Història del Districte

Història del districte de Sant Martí

Sant Martí era un ampli territori gairebé deshabitat, situat als afores de la muralla de Barcelona. S'estenia des del nord fins al riu Besòs i des del mar fins a la muntanya del Carmel. En aquells temps, la línia de la costa estava més reculada, i gran part del que ara són els barris de Poblenou i Besòs o bé eren maresmes insalubres o bé aiguamolls i llacunes, que constituïen un perllongament natural del delta del riu Besòs. És així com al llarg dels segles, amb el retrocés de la línia de costa i l'acció humana, la seva superfície augmentà fins a esdevenir un dels pobles més estensos del Pla de Barcelona.

Els orígens d'un poble petit i un hàbitat dispers

L'origen etimòlogic de  "Provençals" es remunta a l'època del domini romà sobre el Pla de Barcelona. Els romans anomenaven ager provincialis les terres de conreu properes a les seves colònies, destinades a proveir d'aliments la ciutat. La construcció d'una capella romànica consagrada a Sant Martí de Tours acabà de configurar el nom de Sant Martí de Provençals. Al seu voltant, es constituí una sagrera i s'hi edificaren algunes masies, configurant un conjunt que durant segles va ser l'únic punt de referència de població martinenca.

El pas d'un nucli rural a un poble industrial i obrer

 L'arrencada de la indústria a Sant Martí  es produí arran de la prohibició, el 1846, de l'Ajuntament de Barcelona de construir més fàbriques a l'interior de la ciutat emmurallada. Aíxi, les fàbriques de teixits  s'instal·laren al Clot, la Sagrera i majoritàriament al barri de Taulat, aprofitant la bona situació de terres planes i riques d'aigua subterrània al Poblenou.

Sant Martí de Provençals, de poble a districte

Història dels barris