En temps de sequera, des de Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani anuncien una pluja abundant, no d’aigua sinó de talent emergent. A la mostra que podeu veure del 23 de març al 19 de maig descobrireu com s’ha concretat, ja que aplega les obres dels artistes que es van presentar a l’edició de 2023 de la convocatòria Miquel Casablancas i han quedat finalistes.

Amb el nom de Sant Andreu Contemporani (SAC) es coneix un programa del districte de Sant Andreu, amb la col·laboració de l’Institut de Cultura de Barcelona, que té com a objectiu oferir suport a la creació jove. El programa gira entorn d’una convocatòria anual oberta als i a les artistes joves, la Convocatòria d’Arts Visuals Miquel Casablancas. Els i les artistes seleccionats en aquesta convocatòria reben ajudes per a la professionalització mitjançant la producció dels projectes expositius presentats, l’edició de publicacions, l’obtenció de residències per a artistes i comissaris, i la programació d’activitats diverses.

Veureu les obres d’aquests deu artistes en una mostra que aplega també els tres projectes d’artistes joves que es van desenvolupar durant l’any 2022 mitjançant les residències Sant Andreu Contemporani-Fabra i Coats. Són creacions que fan servir llenguatges diversos (des de la performance, la instal·lació i l’escultura, fins al dibuix i el vídeo) per interrogar-se i interrogar-nos sobre assumptes com el treball o els nostres cossos, en línies de pensament alternatives que conviden a ser optimistes davant la “sequera” que vivim.

Veureu obres com Cuando emerges (2023), en la qual l’artista Irati Inoriza parteix de la pràctica ancestral de l’ablució; Los delfines y el mar, una creació amb la qual Elisa Pardo recrea un paisatge marítim per la sala utilitzant elements de rebuig; o les escultures IFBB de Marta van Tartwijk amb les quals l’artista congela el moviment d’un cos que balla.

Sabíeu que, l’any 1820, a l’actual passeig de la Zona Franca s’hi va crear un canal, el Canal de la Infanta que distribuïa l’aigua del Llobregat? Us ho recorda Mercedes Pimento a Es un cuerpo. Més escultures (Open me, Close me, de Mónica Mays); i dispositius teatrals que ens endinsen en un paisatge entre muntanyes (Tabú, de Blanca Gracia) formen part de la mostra.

En un altre pis, trobareu aplegades les creacions que parlen de cossos i treball, entre els quals projectes com Work(in’) work(out), de Biel Llinàs, que aborda els límits entre pràctica artística i feina alimentària; fracasar estrepitosamente, un diari d’artista de  txe roimeser que es va escriure entre el 2018 i el 2024 i que es desplega per la sala en més de quatre-cents fulls; o bé TWORK, on Joana Capella reivindica les memòries musculars de cossos, sòls, màquines i cultius que formen part del paradigma productivista agrari.

Els artistes que van fer la residència SAC-FiC de l’any 2022 mostren també la seva feina, com ara Ana Ayuso, que, a Artistas trabajando mostra, reconstruït, el seu espai de treball entre el 2022 i el 2024, o com Julia Martos, que presenta la videocreació Si un árbol se cae; o Sofía Montenegro, amb la instal·lació Siempre ha estado ahí, que estudia de quina manera l’escolta pot afectar la percepció visual.

Si voleu conèixer uns quants artistes emergents, veniu a veure les creacions que es mostren aquests dies a Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani, però abans consulteu al web tota la informació al respecte.