Davant per davant de la Biblioteca Gabriel García Márquez, a la cruïlla dels carrers del Treball i del Concili de Trento, s’han instal·lat dos semàfors per a vianants que estan regulats per dos agents atípics, Mortadel·lo i Filemó, molt probablement els més representatius de la llarguíssima llista de personatges creada pel ninotaire Francisco Ibáñez, veí del barri.
Aquests semàfors mostren la silueta de Filemó en el llum vermell i la de Mortadel·lo en el verd. Es tracta de semàfors amb les mateixes característiques d’arreu de la ciutat: són grocs, amb leds i de policarbonat, resistents al vent i a les col·lisions de vehicles, i equipats amb dispositius sonors per a persones invidents.
La iniciativa sorgeix del professor navarrès Francisco J. Ibáñez
a través de les xarxes socials, i l’ampli suport social
assolit per l’estima popular al ninotaire vernedenc, n’han afavorit l’èxit
La ubicació dels nous senyals semafòrics s’ha escollit per la proximitat a la Biblioteca Gabriel García Márquez, on hi ha un extens fons dedicat a l’obra d’Ibáñez. Mort el 15 de juliol, a Ibáñez li havia estat concedida pocs mesos abans la Medalla d’Or al Mèrit Cultural, que li va ser lliurada, ja a títol pòstum, en un acte el passat 4 d’octubre.
Tres ubicacions més
Abans de final d’any es preveu instal·lar tres parells més de semàfors de Mortadel·lo i Filemó en diferents punts de la ciutat:
- Gran via de les Corts Catalanes / Bac de Roda, espai proper on residia Ibáñez.
- Comte d’Urgell / Manso, pròxim al Mercat del Llibre de Sant Antoni.
- Ronda de Sant Pere / pg. de Gràcia, per la seva un centralitat a la ciutat.
Les ubicacions han estat proposades per l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Martí de Provençals, l’Associació Professional del Mercat Dominical del Llibre de Sant Antoni i la Colla Trabucaire de Sant Martí de Provençals.
El Guggenheim de Sant Martí
L’espectacular edifici de la biblioteca Gabriel García Márquez s’ha convertit en l’epicentre de la vida social i cultural del barri des del primer moment en què es va obrir, al maig de 2022. Aquest esclat que sorgeix de l’emoció més íntima, s’hi afegeix l’èxit que li han atorgat distincions tan espectaculars com el Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura 2022, la nominació a millor biblioteca pública del món del 2023, i el Premi FAD d’Arquitectura 2023.