Eduard B. Alentorn, un escultor barceloní injustament oblidat

6 febrer, 2015 | Barcelonins, Insòlit

Tothom coneix el parc de la Ciutadella, és ben sabut que ocupa els terrenys on hi havia la ciutadella militar que l’Estat borbònic va fer aixecar després de la desfeta del 1714, sobre gran part de l’antic barri de la Ribera, que va haver de ser enderrocat pels seus propis habitants. Ben segur que hi ha molta gent que sap que la ciutat va recuperar aquests terrenys amb l’Exposició Universal del 1888, i moltes persones que han passejat més d’una vegada pel parc han vist la cascada i han admirat les escultures que hi ha. Però són moltes menys les persones que saben el nom dels escultors que ho van fer possible. Un d’ells és Eduard B. Alentorn, que té un munt d’obres als carrers de la ciutat, però que, tot i ser un dels millors escultors de la seva època, és força desconegut.

L’espai públic barceloní és ple d’escultures d’Eduard B. Alentorn. El parc de la Ciutadella, el monument a Colom i el Palau de Justícia són alguns dels llocs on es poden veure les seves obres, però també hi ha algunes fonts artístiques a diversos indrets de la ciutat, una escultura seva corona el cimbori de la Catedral de Barcelona i a la façana del temple també hi ha alguna escultura sortida de les seves mans.

Eduard Batiste Alentorn va néixer a Falset (Priorat), el 4 de desembre de 1855. Era fill d’una família humil, el seu pare era fuster, i de ben jove ja es va interessar pel món de l’arquitectura. Amb només 14 anys ja es matriculava a l’Escola de Belles Arts, la Llotja, per fer estudis de Dibuix Antic, Escultura i Anatomia Pictòrica. Hi va estudiar fins al 1874 i va rebre diverses mencions honorífiques. Els desacords amb el seu pare van fer que decidís obviar el cognom patern i signés com a Eduard B. Alentorn, per això se’l coneix més pel segon cognom.

A la Llotja va ser deixeble de Joan Roig i Solé, al taller del qual hauria entrat com a aprenent, als 13 anys, abans de començar a l’escola. A Un escultor oblidat: Eduard B. Alentorn (1855-1920), un treball publicat al Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Eloi de Tera explica que en acabar els estudis a Llotja, l’escultor: “a l’entorn del 1874-76 podria haver treballat amb Rafael Atché i després amb Andreu Aleu. Però a partir de 1879-80 i potser fins i tot abans, entraria al taller dels germans Vallmitjana, en el qual romandria, si més no, fins al 1882”.

La dècada del 1880 va ser bona època per als escultors del moment, doncs van rebre molts encàrrecs gràcies a les obres que es duien a terme per a l’Exposició Universal del 1888. Autors com Rafael Atché, Joan Flotats, Manuel Fuxà, Josep Gamot, Rossend Nobas, Francesc Pagès o els germans Agapit i Venanci Vallmitjana, a més del mateix Alentorn, tenen diverses obres al parc de la Ciutadella, espai central de l’exposició. Un dels llegats de l’Exposició del 1888 al recinte de la Ciutadella és la gran cascada, l’element central de la qual és el Naixement de Venus, que inicialment s’havia encarregat als germans Vallmitjana, però que aquests van declinar fer en favor d’Alentorn. I al mateix parc hi ha altres obres de l’escultor, com les dues escultures sedents de Jaume Salvador i de Félix de Azara a l’entrada del Museu Martorell, amb les quals l’escultor va ser guardonat amb la medalla de bronze de l’Exposició Universal del 1888.

Eduard B. Alentorn va participar també, amb altres escultors, en la creació del monument a Cristòfol Colom, un altre dels llegats de l’Exposició Universal. Són seus el medalló dedicat a Fra Juan Pérez i l’escultura del capità Margarit. Acabada l’Exposició, es va construir el Palau de Justícia, que va esdevenir la darrera gran oportunitat d’accedir a encàrrecs públics per als escultors de l’època. Alentorn hi té tres relleus i quatre escultures. Altres obres que va fer per encàrrec de l’Ajuntament i que es poden veure a l’espai públic són les fonts La Cigonya i La Guineu, al parc de la Ciutadella; La Pagesa, a la plaça de Letamendi; La Tortuga, a la plaça de Goya; i la del Negret, a la cruïlla de l’avinguda Diagonal amb el carrer de Bruc.

L’administració pública no va ser l’única que va fer encàrrecs a Alentorn, que també va treballar per a particulars, com el mateix alcalde Rius i Taulet. D’altra banda, l’escultor també va dedicar part de la seva obra a la imatgeria religiosa. En aquest sentit, hi ha una imatge de santa Eulàlia a la façana de l’edifici de la cantonada dels carrers del Cardenal Casañas i de la Boqueria, diverses escultures seves a les façanes de l’església del Sagrat Cor i de la Catedral, on, a més, una obra seva, Santa Helena, corona el cimbori del temple.

El setembre de 2012, l’Ajuntament va posar el seu nom als jardins que hi ha a la rambla del Carmel, entre els carrers de Dante Alighieri i de Lisboa.