Barcelona Cultura
Barcelona Cultura
La passejada de les Laies

 

Diumenge 12, 18.30 h,
trobada a la plaça
de Sant Josep Oriol
arribada a la plaça de
Sant Jaume a les 19.45 h

Correfoc dels petits diables

 

Dissabte 11, 18.15 h,
plaça de Sant Jaume
arribada a la plaça Reial
a les 19 h

 

Diada castellera amb les colles de Barcelona

 

Diumenge 12, 11 h,
plaça de Sant Jaume

 
XIV Mostra de gegantons d’escoles

Vestíbul de l'edifici històric
de la Universitat de Barcelona
Del 6 al 10 de febrer,
de 9 a 19 h

Els Protocols de l’Àliga

 

Divendres 10, 20.15 h,
sortida a la plaça
de Sant Jaume
Ball de l’Àliga a
Santa Maria del Mar, 21 h

 

Per Santa Eulàlia, la cultura popular d’arrel tradicional celebra una gran festa i dóna un protagonisme especial als col·lectius infantils i més joves de la ciutat, que, any rere any, l’enriqueixen i la fan créixer.

 A la solemnitat de l’Àliga, les cercaviles dels gegants o les bèsties del correfoc, se sumen els gegantons fets pels nens i nenes que, enguany, podem veure en dues exposicions. La gran protagonista de les festes, però, és la gegantona Laia, que és la imatge del cartell d’enguany. Un any més les colles castelleres de la ciutat inauguren la temporada, i els esbarts dansaires, els Falcons i altres expressions de la cultura popular surten al carrer. Al Palau de la Virreina, Josep Maria Civit, artista convidat de les festes, mostra les gegantes i gegantones de Ciutat Vella en una passarel·la de moda com si fossin models del segle XXI, en un muntatge ple de màgia i teatralitat.

Notícies i cròniques

Més de cinc-centes puntaires d’arreu de Catalunya fan dringar el seus boixets per celebrar Santa Eulàlia

La tradicional Trobada de Puntaires de Santa Eulàlia arriba a la novena edició i demostra que és un art encara viu, que evoluciona i s’actualitza en sintonia amb el pas del temps.

Una filera de taules que s’estenia per tot el carrer dels Arcs i per bona part del Portal de l’Àngel va reunir, el matí de diumenge, diada de Santa Eulàlia, més de cinc-centes puntaires arribades de diversos punts de la geografia catalana, que van parar els seus coixins, fils, boixets, patrons i agulles per demostrar-nos que l’art de fer puntes de coixí és ben viu.

Rosa Maria Provencio, presidenta de l’Associació Catalana de Puntaires, que organitza la trobada, explica que, lluny de desaparèixer, «la punta s’actualitza i evoluciona amb el pas del temps». «Perquè, avui dia, qui posa puntes als llençols? I qui ho planxa?» La presidenta explica que la punta que es fa ara té un valor artístic per ella mateixa, per exemple en joieria, en què s’utilitzen fils de metalls preciosos, o en «quadres de punta contemporània, dels quals fins i tot s’organitza un concurs internacional».

Mentre s’escolta el tamborineig inconfusible dels milers de boixets de fusta que es mouen sota els hàbils moviments dels dits de les artesanes, Rosa Maria Provencio assegura que en el món de la punta també hi ha homes, com ho testimonia la presència d’alguns participants masculins (encara que molt pocs) a la trobada. Històricament «els homes dissenyaven els patrons, que de vegades separaven i distribuïen entre diferents puntaires per mantenir en secret el disseny sencer», apunta Provencio.

Pel que fa a l’edat respectable de la majoria de les puntaires, la presidenta l’atribueix al temps i la dedicació que requereix fer puntes de coixí, «un requisit que avui dia només es pot complir a partir de certa edat».


Els petits diables revolucionen Ciutat Vella

La saba més nova de les colles de diables de Barcelona va córrer pels carrers de Ciutat Vella per sembrar foc, disbauxa i encomanar als vianants les ganes de gresca.

Encara faltava una bona estona per arribar a un quart de set del vespre, l’hora pactada per iniciar la cercavila, quan els timbalers de les colles de diables ja van començar a escalfar l’ambient al carrer de Jaume I i a la plaça de Sant Jaume, on es va anar congregant una multitud expectant pel que havia de venir.

A l’hora convinguda, els dimoniets impacients alçaven les seves maces perquè un adult els encegués la pirotècnia. «Que monos!», exclamava una veu femenina en veure els petits nens i nenes disfressats de diables i amb les dues banyes a la caputxa, uns instants abans de rebre una pluja de guspires que va fer recular instantàniament la concurrència imprudent que s’hi havia acostat massa.

Amb la carretilla disparant espurnes a discreció, els petits diables enfilaven el carrer de Ferran amb els seus saltirons característics i obrint-se pas entre el públic que reculava contra les façanes. Una darrere l’altra, les trenta-quatre colles participants van anar desfilant cap a la Rambla per concentrar-se després a la plaça Reial.

Algunes de les colles hi van portar les seves bèsties de foc, com ara el drac Barrufafoc, de l’escola Barrufet; l’Estarrufadet, el drac petit de la colla del Poblenou; el Pugonet, dels Cabronets del Nord, i la Nèbula, una espectacular barreja de bèstia i gegant creada per la colla de Trinitat Vella que representa un follet del bosc i és obra de l’artista Dolors Sans.

Un cop van haver arribat a la plaça Reial, totes les colles alhora van encendre la pirotècnia que va il·luminar tot el recinte, i, amb l’acompanyament eixordador de la percussió de les desenes de colles, van animar la concurrència a ballar i a sumar-se espontàniament a la festa.


Els Protocols de l’Àliga i Colorama inauguren Santa Eulàlia i LLUM BCN

La transformació màgica de la façana de l’Ajuntament de Barcelona per obra de la llum i la solemnitat del ball de l’Àliga a Santa Maria del Mar inauguren la Festa Major d’hivern de Barcelona.

Semblava un divendres com qualsevol altre quan a la plaça de Sant Jaume ja s’havia fet fosc i faltaven pocs minuts perquè toquessin les set del vespre. Ho semblava, fins que uns grans números projectats sobre la façana de l’Ajuntament van començar a marcar el compte enrere per a l’inici del mapping Colorama, de Playmodes Studio. En pocs minuts, la plaça va quedar plena dels vianants que no en sabien res i s’aturaven a veure què passava, i dels que, amb el programa de les festes a la mà, arribaven pels carrers del Bisbe, Ferran i la resta de carrerons que hi conflueixen.

Amb els primers raigs dels projectors, la façana semblava agitar-se en un moviment ondulatori, com si la llum blanca que la cobria hagués aconseguit estovar-ne les pedres. Tot seguit, el rellotge de l’Ajuntament es va convertir en l’epicentre d’unes ones sonores que, sincronitzades amb uns efectes de so greus i potents, van continuar alterant les línies rectes de l’edifici.

A continuació, uns llums de colors variats, envoltats d’una aura resplendent, van recórrer àgilment la façana com si fossin esperits acompanyats per una música fantasmal. Pluja, bombolles i un so aquàtic banyaven la façana mentre aquests éssers volàtils i entremaliats, amb la seva estela com a pinzell, l’anaven pintant de colors vius. El ritme d’un xarleston va posar fi a l’espectacle, mentre una mena de bombolles que emergien de la base semblava que construïen del no-res, i amb línies de llum, tot l’edifici.

A un quart de nou, les portes de l’Ajuntament es van obrir i va sortir l’Àliga de la Ciutat, que, escortada per la Coronela de Barcelona i acompanyada pels Ministrers Espremulls, el Lleó de Barcelona, els Gegants de Santa Maria del Mar i els Trabucaires d’en Perot Rocaguinarda, va iniciar els seus Protocols.

Després de ballar a la plaça, l’Àliga i el seu seguici es van obrir pas entre la gentada per començar la cercavila fins a la basílica de Santa Maria del Mar. De camí, es van aturar al Fossar de les Moreres per retre homenatge als caiguts en la defensa de Barcelona durant el setge del 1714.

La comitiva va continuar fins a la plaça de Santa Maria, on el Lleó i els Gegants de Santa Maria del Mar van executar els seus balls tradicionals, com a preàmbul del moment més solemne i emotiu de la inauguració de les Festes de Santa Eulàlia: el ball de l’Àliga davant l’altar major, a l’interior de la basílica, que, entre la gent que l’esperava asseguda i la que va entrar des del carrer, es va omplir de gom a gom.

Un cop l’Àliga i tot el seu seguici van entrar i es van situar al creuer de la nau, el rector de Santa Maria del Mar els va donar la benvinguda i l’Àliga va pujar la graonada que la separava del presbiteri i, davant l’altar, va ballar la música interpretada pels Ministrers de la Ciutat segons la partitura manuscrita de l’any 1756 que es conserva a Santa Maria del Pi.


Barcelona celebra Santa Eulàlia amb llum i tradició

Per Santa Eulàlia, la tradició de la cultura popular i la innovació del festival lumínic LLUM BCN s’uneixen en la Festa Major d’hivern de Barcelona, una celebració en què els joves tenen una participació especial, tant des de les associacions i entitats de cultura popular com des de les escoles de disseny, arquitectura i escenografia de Barcelona, que mostraran la seva creativitat en els espais més emblemàtics de Ciutat Vella.

Santa Eulàlia és «una gran celebració de la cultura popular unida a la innovació i la creativitat del festival de la llum», ha afirmat el tinent d’alcalde d’Empresa, Cultura i Innovació, Jaume Collboni, en la presentació als mitjans que ha tingut lloc aquest dilluns al Palau de la Virreina, seu de l’Institut de Cultura de Barcelona.

L’acte s’ha celebrat al vestíbul del Palau, enmig de l’exposició «Les Laies», del director de fotografia i il·luminador teatral Josep Maria Civit, que presenta les gegantes i gegantones de Ciutat Vella en una passarel·la de moda sota una llum suau que n’accentua la bellesa i la riquesa dels vestits. Una fusió de llum i tradició que, per a Civit, fa que sembli que les gegantes «estiguin més guapes, vagin més ben vestides i que somriguin més que mai». Civit ha elogiat la cura que Barcelona té de la seva il·luminació pública i també per impulsar la creativitat, que «fa que tingui personalitat i destaqui per sobre d’altres ciutats».

Enguany El Born Centre de Cultura i Memòria serà el centre neuràlgic, punt de partida i informació de LLUM BCN, i acollirà diverses instal·lacions, entre elles Com un llum, de Lola Solanilla, dedicada als més petits, que, per primer cop, «podran gaudir i experimentar amb la llum abans que es faci fosc, amb tota la família», en paraules de Marta Almirall, directora de Festes i Tradicions de l’Institut de Cultura de Barcelona.

Per a Maria Güell, comissària de LLUM BCN, un dels segells propis que distingeix aquest festival des de la seva creació és que permet als joves alumnes de les escoles «compartir l’espai públic amb creadors reconeguts, que els motiven a créixer artísticament alhora que els nodreixen amb la seva experiència». Güell ha destacat també la consolidació del Premi al millor pati, que per tercer any consecutiu es lliurarà el matí del diumenge 12 de febrer.

Pel que fa a la cultura popular, Almirall ha anunciat que, enguany, la jornada castellera amb què tradicionalment les colles de Barcelona inauguren la temporada «serà a l’antiga», és a dir que les colles hauran d’aixecar els seus castells alhora i l’actuació estarà limitada a cent cinc minuts.

Al seu torn, el president del Consell de la Joventut de Barcelona, Oriol Nicolau, ha presentat La Lali Jove, la Festa Major Juvenil i Associativa de Barcelona, que per tercer any consecutiu se celebra en el marc de les Festes de Santa Eulàlia per «fomentar la implicació dels joves en la seva organització». A més de les nombroses activitats per a infants i tallers per a joves, a les vuit del vespre hi haurà un concert amb les actuacions d’Ice Crime, Radical District, 9Son, Oques Grasses i Tremenda Jauría.


Llum BCN