta és la dualitat que plana sobre l’espectador a l’obra El Principi d’Arquímedes
L’espectacle planteja diversos interrogants sobre les pors contemporànies, les relacions humanes, els prejudicis i la confiança. Els quatre actors en escena exemplifiquen els quatre temors principals d’una situació que pot ser real, o no. En Jordi, el professor de natació i acusat de culpable, el també professor de la mateixa piscina, la directora del centre i un pare. Tot arrenca aquell dia que els "Cavallets de mar", el grup infantil de natació, comença a nedar sense bombolla. Un dels nens, intranquil per por a l’aigua, no vol fer-ho perquè està espantat. En Jordi, per tranquil•litzar-lo, l’abraça i li fa un petó. Res estrany si no fos perquè en un centre proper algú ha abusat de nens. I perquè hi ha el temor que pugui passar el mateix. Ningú ha vist res clar, però hi ha la sospita. El dubte es presenta a l’espectador evidenciant els prejudicis de la nostra societat. La sospita alimenta la por i aquesta genera violència, verbal i física.
El Principi d’Arquímedes és una obra de Josep Maria Miró i Coromina, que també n’és el director. Resulta molt interessant com es presenta la narració de la història, amb un fil argumental desenvolupat per seqüències que, finalment, desvetllen la trama general.
Aquesta interessant peça de dramatúrgia autòctona contemporània, que reflexiona sobre la llibertat i les seves amenaces, es podrà veure a la Sala Villarroel fins al 5 de maig.