Davant l'horitzó

L’horitzó com a tema recurrent i gran desafiament artístic. Aquest és el concepte que aglutina diverses obres d’art a l’exposició Davant l’horitzó. Horitzons pintats i fotografiats, sobretot, amb alguna incursió en l’escultura, la instal·lació i el land art.

L’exposició, visitable a la Fundació Miró fins al febrer de 2014, parteix d’una reflexió de Georges Didi-Huberman al llibre Devant le temps, on planteja la qüestió de l’anacronisme com un dels tabús de la història de l’art. La premisa serveix de punt de partida per l’exposició d’horitzons: una dialèctica en què conviuen obres de diversos espais i períodes artístics.

Una primera sala introductòria dedicada a Joan Miró dóna pas a un gran bloc europeu dividit en sales sobre l’horitzó nòrdic, l’horitzó francès, les marines i el contrast entre l’horitzó expressionista i l’horitzó japonès, que culmina en una capella dedicada a la qüestió.

El segon bloc es centra en la representació de l’horitzó en l’art nord-americà del segle XX i l’horitzó postcolonial.

L’epíleg retorna a la teoria del principi, plantejant l’abats teòric i la pròpia condició final del concepte d’horitzó per a la història de l’art.

Comissariada per Martina Millà, cap de l’Àrea de Programació i Projectes de la Fundació Joan Miró, l’exposició permet participar en el diàleg anacrònic d’horitzons des de les xarxes socials, via twitter, a través de l’etiqueta #davantlhoritzo.