Història d’un edifici, el Palau Reial Major

25 agost, 2011 | Insòlit

París té Versalles, Berlín té Sansoucci, Madrid té el Palau d’Orient i Londres té Buckingham. Les capitals de grans estats, en la seva època més daurada, han edificat palaus majestuosos com a residències reials, com a mostra de poder i de riquesa. Barcelona, en la seva mesura, també. Tenim el Palau Reial de Pedralbes, obra del comte Güell, que a principis del segle XX es va cedir a la corona espanyola, però que mai no ha estat residència estable de cap monarca. L’edifici que sí que ha inclòs una cort reial i les parets del qual podrien explicar mil i una vicissituds del tràfec de govern reial és el Palau Reial Major, a la plaça del Rei. És aquí on van viure viure i des d’on van governar els comtes de Barcelona i els reis d’Aragó fins a la unió dinàstica amb el regne de Castella al segle XV i el trasllat de la cort a Madrid.

El Palau Reial Major (dit així per distingir-lo del Menor, un altre palau medieval actualment desaparegut) és un palau medieval que no té res a veure amb les majestuositats arquitectòniques de l’edat moderna esmentades al principi d’aquesta entrada. Naturalment, no hi ha jardins inacabables ni infinitat de sales i habitacions. D’arquitectura austera, actualment el Palau Reial Major és un dels pocs exemples de gòtic civil català (a diferència del gòtic religiós, del qual tenim nombrosos vestigis), tot i que des que es va construir ha anat canviant pràcticament de manera constant.

El comte-rei Jaume I va reformar l’antic palau i li va donar, en essència, la forma que té avui dia. El seu nét Jaume II va construir la capella contigua de Santa Àgata (aleshores dedicada a santa Maria) i va ser Pere III el Cerimoniós qui va construir el Saló del Tinell, l’espai més simbòlic del palau, i que era la sala de les Corts, de banquets i solemnitats. Més tard, al segle XVI, quan els reis d’Aragó i comtes de Barcelona governaven des de Madrid com a reis de Castella, es va encarregar a la Generalitat la construcció d’una residència per al lloctinent del rei a Catalunya, cosa que va suposar el naixement del Palau del Lloctinent, actual seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, al mateix temps que es construïa la Torre del Rei Martí, atribuïda a aquest comte, tot i que feia més de cent anys que havia mort.

En aquestes circumstàncies, al segle XVI, el Palau Reial Major va passar a ser la seu a Barcelona del Sant Ofici, és a dir, la Inquisició, a més de l’Audiència Reial i la Batllia General durant pràcticament tres segles. El 1718, el primer rei Borbó, Felip V, va cedir l’edifici a les monges clarisses, després que el convent de Santa Clara, al barri de la Ribera, s’enderroqués per construir la ciutadella militar on ara hi ha el parc de la Ciutadella. Aquest canvi de mans del palau va anar comportant noves i successives reformes i afegits, com ara l’edificació de noves plantes, de tal manera que l’empremta comtal semblava que havia desaparegut. Una restauració dels anys trenta del segle passat va retornar part de l’esplendor medieval al palau, va esborrar bona part del pas de les clarisses i el va deixar pràcticament com el trobem avui dia, seu principal del Museu d’Història de Barcelona.

Nosaltres el vam visitar no fa gaire i en vam fer unes quantes fotografies que trobareu en aquest àlbum al nostre Flickr.