Del 13 de setembre de 1714 a l’inici del segle XX

1 desembre, 2015 | Barcelonins, Insòlit | 1 Comentari

La Barcelona que coneixem avui és el resultat de dos mil anys llargs d’història, els que van des de la fundació de la Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino fins a l’actualitat. En cada època, en cada un d’aquests vint segles, s’han produït fets que han definit la trajectòria de la ciutat, tant en l’àmbit urbanístic com en l’àmbit social i cultural. Dos llibres repassen la història dels segles XVIII i XIX, des de la derrota del 1714 fins a l’inici del segle XX. Són esdeveniments que han marcat de manera definitiva la ciutat i que han fet que Barcelona sigui avui el que és i com és.

Ròmul Brotons va publicar l’any 2008 el llibre La ciutat captiva: Barcelona 1714-1860. El seu relat comença el 13 de setembre de 1714, com diu l’autor en el prefaci, “l’endemà que Barcelona, amb grans esforços, aconseguís una capitulació precària que estalviés la destrucció de la ciutat”. Aquest llibre acaba el recorregut per la història de la ciutat l’any 1860, quan es va enllestir l’enderroc de les muralles que l’oprimien i va començar el creixement de la capital pel pla. Ara, juntament amb una reedició d’aquest títol, el mateix autor ha presentat La ciutat expansiva: Barcelona 1860-1900, amb el qual completa la trajectòria de la ciutat fins a l’arribada del segle XX.

Ambdós llibres, que han estat coeditats per Albertí Editor i l’Ajuntament de Barcelona, són molt visuals, amb un text central que narra la història de la ciutat i que està il·lustrat amb tota mena d’imatges: fotografies antigues i actuals, gravats, quadres i mapes. També hi ha tot tipus de destacats sobre personatges, fets, edificis i curiositats que complementen el relat històric.

El primer dels dos volums, La ciutat captiva: Barcelona 1714-1860, explica com la ciutat va haver-se d’adaptar a la nova situació després de la derrota de l’11 de setembre de 1714 i com va canviar el seu urbanisme. Explica Ròmul Brotons: “La configuració de la ciutat, gairebé inalterada des del segle XV, canviarà ben aviat sota l’impuls de la nova autoritat militar. El 9 de març de 1715 el tinent general Pròsper de Verboom rebé l’encàrrec de projectar la millora de les defenses de Barcelona.” D’aquest encàrrec va sortir la construcció de la ciutadella al llevant de la ciutat, per a la qual cosa es va enderrocar una gran part del barri de la Ribera, i posteriorment, l’augment de les fortificacions del Castell de Montjuïc.

Tot i la situació de penúria econòmica posterior a la guerra i a la militarització de la ciutat, Barcelona va anar progressant, a poc a poc. “El comerç i la producció començaven a prosperar”, explica l’autor, “però mancaven organismes sòlids per al foment i la coordinació de les activitats.” I afegeix Brotons: “El 1758, Ferran VI ja havia autoritzat la creació d’un cos de comerç i d’un consolat de mar, que se sostindrien amb el dret de pariatge —impost especial que, des del segle XIV, gravava les mercaderies que entraven o sortien per mar— i quedarien ubicats a l’edifici de la Llotja, ocupat per l’exèrcit des de 1714.” Malgrat els entrebancs que hi va posar la Capitania General, l’any 1763 es va constituir la Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona, que unia les dues institucions. En aquella època la ciutat ja disposava d’una important indústria tèxtil, que va créixer a partir de les indianes, uns teixits de cotó estampats.

A banda de fets històrics, com la Guerra del Francès, el llibre explica també històries curioses, com el perquè de la construcció de la primera plaça de toros de la ciutat, El Torín, a la Barceloneta, i els intents poc reeixits de fomentar l’afició a les corregudes de bous a la ciutat en els primers anys del segle XIX. Així ho explica Brotons: “S’arribà a l’extrem de prohibir que les funcions de teatre coincidissin amb l’espectacle taurí. Per mirar d’atraure un públic popular, les corridas foren complementades amb exhibicions acrobàtiques i acabaven amb un gran ball.” Posteriorment l’afició va acabar arrelant, i el dia de Sant Jaume de l’any 1835 uns bous que van sortir més mansos del compte a El Torín van fer esclatar la primera de les revoltes anomenades bullangues. Aquella corrida va acabar amb la crema de diversos convents de la ciutat.

Altres revoltes com la Jamància, del 1843; les repercussions de les carlinades; els canvis socials i culturals, i les novetats i avenços tècnics, com la captació del primer daguerreotip, o els canvis urbanístics i en el patrimoni, com la construcció del Liceu o el canvi de la façana de la seu de l’Ajuntament, també tenen un espai en aquest primer llibre, que acaba amb la consecució del desitjat enderroc de les muralles medievals, que encotillaven la ciutat.

El segon llibre, La ciutat expansiva: Barcelona 1860-1900, presentat el mes de novembre del 2015, comença en el moment que la ciutat, lliure de la cotilla de les muralles, va començar a expandir-se pel pla amb el projecte de l’Eixample, que es va estendre pel que havia estat la zona polèmica, que era l’espai a l’entorn de la muralla que per llei havia d’estar lliure d’edificacions per temes de seguretat. En aquest volum es repassen quaranta anys de la història de la ciutat, uns anys de creixement i amb grans consecucions, com l’organització de l’Exposició Universal del 1888, però també de moments convulsos, com la revolta de les Quintes del 1870, amb un protagonisme important de les viles de Sants i Gràcia, aleshores encara municipis independents.

Ròmul Brotons explica els criteris que va seguir Víctor Balaguer en la proposta de nomenclàtor de l’Eixample; l’aparició del tramvia, la primera línia del qual unia Barcelona i Gràcia, o el retorn a la ciutat de la ciutadella militar que l’havia vigilat tants anys i que va acabar convertida en un parc. En l’apartat de la crònica negra d’aquells anys destaquen el primer incendi del Liceu (1861) i el del Palau Reial que va donar nom a la plaça de Palau (1875), i també, els atemptats anarquistes amb bombes Orsini, com el del mateix Liceu (1893), perpetrat per Santiago Salvador, o la bomba del carrer dels Canvis Nous (1896), que va comportar l’anomenat procés de Montjuïc.

El llibre acaba fent un repàs dels sis municipis que l’any 1897 van ser agregats a Barcelona: Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, i amb l’aparició, entre altres coses, d’un important corrent artístic que aquells anys ja s’estava consolidant i que s’allargaria durant els primers anys del segle XX, el Modernisme.

Peus de foto: Gravat publicat per John Stridbeck entre els anys 1820 i 1830, on es veu Barcelona des del mar. | Gravat d’Antoni Roca fet a partir del primer daguerreotip captat el novembre del 1839. | La Casa Gibert, en terrenys que avui ocupa la plaça de Catalunya, va ser el primer edifici de l’Eixample. Autor: Josep Esplugas. | El primer incendi del Liceu, segons un gravat de l’època. | El passeig de Gràcia cap a l’any 1870, en una foto publicada a Bellezas de Barcelona. Autor: Joan Martí. | El Palau Reial, que va resultar destruït en un incendi el dia de Nadal del 1875, en una imatge del 1874. Autor: Joan Martí. | Postal del Palau de les Belles Arts, construït amb motiu de l’Exposició Universal i enderrocat l’any 1943 per aprofitar el ferro de l’estructura. | Cobertes dels llibres. | Les imatges han estat cedides per Albertí Editor.

Comentaris

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*