Diego El Cigala, al Teatre Grec

Diego El Cigala fa molts anys que ha de sentir dir que la seva veu és hereva de la de Camarón de la Isla. Nebot del mestre Rafael Farina, el madrileny sens dubte sap el que representa viure sota les més altes expectatives artístiques. Des de finals dels noranta els seus discos són dels més seguits del gènere flamenc, col·laborant sovint amb personalitats de la talla de Tomatito, El Niño Josele o Javier Limón.

 

El veritable reconeixement li arriba, però, el 2003 amb Lágrimas Negras. El disc que suposa la unió entre el cante d’El Cigala i el piano de Bebo Valdés resulta un èxit de vendes a tot el món hispà i proporciona als músics un bon grapat de premis. 

 

I és que l’agermanament del flamenc amb altres sonoritats satisfà al públic i al cantaor, que en els següents treballs segueix explorant noves sonoritats. El darrer episodi d’aquesta cerca és Romance de la luna tucumana, un treball aparegut el darrer mes d’abril. En ell, la tradició més seguida és l’argentina, rescatant peces d’autors emblemàtics com Gardel i Lepera, Atahualpa Yupanqui o els germans Expósito. 

Ara el 10 de juliol, al Teatre Grec, es podrà escoltar al costat de peces dels seus anteriors discos.