Cosmètica de l’enemic, d’Amélie Nothomb, a la Sala Muntaner

Jerôme Angust (Xavier Ripoll) mata el retard del seu avió llegint; però un desconegut d’aspecte un pèl inquietant, Textor Textel (Lluís Soler), irromp inoportunament i l’obliga a escoltar el relat d'una vida estranya, angoixant i, finalment, criminal. En un joc de contraris -però semblants, com una versió sinistrament contemporània de Doctor Jekyll i Mr. Hyde- que, en aquesta dramatúrgia, inclou també els espectadors -disposats al volant de l’escenari, com un ring, comsi formessin part també de la gran sala de l’aeroport i esperessin el seu vol-, el text de Cosmètica de l’enemic avança intrigant, misteriós i clasutrofòbic al llarg de l’hora i quart en què els dos personatges dialoguen.

Cosmètica de l'enemic -que el 2001 es va convertir en un fenomen de la rentrée literària francòfona amb més de 150.000 exemplars venuts en la seva primera setmana- és, fidel a l'estil d’Amélie Nothomb, autora d'èxits com Higiene de l'assassí i Estupor i tremolors, un relat àgil que presenta un joc a dues veus que s'oposen, s'encreuen i es confonen. La venjança, la culpa, els traumes i la capacitat de trobar turment -però consol- en l‘altre pugen a escena a la Sala Muntaner fins el 24 de febrer.