'1975. Els regidors del NO al català' al Pati del Palau de la Virreina

Les reivindicacions del catalanisme tenen el seu origen molt enrere. De fet, Franco va declarar l'any 1939: "La unitat nacional la volem absoluta, amb una sola llengua, el castellà, i una sola personalitat, l'espanyola", cosa que va implicar una desaparició gairebé total dels llibres impresos en català fins a l'any 1946. A partir del 1946, amb la derrota de l'Alemanya nazi, el règim va portar a terme una rentada d'imatge, anomenat l'escletxa, que va permetre, per exemple, que es tornés a autoritzar l'Orfeó Català, a fer teatre en català i també la publicació de llibres en català, però només d'obres clàssiques, i prohibint les obres destinades al públic més jove per tal de restringir l'aprenentatge de la llengua escrita. Entre elles, tenim les d'una part d'escriptors que havien tornat de l'exili durant els anys 1942-1943. Entre aquestes obres cal destacar la traducció al català de L'Odissea (1948) per Carles Riba, i la investigació duta a terme pel pedagog Alexandre Galí amb la Història de les institucions 1900-1936, que fins i tot avui en dia són obres de referència. Tot i això, el franquisme gairebé eliminà la presència de la llengua catalana de l'espai públic i provà d'entorpir la seva existència també en l'espai privat.

Tanmateix, des de l'inici, algunes veus dins del règim intentaren temperar la persecució per considerar-la contraproduent: la llengua catalana -deien- era preferible assimilar-la com a peculiaritat folklòrica, per evitar que fos un instrument d'oposició. La discussió sobre el català dins del règim quedà sempre, però, com un tema pendent que algú desenterrava de tant en tant per millorar la imatge de la dictadura.

Sobre això tracta l'exposició 1975. Els regidors del NO al català, que es podrà veure del 13 de maig al 26 de juny al Pati del Palau de la Virreina. Es tracta d'un bon exemple tant de la imperícia dels franquistes -perduts enmig de prejudicis ideològics i baralles internes-, com de la importància que l'oposició -fent-se ressò del sentiment majoritari de la població- atorgà a la llengua com a element identificador. La reivindicació de la llengua catalana tingué així un paper que avui qualificaríem de transversal en la lluita final contra la dictadura franquista.

'1975. Els regidors del NO al català' al Pati del Palau de la Virreina
Data: del 13 de maig al 26 de juny.
Espai: Pati del Palau de la Virreina.
Preu: entrada lliure.
Més informació en aquest enllaç.