Esteu aquí

Història del districte

El terme o parròquia de Sant Andreu s’estenia per tot el nord i nord-est del pla de Barcelona, des de la muralla de la ciutat al marge del riu Besòs. Des de finals del segle X i principis del segle XI trobem Sant Andreu com una parròquia dotada de jurisdicció. 

La transformació de l’antiga església de Santa Maria de les Arenes –Santa Maria del Mar– en parròquia a mitjan segle XI, li va prendre a Sant Andreu de Palomar tot el territori situat a migdia de la riera d’Horta, de la travessera al mar. Sant Adrià al segle XII li segregà la marina. 

L’any 1310 es defineixen els límits de “l’hort i vinyet” de la ciutat de Barcelona. En aquest territori s’inclouen les parròquies de Barcelona i les foranies de Sant Martí de Provençals, Sant Vicenç de Sarrià, i Santa Maria de Sants. 

El 1716, amb el decret de Nova Planta, els poblats del pla situats fora de les muralles de Barcelona es van independitzar administrativament i van mantenir només la subjecció religiosa corresponent. És a partir d’ací quan aquests pobles comencen a tenir ajuntaments propis. 

El 1811, el Govern General de Catalunya divideix el Principat en corregiments. El subcorregiment de Barcelona es va formar amb “cantons” dels quals corresponien a la ciutat els de Llevant, Ponent, Migdia, i Tramuntana. 

L’any 1845 per una llei orgànica es va unificar la constitució administrativa del municipis de l’Estat. I és el 1847 que trobem la figura dels “alcaldes de barri” com a representants de l’alcalde. 

A partir del 1854 comencen a enderrocar-se les muralles de Barcelona i creixen els primers eixamples de la ciutat. El 1878 la ciutat de Barcelona tenia 10 districtes i 53 barris. 

Cap al 1880 el municipi de Sant Andreu estava dividit en cinc districtes o barris, que eren: barri del Besòs, Mercadal, Sant Pacià, Estadella i Roquetes. 

L’Ajuntament de Barcelona, abans de l’agregació definitiva dels pobles del pla, ja havia sol·licitat en altres ocasions la seva agregació a la ciutat. La primera vegada fou l’any 1879 i la segona el 1885, fins que es va aconseguir el 20 d’abril del 1897. 

El 22 de març del 1949 la ciutat es va dividir en 12 districtes, Sant Andreu va ser el Districte IX. Aquesta divisió perdurarà quasi sense modificacions fins a la nova reestructuració del 1984. 

A partir de la Llei Especial del Municipi de Barcelona del 1960, s’encomana a les Juntes Municipals de Districte la relació entre els òrgans superiors de gestió municipal i els ciutadans. 

L’any 1979 es produeix la divisió del Districte IX en dos, amb la segregació dels barris de Canyelles, Torre Baró, Ciutat Meridiana, la Trinitat Nova, la Trinitat Vella, Vallbona, Porta, Guineueta, Torre Llobeta, el Congrés, la Prosperitat, Verdum, les Roquetes, i Ramon Albó, que van crear el Districte IX Nord, restant com a IX Sud els barris de Sant Andreu, la Sagrera, Navas, el Bon Pastor, Baró de Viver. 

L’any 1984, es va aprovar la nova divisió territorial de la ciutat, establint-se 10 districtes, amb els noms de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. Arran d’aquesta nova divisió el Districte de Sant Andreu, recupera els barris de la Trinitat Vella i el Congrés. 

L’any 1986, el 5 de desembre, es van aprovar pel Consell Plenari Municipal les Normes Reguladores de l’Organització del Districtes i de la Participació Ciutadana, que donava carta de fe de la voluntat descentralitzadora de l’Ajuntament de Barcelona.