Mataró, la ciutat convidada a les Festes de Santa Eulàlia 2016, ens mostra el seu ric patrimoni festiu amb el conjunt geganter i el bestiari de correfoc que del 30 de gener al 13 de febrer podrem admirar al Palau de la Virreina. Des de Mataró han vingut la Família Robafaves, els Nans, la Momerota i la Momeroteta, l’Àliga, el Drac, el Dragalió i les diablesses que formen part d’un seguici amb una llarga història.

El diumenge 14 de febrer a les cinc de la tarda la imatgeria de Mataró, amb els seus propis balls i la seva música, cobrarà vida i abandonarà el Palau per desfilar pels carrers de Barcelona i participar en la celebració de la Festa Major d’hivern.


Les comparses de Mataró
Mataró viu intensament el seu calendari festiu. La gent participa en els actes organitzats al carrer i nombroses entitats i ciutadans participen de forma activa en l’organització i gaudiment dels principals actes del cicle festiu mataroní. A la ciutat tenim un seguici festiu ric que protagonitza diversos actes del calendari festiu anual. Les comparses institucionals i el caire dels actes en què participen fan que Mataró sigui una ciutat referent de la cultura popular i tradicional de la geografia catalana.

L’Àliga
Apareix citada en documents de més de quatre-cents anys enrere. Desapareguda des de la Guerra del Francès, reapareix l’any 1987. Figura històrica de màxima dignitat, protagonitza un moment sublim quan balla amb la més gran solemnitat. L’Àliga és una figura tranquil·la, majestuosa, en la seva aparença i el seu comportament. És l’entremès protocol·lari per excel·lència. Als seguicis sempre precedeix les autoritats. La podem veure per Les Santes i en celebracions molt especials. Comparteix amb els membres del consistori el protocol i solemnitat de l’acte festiu al qual acudeix. Es fa acompanyar per la Cobla de Ministrils, que interpreta música antiga amb diversos instruments com tarotes, flabiols, violins, sac de gemecs, trombó o tabals. La música del ball propi de l’Àliga és la peça polifònica Ball de l’Àliga provinent de l’arxiu de l’Abadia de Montserrat.

El Drac i el Dragalió
El Drac neix el 20 d’abril de 1991 en el marc dels actes festius de Sant Jordi. Des de llavors forma part del seguici de Les Santes. L’any 1997 va disposar del seu propi acte: la Fogonada de Sant Jordi. El Drac de Mataró està inspirat en el drac alat que en Robafaves duu esculpit al casc. Té vuit punts de foc amb una pirotècnia que contribueix a fer que sigui una figura amable que permet a la gent ballar i acompanyar-la de ben a prop. Compta amb un mecanisme especial que també li permet treure foc per la boca. El Sant Jordi de l’any 2007 es presentà en societat l’ou d’on sortiria el petit Dragalió, i l’acte del festeig del Drac del qual va ser fruit el Dragalió passà a ser el Ball de Dracs, en què els dos exerceixen d’amfitrions d’altres figures similars de Catalunya. Tant el Drac com el Dragalió participen a les cercaviles i actes de foc de Les Santes. Sempre es mouen al ritme dels tabals. Els músics interpreten diversos tocs: el del correfoc, el de la Passada i el dels seus balls propis.

La Família Robafaves
Els Gegants de Mataró són en Robafaves, la Geganta, la Toneta i en Maneló. Formen una família de dues parelles de dues generacions diferents. Els Gegants de Mataró són dels anomenats històrics; els primers documents trobats daten de finals del segle XVII i relaten que ja participaven a les processons del 27 de juliol, dedicades a Les Santes. Al llarg dels anys els gegants patiran canvis i transformacions fins a arribar als que tenim actualment, les restauracions dels quals es van dur a terme entre els anys 1980 i 1984. La Família Robafaves té un gran protagonisme a la ciutat perquè és l’única comparsa d’existència més o menys continuada al llarg dels últims segles, sent el seu moment més esplendorós durant la Dormida i el Desvetllament de Les Santes. La Família Robafaves, acompanyada sempre de música de flabiol i tamborí, té els seus propis balls: el ball de Grossos (en Robafaves i la Geganta amb la Masurca d’en Borina) i el ball de Petits (la Toneta i en Maneló amb el Xotis d’en Borina), del repertori d’en Quirze Perich; i el ball de Quatre, de Carles Arabia.

Els Nans
Mataró pot presumir de tenir nans més que centenaris. Els també anomenats Capgrossos de Mataró, sorgits a la segona meitat del segle XIX i inseparables de la Família Robafaves, són coneguts arreu de Catalunya. Inicialment eren sis membres, però la colla va creixent amb els anys fins a arribar al nombre actual, divuit: els dos Macers, el Pagès, en Patufet, la Vella Blava, el Xinès, el Bufó, en Carrau, la Bruixa, el Follet, el Moro, el Comte, la Mulata, la Vella Verda, en Pierrot, en Biada, en Jonàs i en Mataties. Personatges divertits, amb testes de mida exagerada, contraposen la seva bellugadissa lúdica a la seriositat de les dues parelles de gegants. La primera dada que existeix sobre aquests personatges data del 1866, quan ja sortien per Les Santes de forma inseparable amb els gegants. Els Nans, sempre acompanyats de música de flabiol i tamborí, tenen balls propis: el ball de Nans (amb els 15 històrics) i la Rumbeta dels Nans Nous (amb els tres nans nous).

La Momerota i la Momeroteta
La Momerota és la recreació moderna d’una figura que voltava per Mataró durant algunes dècades del segle XIX. Se’n tenen pocs indicis però tot fa pensar que el mot “momerota” identifica genèricament una figura festiva d’aire monstruós que empaita i engresca la gent, i que surt especialment per les festes de Carnestoltes. La Momerota és una figura de foc, amb cap de bou i cos de mulassa, que s’incorpora a l’imaginari festiu de la ciutat l’any 1979. Les seves ruixades de foc mediterrani enxampen a tothom amb el risc calculat d’un bou que treu espurnes per les banyes i provoca corredisses. Disposa, des del primer dia, d’un ball propi acompanyat pel so de les gralles i els tabals. La Momeroteta apareix tres anys després de la Momerota, la seva mare. Disposa de ball propi compost pels grallers de Cabrils. Tant la Momerota com la Momeroteta tenen un punt de foc a cada banya, i es caracteritzen per tenir un caràcter entremaliat i transgressor propi del seu origen carnestoltenc. Totes dues surten per Carnestoltes i per Les Santes.

Les Diablesses
La comparsa es crea l’any 1985 amb l’objectiu de contribuir a innovar el programa de Les Santes amb una aportació valenta i agosarada de festa i foc. Va ser la primera colla de diables exclusivament de dones a Catalunya. Les diablesses corren i salten sota el paraigua de foc que brota d’una maça, mentre van convidant la gent que les acompanya que es posin ben bé a sota i ballen al ritme dels tabals que les acompanyen sempre. Llueixen el vermell del foc i el negre de la nit en la seva indumentària, que incorpora també diversos motius relacionats amb aquests conceptes dibuixats i cosits. Les Diablesses no tenen un ball propi, per bé que segueixen el ritme dels tabalers.


Exposició a la Virreina: del 30 de gener al 13 de febrer, de 10 a 20 h

Cercavila: diumenge 14, 17 h
Inici al Palau de la Virreina

Recorregut: Palau de la Virreina, la Rambla, carrer Ferran, plaça de Sant Jaume (a les 17.30 h, mostra de balls) Tornada: carrer Ferran, la Rambla, Palau de la Virreina (arribada a les 19.15 h)

Mostra de foc: diumenge 14, 18.15 h. Plaça de Sant Jaume


Seguici de Mataró - 1
Seguici de Mataró - 2
Seguici de Mataró - 3
Seguici de Mataró - 4
Seguici de Mataró - 5
Seguici de Mataró - 6
Seguici de Mataró - 7