Apel·les Mestres, gran creador i autor polifacètic

9 juny, 2015 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

Dibuixant, escriptor, poeta, autor teatral, dissenyador gràfic, músic, artista polifacètic i home polièdric, que va destacar en disciplines com les arts plàstiques, literàries i musicals, Apel·les Mestres és un dels grans noms de la cultura catalana de la darreria del segle XIX i del primer terç del segle XX, i tot i haver estat molt valorat i apreciat a la seva època, va acabar molt oblidat a causa de l’esclat de la Guerra Civil i dels 40 anys consegüents de dictadura franquista.

Apel·les Mestres va néixer al cor de Barcelona, al carrer de Sant Felip Neri, l’any 1854, fill d’Oriol Mestres, que era arquitecte, i d’Elionor Oñós. De ben jove va demostrar el seu talent ja que l’any 1861 va escriure la primera obra teatral. No va ser, però, fins al 1874 que va vendre el seu primer dibuix i va començar a col·laborar amb revistes i diaris. Abans va estudiar a l’Escola Llotja, l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i el 1873 va escriure una sarsuela que el Teatre Tívoli va comprar.

L’època en què va viure Apel·les Mestres va ser un temps de grans canvis i transformacions: Barcelona va augmentar substancialment el nombre d’habitants, l’Eixample estava creixent, l’electricitat havia arribat i se n’anava estenent l‘ús per les cases i les indústries de la ciutat. També va ser en aquesta època quan van aparèixer el telèfon o l’automòbil. En l’àmbit social, la burgesia agafava un protagonisme dirigent i els menestrals o obrers prenien consciència de les seves possibilitats i creaven associacions sindicals i recreatives per millorar les condicions de vida. D’altra banda, el sentiment catalanista anava impregnant el món polític i intel·lectual i van aparèixer amb força moviments com l’esteticisme, el Modernisme o el Noucentisme.

Il·lustrador excel·lent, Mestres va col·laborar amb les principals publicacions de l’època, com La Campana de Gràcia o L’Esquella de la Torratxa, i se’l pot considerar com un pioner del disseny gràfic. També va destacar com a autor de cançons i va col·laborar amb els millors músics i cantants catalans del seu temps, com Amadeu Vives, Enric Morera, Enric Granados, Emili Vendrell, Conxita Badia, Mercè Plantada o Concepció Callao.

Bon amic dels seus amics, era un gran conversador i sovint organitzava trobades a casa seva amb vetllades culturals que incloïen música, dansa i poesia. En una d’aquestes trobades va néixer la seva relació amb l’Esbart Català de Dansaires, per al qual va fer el logotip que encara fa servir l’entitat. Va ser precisament l’Esbart Català de Dansaires que va organitzar una exposició amb motiu del 75è aniversari de la mort de l’artista en la qual se’n fa la següent definició: “Dotat d’unes aptituds i facultats creatives excepcionals, Apel·les Mestres fou un artista complet, amb una creativitat que s’expressà i formalitzà en una diversitat d’àmbits i de llenguatges artístics, en el conreu dels quals va excel·lir d’una manera brillant.” Com a exemple d’aquesta definició cal dir que, en qualitat d’autor dramàtic, no només escrivia una obra de teatre, a més en creava l’escenografia i dibuixava els figurins per als actors i les actrius.

Montserrat Garrich, comissària de l’exposició que li va dedicar l’Esbart Català de Dansaires, explica: “Apel·les Mestres va tenir clar ben aviat que el que més li agradava era el dibuix, però era un home inquiet, interessat per tot i que va excel·lir en totes les disciplines que va tocar.” En els darrers anys de la seva vida va dedicar-se amb intensitat al jardí de casa seva i fins i tot en aquest àmbit va destacar, tot convertint-se en un gran expert en hortènsies i fins i tot va escriure un tractat de jardineria. Va morir el 19 de juliol de 1936, a l’edat de 82 anys.

L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva el fons de l’artista, que formen més de 13.000 documents, entre els quals hi ha cartes, postals i imatges, entre altres. Una seixantena d’aquests documents formen part de l’exposició “Apel·les Mestres, artista complet i home polièdric”, que es pot visitar a la Casa de l’Ardiaca, seu de l’Arxiu Històric fins al 31 d’octubre de 2015.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*