Esteu aquí

La seu del Districte

Les seus municipals, sobretot les que tenen una representació institucional, acostumen a ser edificis nobles, que van ser erigits amb la intenció de mostrar exteriorment la importància del que hi passa a l’interior. La majoria de seus dels actuals districtes municipals de Barcelona són edificis que van acollir, al seu dia, els ajuntaments dels pobles del pla que es van agregar a la ciutat entre el 1897 i el 1921. En el cas de la seu del Districte de Sants-Montjuïc, que el 2015 va fer cent anys, hi ha alguns elements que la converteixen en un dels edificis municipals més destacables.

A diferència d’altres seus, com les de Gràcia, Sarrià – Sant Gervasi, les Corts, Sant Andreu o Sant Martí, l’edifici del Districte de Sants-Montjuïc no va ser mai la seu de Santa Maria de Sants, que era el nom del poble que amb els anys va convertir-se, més o menys, en l’actual districte municipal de Sants-Montjuïc. Les obres van començar el 1885, com a remodelació de l’anterior seu de la Tinència d’Alcaldia. Així ho explica Albert Torras i Corbella al llibre La seu del Districte: 1915-2015, editat amb motiu del centenari de l’edifici.

El poble de Sants va créixer, a partir del segle X, a l’entorn de l’església romànica de Santa Maria de Sants, on avui hi ha la parròquia. Els edificis van anar ocupant els cantons dels diversos camins que creuaven aquella zona del pla barceloní, sobretot els que es corresponen, més o menys, amb els actuals carrers del Sant Crist i de Blanco i amb la plaça d’Ibèria.

L’Ajuntament de Sants era a la desapareguda plaça de Víctor Balaguer, també denominada plaça de la Vila i de la Constitució, tot i que popularment era coneguda com a plaça del Nen o del Niño, per una escultura d’Agapit Vallmitjana que presidia una font que hi havia a la plaça. Tot plegat va desaparèixer al final de la dècada del 1960 amb l’obertura de la ronda del Mig.

L’edifici de l’actual seu del Districte és, en realitat, a Hostafrancs, un barri que havia format part del municipi de Sants, però que l’any 1839 va ser annexionat a Barcelona. A partir de la meitat del segle XIX el veïnat d’aquest barri va reclamar a l’Ajuntament de Barcelona que hi posés unes oficines municipals. Finalment es va ubicar una tinència d’alcaldia en un edifici llogat que l’Ajuntament va acabar comprant. Aquest edifici es va anar modificant i s’hi van encabir nous serveis, com les escoles municipals, un dispensari mèdic o una oficina de correus, entre altres.

La necessitat de reformar l’edifici és va fer força evident, i va començar un període de modificacions. Així ho explica Albert Torras: “A partir de 1885 s’emprengueren un conjunt de reformes estructurals en l’edifici que van permetre adequar-lo, tot i que la part fonamental de reforma integral de l’edifici no es va començar fins al 1908.” L’autor afirma també: “La intervenció de Jaume Gustà de l’any 1885 permet simplement definir l’estructura del que serà el futur edifici i de la intervenció definitiva, a càrrec d’Ubald Iranzo, entre 1908 i 1915.” Aquesta darrera és la que va deixar l’edifici com és avui dia.

La façana de l’actual seu del Districte està recoberta amb pedra de Montjuïc i té diferents elements que destaquen, com la torre del rellotge, al cantó esquerre, i l’escut de Barcelona. En general, tota la façana està profusament decorada amb tota mena de figures modernistes; s’hi poden veure persones i també animals, com un gall, coloms, una guineu, un mussol i diverses serps. Les portes de les arcades que donen accés a l’edifici són de ferro forjat i també estan decorades amb motius vegetals.

A l’interior destaca l’escala noble, amb una barana molt treballada, sobretot a l’arrencada i els replans. L’inici és espectacular, amb un pilar coronat per una làmpada, en la qual hi ha pomells de roses i unes àligues. Al primer pis destaca el Saló de Plens, amb columnes de capitells treballats, les parets i el sostre decorats amb esgrafiats i estucs i uns vitralls esplèndids de Francesc Labarta, en què es poden veure figures humanes que representen Barcelona, el comerç, l’agricultura i la indústria.

L’edifici de l’antiga Tinència d’Alcaldia de Sants és avui la seu del Districte.