Sant Antoni i els Tres Tombs

16 gener, 2015 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

Una de les festivitats més populars del calendari festiu tradicional a la zona de parla catalana és la celebració de sant Antoni Abat, també conegut com a sant Antoni dels ases o del porquet. I un dels màxims exponents d’aquesta festa és la celebració dels Tres Tombs. A Barcelona, aquesta festa està documentada d’antic, i es pot dir que va arribar a ser la gran celebració de principi de l’any festiu, un cop passades les dates de Cap d’Any i Reis.

L’origen dels Tres Tombs no acaba d’estar clar. Tothom està d’acord que el nom ve del fet de donar tres voltes. El desacord sorgeix a l’hora de determinar entorn de què o de qui es feien inicialment aquestes voltes. Alguns historiadors i folkloristes diuen que eren les voltes que el genet feia donar al cavall sobre si mateix, aixecat sobre les potes del darrere. Altres, com Joan Amades, pensen que aquest exercici és molt complicat i que molt pocs cavalls i genets podien fer-lo, i per això defensen que es tractava de fer tres voltes al voltant de l’illa de cases on hi havia l’església on es feia la benedicció dels animals.

La veneració de sant Antoni a Barcelona arrenca d’una llegenda. Segons aquesta, un governador de l’època romana tenia la filla malalta. Coneixedor de la fama de santedat d’Antoni, va enviar a buscar-lo a Tebaida, al nord d’Egipte. Diu la tradició que el sant es va traslladar a la ciutat damunt un núvol que el va deixar en un arenal situat on avui hi ha, més o menys, l’edifici del Parlament de Catalunya. El sant va anar a veure la filla del governador i la va beneir, la qual cosa en va suposar la curació. Va ser aleshores quan se li va acostar una truja amb un garrí esguerrat a la boca. El sant va beneir-lo i el porquet va començar a caminar amb normalitat. Diuen que per això la truja (segons algunes versions, el porquet) no va deixar d’acompanyar-lo mai. I d’aquí ve la relació d’aquest sant amb els porcs.

Una altra llegenda explica el perquè del patrocini de sant Antoni sobre les bèsties de càrrega. Segons la tradició recollida pel folklorista Joan Amades, aquest patrocini és degut a un ase malalt que l’amo havia manat dur a l’escorxador. Tot aprofitant una distracció del servent encarregat de portar-lo a matar, l’animal va marxar, més mort que viu, cap a una ermita propera dedicada a sant Antoni. Allà va ser on l’home el va trobar, agenollat davant la imatge del sant. En veure’l arribar, l’ase es va aixecar i va arrencar a córrer. El sant l’havia curat. Per aquest fet, el bestiar va ser posat sota la protecció de sant Antoni.

Explica Amades al Costumari Català: “Antigament, a Barcelona aquesta festa era organitzada per tres gremis: el dels llogaters de mules, el dels traginers de ribera i el dels bastaixos. Els primers feien tot el tràfic de persones i de càrrega entre la nostra ciutat i les poblacions foranes; els segons tenien a llur càrrec el transport per dins de la ciutat de tot allò que arribava per via marítima, i els bastaixos transportaven tota mena de càrrega que no provenia del mar. Abans de la descoberta del ferrocarril i de l’extensió de l’ús dels carros, que és més recent que avui no ens sembla, tot el tràfic s’havia de fer amb atzembles [bèsties de càrrega], i els gremis que empraven muls de càrrega i d’altre bestiar semblant tenien molta importància”.

Sant Antoni Abat era també protector contra la lepra, i va haver-hi un orde religiós, el dels antonians, que va crear hospitals per atendre les persones afectades per aquesta malaltia. Perquè obtinguessin diners, el rei Carles IV va autoritzar una rifa que va ser coneguda com la rifa dels porcs de sant Antoni, perquè els premis eren tres porcs. Explica Amades: “Hom passejava els tres porcs per tota la ciutat vegades i més vegades, des d’avui [diada de sant Antoni], fins a dijous gras, quan es feia la rifa”. Els porcs eren conduïts per dos o tres corralers que anaven amb dos empleats de l’hospital encarregats de vendre els bitllets de la rifa al preu d’un sou. Diu el folklorista: “Acompanyaven aquest conjunt una orquestra rústica formada per una cornamusa i un flabiolaire i tamboriner, que tocaven una melodia típica prou coneguda pel veïnat”. I afegeix: “Aquesta rifa es va celebrar fins a l’any 1882, en què van ser suspeses totes les rifes locals per tal que prengués més increment la rifa oficial de l’Estat”.

De totes aquestes tradicions, avui queda la dels Tres Tombs, que se celebren en diverses localitats catalanes. A Barcelona, la celebració va estar a punt de desaparèixer fa uns anys, però la participació de l’Arca de Noé, Sant Antoni Comerç i d’altres entitats va fer possible que tirés endavant. Els organitzadors han tingut diversos noms. Al web de la Federació Tres Tombs de Sant Antoni de Barcelona hi trobem l’explicació següent: “El primer Montepío de San Antonio Abad (Cocheros de Barcelona) es va transformar en Montepío de San Antonio Abad (Caleseros de Barcelona) i ja a l’any 1985 es va fundar la Germandat de Sant Antoni Abat de Barcelona, Patronat dels Tres Tombs amb antics membres del extint montepio i fins la data que finalment se la coneixerà com a Federació dels Tres Tombs de Barcelona”.

A la ciutat hi ha una altra cavalcada, la de Sant Andreu, que s’acostuma a celebrar el primer cap de setmana després de Reis.

La gastronomia no podia faltar en una celebració com aquesta, i així, per sant Antoni, és típic menjar el pa de sant Antoni i el clàssic tortell.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*