Barcelona Cultura
Barcelona Cultura
Inauguració Festes de Santa Eulàlia i Llum BCN


Espectacle Dansem amb la llum 
a la façana de l’Ajuntament
i Protocols de l’Àliga

 

Dijous 11 de febrer, 20 h 
Plaça de Sant Jaume

El Seguici de Mataró

 

Diumenge 14 de febrer, 18.15 h
Plaça de Sant Jaume

 
Correfoc infantil de Santa Eulàlia

 

Dissabte 13 de febrer, 18.30 h
Sortida: plaça de Sant Jaume

 

 

Passejada de les Laies

 

Divendres 12 de febrer, 20.15 h
Plaça de Sant Jaume (final)

 
Puntaires

 

Diumenge 14 de febrer, 11 h
Carrer dels Arcs i Portal de l’Àngel

Santa Eulàlia és la gran festa d’hivern de la cultura popular d’arrel tradicional de Barcelona i, any rere any, s’enriqueix gràcies a l’aportació dels joves i els infants —planters de futures generacions— amb una voluntat que va més enllà de la recuperació de les tradicions. 

 

A la gegantona Laia, les colles castelleres de la ciutat, els Falcons, els esbarts, els gegants i les gegantes, l’Àliga i moltes altres expressions de la cultura popular barcelonina, enguany s’hi sumarà el Seguici Festiu de Mataró, la ciutat convidada del 2016.

Notícies i cròniques

El foc i la festa de Mataró posen el punt final a Santa Eulàlia 2016

El Seguici Festiu de Mataró va tancar les Festes de Santa Eulàlia amb una cercavila des del Palau de la Virreina fins a la plaça de Sant Jaume, on va oferir una mostra de balls i de foc.

Les figures del Seguici Festiu de Mataró, la ciutat convidada a les Festes de Santa Eulàlia d’enguany, van abandonar la letargia dels 14 dies durant els quals han estat exposades al Palau de Virreina per sortir al carrer, el seu espai natural, i barrejar-se amb la gent per fer tota la gresca i xivarri que podien.

Jaume I i Violant d’Hongria, els Gegants de la Ciutat de Barcelona, com a bons amfitrions, van ser els primers a sortir per la portalada del Palau per liderar, amb la noblesa i solemnitat que els caracteritzen, la comitiva. Darrere seu, però, les primeres a sortir van ser les Diablesses de Mataró, uns personatges que no estaven gaire per romanços, i, tan bon punt van traspassar el portal, van omplir la Rambla d’espurnes de foc, de trons i balls frenètics al ritme de la percussió eixordadora dels tabalers que les acompanyaven.

En un primer moment, els barcelonins i els turistes que passejaven per la Rambla s’hi van acostar per admirar-les i fotografiar-les, però quan van adonar-se —sobretot els forasters— que la pluja d’espurnes que els queia al damunt era de debò i cremava, van sortir corrents com esperitats cercant refugi. Vestides del vermell del foc i el negre de la nit, les Diablesses de Mataró van ser la primera colla de diables exclusivament de dones que es va formar a Catalunya.

Al darrere les seguien les dues bèsties més entremaliades del Seguici de Mataró: la Momerota i la seva filla, la Momeroteta. Amb cap de bou i cos de mulassa, aquestes figures van provocar el pànic entre alguns ciutadans, els quals van empaitar ruixant-los amb les espurnes de foc que els sortien de les banyes. Durant tota la cercavila, però, les mirades i els somriures de complicitat entre desconeguts eren freqüents, i el bon rotllo, generalitzat.

Els següents a afegir-se a la comitiva van ser el Drac i el Dragalió, que, armats amb la pirotècnia estratègicament situada en diversos punts de la seva anatomia i esperonats pels tabalers que els acompanyaven, no van donar treva als espectadors, que ja començaven a acostumar-se als trons i al foc.

L’ambient es va començar a relaxar amb el pas dels Nans o Capgrossos, amables i inofensius, que s’acostaven a les criatures i es deixaven fotografiar amigablement amb tothom que els ho demanava. La formalitat i l’elegància van arribar —a pesar del seu nom— amb la Família Robafaves, els Gegants de Mataró, sempre acompanyats de flabiols i tamborins. La família de gegants la componen en Robafaves, la Geganta, la Toneta i en Maneló, i els primers documents que hi fan referència daten de finals del segle XVII.

Finalment, l’Àliga de Mataró, noble, tranquil·la i majestuosa, va tancar el seguici, que, després de passar per la Rambla i el Carrer Ferran, va acabar a la plaça de Sant Jaume, que era plena de gom a gom. Xavier Cordomí, director d’Actes Tradicionals del Servei de Festes de l’Institut de Cultura de Barcelona, va fer de mestre de cerimònies i va presentar una a una les figures convidades, que van exhibir individualment els seus balls i la seva música.


El resum en vídeo del diumenge 14, el darrer dia de les festes

Gegants, cavallets cotoners, puntaires, la Diada castellera i el Seguici de Mataró, a l’últim dia de les Festes de Santa Eulàlia 2016.


La dansa tradicional més jove a la XIII Mostra d’esbarts dansaires infantils i juvenils

Cada any, per Santa Eulàlia, els esbarts infantils i juvenils del nostre país es reuneixen per mostrar-nos les habilitats dels seus dansaires més joves. Enguany també hi ha participat l’Esbart Dansaire d’Andorra.

Ja fa 13 anys que per les Festes de Santa Eulàlia els membres més joves dels esbarts dansaires de Catalunya es reuneixen per ballar plegats i demostrar-nos que la dansa tradicional és ben viva i que el seu futur està més que assegurat. La XIII Mostra d’esbarts dansaires infantils i juvenils, amb la Cobla Ciutat de Terrassa dirigida pels mestres Jordi Núñez i Joan Gómez, va reunir deu colles que es van repartir entre les dues actuacions celebrades a l’escenari situat davant la Catedral.

Divendres 12, diada de Sant Eulàlia, a les dotze del migdia, hi van actuar l’Esbart Gaudí, l’Esbart Lluís Millet, l’Esbart Sant Jordi del Foment Martinenc, l’Esbart Dansaire Renaixença i l’Esbart Maragall. L’endemà a la mateixa hora, a més de l’Esbart Dansaire d’Andorra, hi van actuar l’Esbart Català de Dansaires, Ballets de Catalunya, l’Esbart Sant Jordi de Badalona i l’Esbart Sant Martí.

En aquesta segona actuació, davant d’un públic nombrós que omplia les cadires habilitades per l’organització, els primers a pujar a l’escenari van ser els membres de l’Esbart Català de Dansaires, creat a Ciutat Vella l’any 1908, que van ballar La Malamanya de Castellar de n’Hug.

A continuació va ser el torn dels Ballets de Catalunya, una entitat fundada el 1958 per a la recuperació, difusió i ensenyament de les danses tradicionals de les terres de parla catalana amb la major fidelitat possible. Aquest esbart va presentar el ball de punteta i taló de Pobellà, un poblet de la vall Fosca amb unes danses senzilles però plenes d’alegria i sentiment.

A l’equador de l’espectacle, alguns nens d’entre el públic van agafar confiança i espontàniament es van posar a imitar amb força traça els moviments dels que ballaven dalt de l’escenari, quan va entrar en escena el grup internacional convidat a la Trobada: l’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella, que ha viatjat a França, Bulgària, Suïssa o Holanda, entre altres països, representant els nostres balls. Els dansaires del principat d’Andorra van executar el Ball pagès i masurca.

Tot seguit, l’Esbart Sant Martí de Barcelona, que des del 1945 treballa al servei de la dansa del nostre país, va presentar L’indiot de Solsona, una dansa-joc del segle XIX originària de la Seu d’Urgell en què s’utilitzen mocadors i amb una coreografia esbojarrada en què es tracta de «fer l’indi».

El darrer dels cinc grups a sortir a l’escenari va ser el l’Esbart Sant Jordi de Badalona, fundat el 1951 per recuperar i transmetre les danses populars a les noves generacions. L’Esbart Sant Jordi va presentar danses de Vilanova i la Geltrú pròpies de les festes de Carnestoltes, en què la formació es divideix en grups d’un noi i dues noies, que comencen a ballar amb moviments solemnes i cerimoniosos i acaben amb una corranda esbojarrada emulant les rues del Carnestoltes.


Tota la cultura popular del dissabte 13 en seixanta-sis segons de vídeo

Els Bastoners de Barcelona en el seu primer aniversari, els gegantons, els tabalers que fan bategar la Laia i els correfocs, resumits en aquest vídeo de poc més d’un minut.  


Llum BCN