Retrat dels pescadors del mar barceloní

26 maig, 2017 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

Barcelona és una ciutat de costa. Té platges, té un gran port industrial, té port recreatiu; però durant molts anys es va dir que la ciutat vivia d’esquena al mar. La via de tren en superfície i les activitats industrials i comercials que ocupaven el Moll de la Fusta eren una barrera poc permeable. Això va canviar a partir de les transformacions urbanístiques relacionades amb els Jocs Olímpics del 1992, quan la façana marítima es va desempallegar de tota aquella activitat industrial i es va obrir a la ciutadania. Tot i això, encara hi queda un sector econòmic poc conegut per la major part de la ciutadania, però amb molta tradició. És el món de la pesca, perquè a Barcelona encara queden pescadors.

Un llibre que s’ha publicat recentment, Barcelona mar viva, explica les experiències de les persones que viuen encara de la pesca a la ciutat i del seu dia a dia. Les autores, Ada Castells i Mireia Mateo, les han entrevistat, hi han conviscut i en fan un retrat literari i il·lustrat. D’alguna manera, l’origen del llibre es troba en un projecte que ha ajudat, també, a donar-li un nom. Així ho expliquen les autores en la presentació: “Amb aquests textos i dibuixos volem explicar com és i com treballa aquesta gent que viu —malviu— de la pesca. L’excusa —si ens permeteu l’expressió— per fer-ho ha estat el projecte Marviva, que també ens ha ajudat a titular el llibre.”

Les onze embarcacions participants a Marviva van estar un any dipositant en un contenidor totes les escombraries que pescaven amb les seves xarxes, per poder-les classificar després i saber, així, què hi ha al mar de Barcelona, a més de peixos. Així expliquen les autores quin ha estat el resultat de l’experiència: “Hi han trobat de tot: una bala de palla, carretons de supermercat, una màquina de gimnàs, munts i munts d’ampolles de plàstic, tovalloletes, bolquers…”

El llibre està organitzat en cinc capítols: “Retrats de dia”, “Crònica d’un dia de pesca”, “Retrats de nit”, “Crònica d’una nit de pesca” i “Retrats de l’entorn”. En els tres capítols de retrats hi ha entrevistes amb més d’una vintena de persones: pescadors, patrons, xarxaires, mariners, mecànics, propietàries del bar on esmorzen i dinen els pescadors, subhastadors de peix… Cadascú explica les seves raons, les seves vivències i anècdotes viscudes. El conjunt de retrats dobles, literaris i gràfics que les autores fan de cada personatge ajuden a entendre com és aquesta part de la població barcelonina, l’única que encara viu d’una activitat del sector primari a la ciutat.

Les dues cròniques de les sortides a pescar, l’una de dia i l’altra de nit, permeten que el lector pugui seguir, gairebé minut a minut, com és una jornada de treball dels pescadors barcelonins vista amb uns ulls profans. Els preparatius, la sortida de port, el pas de la bocana, les feines a bord mentre s’arriba al punt de pesca, les relacions entre la tripulació i amb les altres barques, l’alegria per les caixes plenes, l’anada a un altre punt per calar-hi la xarxa, la tornada a port. Són dues jornades de treball ben llargues. Nou hores i mitja de la sortida nocturna, preparatius a partir de les 21.30 hores i tornada a port a les 7.00 hores de l’endemà, i onze hores i quart el dia de pesca, amb la repassada de les xarxes des de les 5.00 hores i l’arribada a port a les 16.15 hores.

De tantes hores en una barca es pot treure molt de suc, i les autores aprofiten el temps de viatge entre el port i els punts on es tiren les xarxes per conversar amb el patró i la tripulació i que els expliquin com és la seva vida i algunes anècdotes i històries no sempre agradables.

El moll de pescadors de Barcelona està en procés de remodelació. Així ho expliquen Ada Castells i Mireia Mateo: “Quan escrivim aquestes línies, les instal·lacions d’aquest racó de port estan a punt de modernitzar-se. Tot el que hem estat veient se n’anirà a terra. Desapareixeran els edificis octogonals on ara es fa la subhasta de peix; el Samba i els seus col·legues ja no serviran, sota aquesta acústica impossible, l’esmorzar als pescadors en tornar de la feina; l’antiga fàbrica de gel serà substituïda per una de nova…”

Barcelona mar viva descobreix aquest reducte barceloní de persones amb una feina dura però molt important, que viuen amb orgull el dia a dia, tal com recullen les autores: “Tots els mariners, patrons, armadors, xarxaires, mecànics, que hem entrevistat per a aquest llibre ens han dit el mateix: la seva feina és molt dura, però els entristiria molt si desaparegués el seu reducte de port.”

El llibre explica la duresa de les feines relacionades amb el món de la pesca i també la importància que tenen, no només econòmica, perquè segons diuen Castells i Mateo: “Carretades de sardines argentades, molls que destaquen en la seva vermellor, galeres que semblen criatures d’un altre món, lluços, raps, seitons… Aquesta riquesa depèn de la cura que tinguem de les aigües, i la responsabilitat és de tots.”

Al final del llibre, que ha estat editat per l’Ajuntament de Barcelona, hi ha els textos en versió castellana i anglesa.

Les imatges són alguns dels dibuixos de Mireia Mateo que il·lustren el llibre Barcelona mar viva.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*