Tornar

El paisatge com a rostre, a La Virreina Centre de la Imatge

22/03/2024 - 11:30 h

Ajuntament de Barcelona

El centre de la Rambla acull la mostra "totalmente rostro", obra de Valentina Alvarado Matos i Carlos Vásquez Méndez.

 

La Virreina Centre de la Imatge pren el relleu d’un altre centre d’art proper, La Capella, i acull del 22 de març al 26 de maig una mostra que es titula “totalmente rostro” i que és, de fet, la continuació i contrapunt de l’exposició “el otro aquí”, una primera mostra dels mateixos artistes que podem veure, fins al 21 d’abril, a l’espai d’art del carrer de l’Hospital.

A “totalmente rostro”, veureu la imatge fílmica convertida en protagonista, en una experiència que narra una història personal que està marcada per la distància. El relat que ens explica la mostra està determinat, de fet, per l’entrecreuament i el diàleg entre dos films.

Els artistes, procedents de Veneçuela i de Xile, fan servir un llenguatge fílmic de caràcter documental, però ple de poesia, en el qual posen una dimensió emocional a unes imatges tel·lúriques, uns paisatges minerals i unes roques amb les quals ens parlen d’experiències que tots dos comparteixen i que traslladen als i a les visitants, entre els quals la migració i els seus efectes.

Pedres de lava, l’esquena d’una dona madura per la pell de la qual llisca l’aigua, uns paisatges que, parafrasejant l’escriptor Rainer Maria Rilke, són “totalment rostre”… Són imatges suspeses en el temps que avancen, sense punt de partida i que no sembla que tinguin un destí final.

Un recorregut per “totalmente rostro” convida els i les visitants a seguir la llum del projector fins a la pantalla, “en un joc de miralls, espurnejos i rebots”, com explica el comissari de la mostra i director artístic de La Capella, David Armengol. Fixeu-vos també en les caixes de llum amb negatius repartides per l’espai i que us ofereixen una segona lectura del que esteu veient.

Tant en “el otro aquí” com a “totalmente rostro” Valentina Alvarado Matos i Carlos Vásquez Méndez se centren en la imatge copsada, però de fet ni tan sols converteixen la naturalesa fílmica en protagonista única, sinó que permeten que les pel·lícules “s’expandeixen cap a una concepció escultòrica, instal·lativa, capaç de bifurcar el fílmic cap a formalitzacions connectades a un altre tipus d’herències artístiques i interessos derivats del cinema”, com explica Armengol.

Si no us voleu perdre “totalmente rostro”, veniu a La Virreina Centre de la Imatge, però abans consulteu al web tota la informació al respecte.