Joan Amades, folklorista autodidacte de renom internacional

4 agost, 2015 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

Castells, gegants, diables, balls de bastons, entre altres, són expressions de la rica cultura popular catalana, i es troben presents en totes les festes majors. Això és així avui gràcies a la recuperació festiva que va tenir lloc en els primers anys de la democràcia, cosa possible, en gran mesura, a través de la feina de recopilació i difusió que va dur a terme Joan Amades durant més de 35 anys de la seva vida. De formació bàsicament autodidacta, és venerat per moltes persones malgrat que també ha rebut força crítiques; va aconseguir un gran renom internacional en el món de l’etnologia i és un autor de referència absoluta. Va néixer a Barcelona el 23 de juliol del 1890, ara fa 125 anys.

Joan Amades i Gelats va néixer en el si d’una família molt humil. El seu pare, Blai, va ser un serraller que va haver de deixar la feina per problemes de salut i la mare, Teresa, treballava fent de filadora en una fàbrica que va plegar. Aquesta situació familiar va fer que els pares enviessin el fill a viure amb els avis paterns a la localitat de Bot, a la Terra Alta. En tornar a Barcelona, el pare, que volia que estudiés, el va portar a l’escola Víctor Hugo, però no va poder anar-hi gaire, perquè amb nou anys va haver de començar a treballar en la draperia que havia obert la seva família. Va ser aquí on va començar a tractar amb llibres de vell i on es van multiplicar les seves ganes d’aprendre’n.

El fet d’haver anat tan poc temps a l’escola el va impulsar a ser autodidacte i també va crear algunes llacunes en la seva formació científica, el qual li retreuen els seus detractors. D’altra banda, tenia una deficiència visual important que suplia amb una memòria extraordinària. Els primers contactes d’Amades amb la cultura popular van tenir lloc en l’ambient cultural obrer del barri del Raval, que en aquella Barcelona de principi de segle XX n’era força ric.

En aquell temps proliferaven els ateneus populars que tenien l’objectiu de promoure la cultura entre els obrers. Un d’aquests centres era l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) de Barcelona, a la Secció d’Excursions, a què es va apuntar Amades pels volts de l’any 1905. Posteriorment, va arribar a ser president d’aquesta secció. A banda de participar diligentment en les activitats de l’Ateneu, Amades hi va estudiar, entre altres matèries, llengües com el francès, l’anglès, l’alemany i l’esperanto. A aquest darrer idioma es va dedicar especialment, fent-ne difusió, i fins i tot va participar en l’organització del Congrés Internacional Esperantista celebrat a Barcelona l’any 1909, al qual va assistir Zamenhof, el creador d’aquest idioma artificial. La seva dedicació a l’esperanto va fer que l’any 1923 fos escollit president de la Federació Catalana de Societats Esperantistes Catalanes.

A Catalunya, l’excursionisme ha anat sempre molt unit al coneixement del territori i de les particularitats culturals de cada localitat i comarca, així com del folklore que els és propi; en el cas d’Amades s’hi va sumar un altre fet que el va portar a l’estudi del folklore, va ser quan va adonar-se que hi havia diferents versions d’una mateixa rondalla. Es veu que uns estudiosos de la cançó popular catalana van adreçar-se a la seva mare, la qual era gairebé un arxiu vivent de cançons tradicionals i rondalles, per recopilar algunes de les peces que coneixia. Va ser a partir d’aleshores, cap a l’any 1915, que va decidir dedicar-se a l’estudi del folklore.

A partir de finals del 1918 va començar a viatjar pel territori amb l’objectiu d’anar recopilant tots els aspectes de la cultura popular, des de les rondalles i les cançons fins a les danses; des de les festes i tradicions fins als objectes com els ventalls, uns fulls amb un dibuix i un petit text agafats a la punta d’un llistó o una canya que la gent col·leccionava, o la literatura de canya i cordill. El seu caràcter comunicatiu i afable li obria les portes arreu i així va poder anar documentant les diverses facetes i formes de la cultura tradicional catalana.

A poc a poc, va anar aprofundint en l’estudi de la cultura popular, mentre establia contactes amb estudiosos d’arreu d’Europa, fins a dedicar-s’hi de forma professional. Va començar a editar publicacions, com Biblioteca de Tradicions Populars (BTP), Costums Populars de Barcelona o Les Diades Populars, i va fer, també, unes xerrades setmanals a Ràdio Associació de Catalunya. Paral·lelament, el seu prestigi va anar estenent-se per la península i per la resta de països europeus.

Cap a l’any 1935 va entrar a formar part de la Secció d’Etnografia del Museu d’Arqueologia de Barcelona. El fet de tenir un greu problema a la vista el va lliurar d’anar a la guerra l’any 1936, i va poder seguir treballant. Tot i no haver anat a la guerra i no haver participat en cap activitat política, va ser denunciat per la seva declarada catalanitat i va haver de treballar de franc durant un temps al Museu Arqueològic. A partir del 1949 va integrar-se al Museo de Industrias y Artes Populares del Poble Espanyol. Va morir el 17 de gener del 1959, festivitat de Sant Antoni Abad, un dels dies més assenyalats del calendari tradicional.

Probablement, la seva obra més coneguda és el Costumari Català, però va publicar molts més títols, entre els quals destaca també Folklore de Catalunya. Per a Amades, la seva cunyada, Consol Mallofré, va ser una gran col·laboradora que va ajudar-lo des de poc després que el folklorista es casés amb Enriqueta Mallofré. Fins i tot després de morir Amades, va seguir publicant textos inèdits de l’autor.

Peus de foto, de dalt a baix: Joan Amades i la seva muller reben a casa seva l’obra del Costumari Català. | Joan Amades, a l’esquerra amb bastó, en una missió per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. | Auca Baladrers de Barcelona (fragment). | El mestre Joan Tomàs, a l’esquerra, i Joan Amades prenent notes de camp. | Joan Amades amb el drac de Sant Quintí de Mediona, acompanyat de la seva muller i la seva cunyada. | Full de rengle Artistes de Circ Eqüestre (fragment). Les fotografies són del Fons Joan Amades (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya). L’auca i el full de rengle són de l’Associació Cultural Joan Amades.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*