Avancen els treballs d'excavació al subsòl del Mercat de Sant Antoni
Les obres de reforma del mercat han descobert un seguit de restes arqueològiques de gran valor històric
Al llarg dels set anys d’excavacions arqueològiques al Mercat s’ha constatat la presència del baluard de Sant Antoni i el seu sistema defensiu: fossat, contraescarpa i camí obert, a més d’un traçat de l’antiga carretera de Madrid. Les excavacions també han permès documentar la Via Augusta, les estructures funeràries paral·leles a aquesta via romana, i la centuriació de Bàrcino.
El Mercat de Sant Antoni
El mercat de Sant Antoni ocupa tota una illa de l’Eixample, delimitada pels carrers del Comte d'Urgell, Tamarit, Comte Borrell i Manso. L’edifici, obra de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias, es va començar a construir l’any 1879 i es va inaugurar el mes de setembre del 1882. La idea de la seva construcció parteix, però, del pla Cerdà, que el va concebre com a un centre de proveïment a tocar d’un dels antics portals de la ciutat, el de Sant Antoni. En un indret, de nexe d’unió, entre el barri del Raval i el nou Eixample.
El projecte del mercat del segle XXI
Fruit del treball conjunt entre l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, l’Institut de Cultura de Barcelona i els tècnics redactors del projecte de reforma del mercat de Sant Antoni s’ha assolit una proposta vàlida que posa en valor un important patrimoni arqueològic.
La singularitat que representa el sistema defensiu d’època moderna i la via romana i l’eix de centuriació el converteix en un conjunt destacable dins el patrimoni arqueològic de la ciutat i del país. Així mateix, el seu estat de conservació permet que la lectura d’aquests elements sigui fàcil i comprensible per als ciutadans i atractiu per als especialistes.
És voluntat de les diferents parts implicades de l’Ajuntament de Barcelona que aquest patrimoni pugui ser visitat aconseguint, així, un dels objectius bàsics de tota recerca i de tota intervenció arqueològica, la difusió de les restes documentades.
Amb aquesta proposta, a més, es vol que els ciutadans es facin seu aquest espai patrimonial que abraça restes d’època romana, el sistema defensiu de la ciutat en època moderna i, coronant el conjunt, un dels mercats de la ciutat promogut i construït durant l’època de l’anomenada arquitectura del ferro.
Aquest ha estat un dels eixos a partir dels quals s’ha treballat, la conjunció entre un mercat del segle XXI, que és i vol seguir sent un important focus comercial pel barri de Sant Antoni i de bona part del Raval, i les restes patrimonials localitzades al subsòl. L’altre eix amb el que s’ha estat treballant ha estat la voluntat de conservar i exposar bona part d’aquest patrimoni que, per la seva singularitat, mereix l’esforç que s’hi està esmerçant per a la preservació per a les generacions futures.
El projecte inicial del mercat s’ha anat modificant amb la finalitat de conservar més trams de les estructures arqueològiques que s’anaven documentant. S’ha treballat amb un equilibri entre passat, present i futur. Pensant en un mercat de futur, però amb un gran respecte i consideració pel seu passat, en el moment present. La pèrdua de part de l’espai comercial que ha comportat la conservació de les restes patrimonials, s’ha compensant pel fet d’aconseguir un centre modern, però amb un gran respecte per l’indret i amb totes les estructures que l’han precedit.
En l'actualitat segueixen els treballs d'excavació de les restes arqueològiques del mercat i la seva evolució es pot seguir a la web del Servei Arqueològic de Barcelona.