Encesa de l’enllumenat dels carrers i pessebre de la plaça de Sant Jaume. L’últim cap de setmana de novembre s’encén l’enllumenat nadalenc decoratiu a places i carrers de la ciutat, com també en alguns edificis oficials. Aquell dia mateix s’inaugura el pessebre municipal a la plaça de Sant Jaume, amb la tradicional cantada de nadales de la Federació Catalana d’Entitats Corals, que també anuncien l’inici de les festes.

Fires de Nadal. Durant el cicle nadalenc a Barcelona hi ha un seguit de fires entorn d’algunes tradicions pròpies d’aquestes dates. D’una banda, es destaquen les fires de Santa Llúcia, que ofereixen tot de figures i complements del pessebre; es fan des de l’últim cap de setmana de novembre fins al 23 de desembre, i les més conegudes són les de la plaça de la Catedral i la plaça Nova, per bé que se’n fan a més barris. I, d’una altra banda, és important la fira de Sant Tomàs o dels Reis, amb joguines i regals d’artesania com a productes estrella; es fa en un tram de la Gran Via de les Corts Catalanes entre el 21 de desembre i el 5 de gener.

Les representacions de pastorets. Uns dels actes tradicionals del cicle de Nadal a casa nostra són les representacions de pastorets, un gènere teatral popular que escenifica el naixement del Messies, però donant el protagonisme als pastors. Els solen escenificar grups teatrals d’afeccionats de totes les edats i es fan en centres cívics, ateneus, sales parroquials o teatres. La tradició dels pastorets té dues branques: la del drama de Frederic Soler Pitarra –El bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga– i la de Josep Maria Folch i Torres –Els pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús–, de to més seriós. Actualment la majoria de les representacions de pastorets a Barcelona el model de Folch i Torres. 

El tió. És la tradició que s’ha mantingut a casa nostra com la més esperada de la nit de Nadal. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica dedicada als més petits, que consisteix a cantar una cançó o més mentre es claven cops a un tió amb un bastó perquè buidi el ventre i tregui obsequis per a tota la família, que tradicionalment eren dolços i llaminadures.

Nadal i Sant Esteve. Els dies de Nadal i Sant Esteve són dates de celebració en família i generalment a casa, amb àpats abundosos tradicionals i cantades de nadales. Pel que fa a la gastronomia, les menges típiques del dia de Nadal són la sopa de galets amb carn d’olla, el gall dindi i els torrons variats de llevants. Per Sant Esteve, és costum de menjar canelons per aprofitar la carn que ha sobrat del dia abans.

Els Sants Innocents. El 28 de desembre és un dia que tradicionalment s’ha celebrat fent bromes o entremaliadures a familiars i amics. Són actes sense malícia només acceptats un dia com aquest. Es destaca la tradició de penjar la llufa –un tros de paper amb forma de ninot– a l’esquena d’algun innocent que no se n’adona.

Sant Silvestre. L’últim dia de l’any, festivitat de Sant Silvestre, Barcelona reviu la tradició de l’Home dels Nassos, arrelada també a molts indrets del país. De bon matí comença una cercavila del capgròs protagonista –que només surt aquest dia– i el seu seguici que recorre el centre de la ciutat. L’acte, pensat per als més petits, s’acaba a la plaça de Sant Jaume amb el lliurament de les claus del nou any a les autoritats municipals.

La nit de Cap d’Any. És una de les nits, juntament amb la de Sant Joan, més populars del calendari festiu del país. A Barcelona, tradicionalment ha estat una celebració sense cap proposta definida; cada casa fa la pròpia festa amb sopar i vetllada amb familiars i amics. No obstant això, l’any 2013 es va començar a fer una celebració d’àmbit ciutadà que aplega un gran espectacle pirotècnic amb representació teatral i mostres de cultura popular de la terra, amb els castellers. La festa ha volgut recuperar l’Ésser del Mil·lenni, una gran escultura de 15 metres d’alçària que es va estrenar per inaugurar el mil·lenni i que des d’aleshores era exposada al parc del Mil·lenni de Gavà.

La cavalcada de Reis. La nit del 5 de gener Barcelona organitza una gran rebuda als tres Reis de l’Orient amb una gran desfilada pels carrers de la ciutat, acompanyats d’un llarg seguici de patges, carrosses i comparses de companyies artístiques, dansaires, carters i més grups provinents d’entitats i organitzacions barcelonines que hi vulguin participar. Des dels anys seixanta del segle passat, és costum que els Reis arribin a Barcelona per mar i són rebuts al peu del vaixell per l’alcalde, que de vegades és acompanyat d’elements festius protocol·laris: l’Àliga de la Ciutat, els Gegants de la Ciutat o la Banda Municipal.