Cases de l’Eixample: exemples modernistes lluny dels turistes

4 gener, 2011 | Insòlit | 4 Comentaris

A Barcelona hi ha tota mena de rutes, dotzenes de passejades recomanades, de vegades oficialitzades amb guia i tot, i altres, simples consells. Rutes a partir dels paisatges de novel·les com ara La catedral del mar, La sombra del viento o les del personatge de Vázquez Montalbán Pepe Carvalho. També tenim rutes per les places de Gràcia i rutes per la Barcelona jueva, i per un dels principals segells de la ciutat, l’Eixample. Aquest districte, nascut a partir de l’expansió de la ciutat a partir de la segona meitat del segle XIX, va ser el mitjà pel qual bona part de les classes amb possibles de la ciutat van voler fer ostentació del seu benestar. Per això, des de Francesc Macià fins a la plaça de les Glòries, però sobretot concentrats als barris de la Dreta de l’Eixample i Sagrada Família, es troben multitud de cases, palauets i blocs de pisos únics, particularíssims i d’un gran valor arquitectònic.

Parlem, com és obvi, de les cases modernistes que abunden pels carrers de l’Eixample. Qui més qui menys, tothom coneix la Pedrera, la Casa Batlló, la Casa de les Punxes i la joia de la corona, la Sagrada Família. Però sabíeu que el tresor modernista de Barcelona és, com aquell qui diu, a cada cantonada? Cases que passen desapercebudes perquè els turistes no les ronden i que no són museus, sinó edificis d’oficines o d’habitatges, l’exemple que, més enllà del valor artístic, el modernisme era sobretot un corrent que buscava la funcionalitat. En aquest sentit, volem destacar algunes de les cases que perviuen avui dia a Barcelona en el sentit original que van ser dissenyades i construïdes.

La Casa Planells, amb influències clares del modernisme però propera també a l’expressionisme alemany, segons certs analistes, es va construir el 1924 (última època del moviment) i és un clar exemple del que dèiem. La Casa Planells és una obra tant artística com arquitectònica, però amb una evident vocació funcional. La principal particularitat d’aquest edifici, dissenyat per l’arquitecte Josep Maria Jujol, és el petit solar on està construït. Aquest inconvenient va ser salvat de manera magistral amb una corba que fa guanyar espai a l’interior. La trobareu a l’avinguda Diagonal, fent cantonada amb el carrer de Sicília. A continuació en podeu veure algunes fotografies:

Canviem el barri de la Sagrada Família per la Dreta de l’Eixample, i ens acostem al carrer de Girona, entre Aragó i Consell de Cent. Allà hi trobarem la Casa Pomar, de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, erigida el 1906. Com la Casa Planells, a l’hora de dissenyar la Casa Pomar, l’arquitecte es va haver d’enfrontar amb les dimensions reduïdes del solar. Com abans, això no va ser un impediment per alçar-hi un edifici original, que té com a característiques principals la tribuna escalonada i el coronament en forma de finestral gòtic.

Per acabar, tornem a canviar de barri. Ara ens anem a la Nova Esquerra de l’Eixample, a una de les cantonades del districte, tocant a plaça d’Espanya. Al carrer de Llançà trobem la Casa Fajol, que incloem en aquest apunt per la curiositat que li dóna el sobrenom. És la “Casa de la Papallona”, dita així per l’escultura que corona l’edifici en forma d’aquest insecte. La casa, que no té cap altra particularitat, la va construir Josep Graner i Prat el 1912 i, per mitjà de la tècnica del trencadís de la ceràmica, va elaborar l’escultura que li ha donat fama a l’edifici.

Comentaris

  1. És molt interessant trobar informació sobre edificis menys coneguts.
    Com que a Barcelona sembla que el modernisme s’ho va menjar pràcticament tot, costa de trobar cases d’aquest estil una mica més modern, digue’m dels anys 20. N’hi ha una de molt espectacular, més que no pas bonica, al carrer Muntaner cantonada Consell de Cent (banda mar-Besós)que reflecteix la influència de l’estil “neo-egipci”. M’encantaria saber la data de construcció i el nom de l’arquitecte.
    Hi ha algun comentarista que em pot ajudar?

  2. Blog de Barcelona:

    Eulàlia, gràcies pel comentari!

    Et refereixes a aquesta casa: http://farm2.static.flickr.com/1425/5105684163_25137b1e58.jpg ?

    Si és que sí, és de l’arquitecte valencià Joan Guardiola Martínez (1895-1962) i la casa, coneguda com la “Casa Xinesa”, és de l’any 1929. En aquests blogs pots trobar més informació:

    http://modernistespuntcom.blogspot.com/2010/10/casa-china-cal-jorba.html

    http://yovivoenbarcelona.blogspot.com/2011/02/casa-china.html

  3. Pingback: Cases de l’Eixample (2a part): Viure al voltant del modernisme | Blog de Barcelona. Tenim punts en comú

  4. Hola,

    he alguns d’aquests monuments apareixen en una ruta del modernisme de Barcelona, us deixo l’enllaç.

    http://www.femturisme.cat/ca/ruta/ruta-del-modernisme-barcelona/

    Salut!

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*