Foc de llar
G

Fossar de les Moreres

 

ACTIVITAT ANUL·LADA
BRAC. Facultat de Belles Arts Universitat de Barcelona

www.ub.edu/bellesarts
#focdellar #facultatbellesarts 

Llunyà és el caliu de la llar de foc. Els seus espetarrecs, imperceptibles; les seves flames, oblidades. Els nuclis familiars establerts en un espai físic permanent han deixat d’existir. El foc com a defensa i origen reuneix i encisa: històries, debats, disputes i festes. És així com el foc ens permet crear un lloc propi a l’exterior, allà on el fred no és present, allà on s’expliquen les històries, mentre els nostres ulls extasiats es perden en el flux continu de les flames. 

Buit i sense ànima, el carretó de supermercat es defineix pel que conté i esdevé l’emblema del triomf consumista. Però alhora també és símbol dels qui el sistema ha arraconat, una eina per al transport de les pertinences de qui ha perdut o ha volgut deslligar-se del progrés inhumà del capitalisme. Foc de llar sorgeix com a resposta simbòlica a aquesta situació de lluita per mantenir amb nosaltres el caliu de la llar que compartim. 


Autors: Silvia Arenas, Guillem S. Arquer, Albert Gironès, Alícia Vogel i Anna Vilamú 
Tutors: Núria Gual i Miquel Planas 
Col·laboradors: BRAC (Barcelona: Recerca, Art i Creació)


Fragments
H

Museu de Cultures del Món 

Palau del Marquès de Lió (carrer de Montcada, 12)

 

BAU. Centre Universitari de Disseny de Barcelona

www.bau.cat
#FragmentsBAU #sócbau 

Una instal·lació feta de fragments de temps que es desprenen del record dels fets històrics viscuts en aquest palau, com el setge de Barcelona del 1714, que s’uneixen en una seqüència temporal. A Fragments es produeixen un seguit de connexions que ens transporten en el temps: des de la inquietud caòtica que precedeix un fred bombardeig a un gran esclat i, finalment, la calma, en què reneix l’arquitectura mateixa de l’edifici, que recupera la seva essència primigènia. 

A Fragments el caos i la calma ens agafen de la mà per guiar-nos a través dels records i la memòria en una instal·lació que, al mateix temps, proposa una reflexió sobre la riquesa de la fragmentació entesa com a diversitat.


Autors: Diana Alonso, Cristina Batlle, Jorgina Betorz, Claudia Falcón, Laura García, Beatriu Gomis, Eric Jover, Maria Llopis, Lara Mateos, Andrea Pardellas, Barbara Ríos, Estrella Serena i Assumpta Vinaixa 
Tutors: Mariel Fuentes 
Col·laboradors: Àfrica Sabè, Carla Boserman, Joan Maroto, Santi Vilanova 
Patrocinadors: DIFUSIONA 


ORBIS
I

Museu Picasso

Palau Finestres (carrer de Montcada, 23)

 

ELISAVA. Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona

www.elisava.net
#orbis #elisava #meats 

ORBIS, o com generar una ombra lluminosa, és una instal·lació on dues fonts de llum dialoguen amb la finalitat d’elogiar l’ombra, eliminant la seva connotació negativa i exaltant-ne la bellesa. Podem pensar en una ombra que generi llum? Podem invertir la relació habitual entre llum i ombra, de manera que generem una ombra lluminosa?  

Per explorar aquestes preguntes paradoxals, proposem una conversa dinàmica entre un feix de llum projectada i una circumferència amb llum pròpia, que en un duel passional competeixen per esborrar les fronteres entre llum i ombra. La coreografia entre les dues fonts, associada als paisatges acústics derivats dels sons que generen, proporcionarà una experiència subtil i canviant, en què els rols habituals de la llum i de l’ombra es diluiran en una dansa contínua.


Autors: Andoni Zamora, Luciana Pimentel, Pablo Viaplana, Yuliana Leon, Santiago Ríos, Alba Julià, Mariam Binsaif, Claudia Ribot, Daniela Meade, Sandra Lara, Laia Garrido, Ursula Pahl, Alessia Nobile, Lorena Medina i Kueilu Lin 
Tutors: Gabriel Paré i María de la Cámara, de CUBE.BZ; Manuela Valtchanova; Roger Paez i Antoni Montes, directors del màster 


ETERN-NA
J

Seu de la SGAE a Catalunya

Palau Bru (passeig de Colom, 6)

 

DEIÀ. Escola d’Art i Superior de Disseny

www.deiadisseny.cat/ct/
#LlumEternNa #DeiàDisseny

Seguir un camí, tenir una creença, veure les opcions i escollir-ne una. Tenir una convicció i no cedir a les pressions, mantenir-se ferm, ser un mateix. Acceptar les conseqüències i saber que tot està bé. Llum, energia, transformació, canvi! El canvi que comporta l’avanç del rellotge, el moviment, passos que aporten noves perspectives, que creen noves realitats, veritats a mitges, expressades en una variació matèrica. 

El recorregut és la vida, és un ésser, és una ànima, tan especial com la de santa Eulàlia. L’observador en pren consciència seguint-la amb la mirada, captivat per la seva elegància i sinceritat, per l’enèrgica subtilesa, fins que s’alça. S’alça per després deixar de ser visible, i aleshores genera un buit que és una de les veritats a mitges, un incòmode recordatori de la nostra limitació visual, però tant se val. És fe, és una actitud, és un sentiment. Segueix existint, ens acompanya fins a la porta, i més enllà.


Autors: Toni Bové, Marta Carbó, Àlex Domínguez, Imma Fàbrega, Cristina Fernández, Mariona López, Lídia López, Judit Martínez, Irene Morales, Judit Pascual, Ester Piedrabuena, Fadoua Serroukh i Alba Vidal
Tutors: Maite Díez i Toni Fonseca
Col·laboradors: Giacomo Damato, enginyer d’il·luminació
Patrocinadors: ARTEMIDE, CABLELUMINOSO, C2i Control i Integració


Ressorgir
K

Palau Sessa-Larrard

(carrer Ample, 28)

 

UPC School-CCCB. Màster en Disseny i Producció d’Espais

www.talent.upc.edu

El Palau Sessa-Larrard va ser construït el 1778 per encàrrec del duc de Sessa, virrei de Catalunya, i adquirit el 1799 per Joan de Larrard, cònsol de Dinamarca i banquer. Al llarg de la seva història aquest palau, ara en desús, ha estat utilitzat, a més, com a hospital, presó i escola. Ressorgir vol retornar la vida a l’edifici i convertir-lo de nou en el pati d’una escola plena de nens que juguen.

L’espai cobra vida amb la presència dels visitants, que, com més juguen i es diverteixen interactuant amb la instal·lació, més vida retornen a l’edifici, que progressivament revela, a través de la llum, la bellesa adormida de les formes i textures del seu interior. 


Autors: Paola A. Acosta, Elisa Álvarez, M. Teresa Campos, Luz M. Carpio, Rosa de América Cavada, Carmela Cebrián, Paula Fernández, M. Inés Fernández, Andrea Ferreira, Edgar S. Ferreyra, Victor Fueris, Rut Galan, M. Virginia Icaza, Andrea S. Jácome, Melisa V. Kuczek, Selina López Yañez, Laura Medina, M. Angel Niño, M. José Núñez, Beatriz A. Perea, Roberto C. Pérez, Paula Pintos, M. Alejandra Rivera, Cristina Robledano, Felipe Rodríguez, Julià Sol, M. Clara Toro i Eduardo Vázquez
Tutors: Josep Ricart i Coque Claret 
Patrocinadors: CCCB, Grup Giró


Brillen en la foscor
L

Pati Llimona

(carrer del Correu Vell, 5)

 

IAAC. Institute for Advanced Architecture of Catalonia

www.iaac.net
#brillenenlafoscor #iaac

El somni misteriós, sorprenent i ple de fantasia d’una noia de tretze anys que juga amb fils de llum i dibuixa belles constel·lacions, en l’espai i el temps, fetes de les seves memòries brillants i els seus somnis. Uns sons misteriosos l’espanten. Fa nous patrons amb les seves pors ingènues i les seves creences sinceres mentre convida els vianants a jugar i a deixar de sentir-se atrapats i perduts entre els falsos límits de l’edat adulta. 

Brillen en la foscor és un instrument audiovisual que convida els visitants a evocar les seves fantasies i jugar a un joc misteriós de llum i so. En un camp de fils luminescents que s’entreteixeixen al llarg del pati, el públic descobreix tretze punts d’ancoratge. Cada un representa un dels martiris soferts per santa Eulàlia a través d’un joc de llum i so.


Autors: Nikolaos Argyros, Lalin Keyvan, Jonathan Irawan, Martin Hristov, Tobias Deeg, Hsin Li, Firas Safieddine, Andre Resende, Noor El-Gewely, Robert Staples, Inthat Ueasak-aree, Burak Paksoy, Karthikeyan Dhanabalan, Maryan Ewais, Nisarg Sheth, Fabio Della Barba Menezes, Fernando Baptista, Sureshkumar Kumaravel, Viplav Goverdhan i Yasamin Khalilbeigi

Tutors: Luis Fraguada, Klaus Obermaier, Maria Kuptsova, Ece Meral Tankal, Ángel Muñoz, Areti Markopoulou i Mathilde Marengo


Lampírid
M

Plaça dels Traginers

 

EINA. Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona (UAB) 

www.eina.cat 
#EINA_llumbcn #lampiridEINA

Lampírid posa de manifest el pas del temps i el deteriorament de la muralla romana de la plaça dels Traginers, protagonista de la instal·lació. D’una manera poètica, s’accentuen les esquerdes i els forats de la muralla provocats per l’erosió per subratllar-ne les formes i el relleu.

A partir de l’agrupació de petites esferes fluorescents, com si es tractés d’una colònia de cuques de llum —Lampírid és el nom científic d’aquests coleòpters—, la muralla s’il·lumina d’una manera orgànica i desigual i es crea un mapa de punts luminescents que semblen sortir de dins del mur per dibuixar el que no es veu mai, la seva «contraforma».


Autors: Queralt Anglada, Silvia Clotet, Paula Lozano, Pepe Nerín, Magalí Obiols i Catalina Planellas
Tutors: Anna Alcubierre i Judit Colomer


Clarobscur
N

Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya

Palau Centelles (Baixada de Sant Miquel, 6-8)

 

School of Architecture. UIC Barcelona

www.uic.es/ca/esarq 
#clarobscuruic #architectureuic

Amb la caiguda de l’Imperi bizantí al segle XV es dóna per acabada l’edat mitjana i, amb ella, un període de foscor associat a plagues, malalties, insalubritat i ignorància. Aquest final dóna pas a una època de refinament, progrés i coneixement. És el que anomenem el Renaixement, una època en què es torna a despertar l’admiració pel període clàssic i l’interès pel saber del món. El Palau Centelles va ser construït en un moment de transició entre l’època de les tenebres (l’edat mitjana) i la de les llums (el Renaixement). Un edifici iniciat en la foscor en el qual apareixen uns punts de llum que indiquen el canvi tant de temps com de mentalitat. Això és el que representa la instal·lació: la dissipació de les tenebres de la humanitat mitjançant les llums de la raó, que ocupen només una part del pati i, d’aquesta manera, creen el contrast del clarobscur.


Autors: Judith Puig, Ariadna Martínez, Anna Capella, Sergi Viñals, Mariona Mayol i Anna Mirapeix
Tutors: Iñaki Baquero, Jaime Batlle i Eva Damià
Col·laboradors: Joan Velasco
Patrocinador: Lluria


Fugida
P

MUHBA

Casa Padellàs (carrer del Veguer, 2-4)

 

Escola Massana. Centre d’Art i Disseny 

www.escolamassana.es 
#fugida #escolamassana

Santa Eulàlia empresonada, santa Eulàlia en la foscor, s’escapa a través dels murs transformant-se en llum. Fugida és l’esgarrapada de santa Eulàlia que esquinça els murs que l’empresonen mentre les seves ànsies de llibertat il·luminen el pati de la Casa Padellàs. Cada esquinç és una ferida del seu cos martiritzat, i la llum la fugida.

La llum que il·lumina un gran mur i que s’esmuny a través de la tela estripada convida el visitant a entrar al pati i a endinsar-se a poc a poc en un mar de llums i ombres atrapat entre dues parets. Dos murs opacs, enfrontats i esquinçats, en els quals la llum que lluita per sortir submergeix el visitant en el record de santa Eulàlia.


Autors: Rocío Alba, Annie Elisabeth Baker, Ainhoa Barber, Yolanda Barbosa, Raquel Benavente, Caterina Casasayas, José Díaz, Elisenda Ferrer, Claudia Garayoa, Santiago García, Bruno García, Natalí Llabot, Luzie Michaels, Sònia Ortega, Leyre Osma, Luemilly Pacheco, Soledad Pasarín, Elisenda Pineda, Oriol Pla, Àngela Recasens, Yzan Rueda, Saidy-Gabriel Rugel, Marina Sarry, María Sauleda, Natalia Serrano
Tutors: Carles Albert Brell, Èlia Clemente, Ferran Signes
Col·laboradors: Klaus Speis, Anas Rifi i Araceli Buena
Patrocinadors: Sauleda, Biosphere Flux, Agbar


ADN_BCN
Q

Porxo del Saló del Tinell

MUHBA (plaça de Sant Iuç)

 

IED Barcelona Escola Superior de Disseny

www.iedbarcelona.es  
#adnbcnproject #iedbarcelona

Al porxo del Saló del Tinell, on se superposen capes d’història, el projecte ADN_BCN proposa confrontar la Barcino del segle IV aC i la Barcelona actual, a través d’una analogia amb l’estructura genètica de l’ADN. L’ADN és la molècula portadora de la informació que dota un organisme de les seves característiques. Tot el que és aquest organisme, depèn del seu ADN. 

Barcino és representada amb un color constant, i el so real del públic de la Barcelona actual es tradueix en el flux d’un color contrastat. Una instal·lació participativa que vibra, s’encén i es transforma i que genera una experiència no només sensorial sinó també cognitiva. El so es transforma en llum i la llum en informació. 


Autors: Kenza Berrada, Léa Blanchard, Paula Chacartegui, Rubén de Rodrigo, Danae Fischer, Alessandro Giacobbe, Milena Roses, Carla Sologuren i Ana Maria Valdivieso
Tutors: Raffaella Perrone, Michela Mezzavilla
Col·laboradors: Aviv Shany, Alex Bordanova
Coordinació: David López
Col·laboradors: Servei Estació
Patrocinadors: FLUVIA


Elogi de l’ombra
R

Pati del Museu Frederic Marès

(plaça de Sant Iu, 5-6)

 

LA SALLE-URL

www.salleurl.edu  
#elogidelombra #etsals

Un pati de llums que esdevé un teatre de l’ombra en homenatge a l’òpera prima de Junichiro Tanizaki, Elogi de l’ombra, en la qual l’escriptor japonès afirma que «la bellesa no està en els objectes, sinó en la interacció que creen entre l’ombra i la llum». Una reflexió sobre el paper de l’arquitecte com a «definidor» d’espais, a través d’una experiència que es recrea en el lliure albir dels visitants. 

Les parets de pedra, els arcs, els tarongers i la font del pati del Museu Frederic Marès, antic verger del Palau Reial Major, esdevenen l’atrezzo d’un teatre de siluetes on el visitant és el protagonista. Com a l’habitació japonesa, el joc sobre el grau d’opacitat de les ombres és l’estímul per a una experiència immersiva, d’observació i interacció. Una instal·lació que converteix els visitants en públic i actors a la vegada. Una celebració de la imaginació i la curiositat de tothom qui, davant un llum encès, ha fet alguna vegada el seu propi teatre d’ombres.


Autors: Sergi Sauras i Pau Garrofé
Tutors: Joan Vera, Alfonso de Luna, Carlos Albisu, Josep Ferrando i Jordi Mansilla
Col·laboradors: Joan Salvadó, Marco Mosca, Gerard Closa i Victòria Huguet


BO8
T

Plaça de Frederic Marès

(carrer de la Palla, 14)

 

LLOTJA. Escola Superior de Disseny i Art

www.llotja.cat
#b08 #easdllotja

La muralla i les dues torres romanes que s’alcen a la plaça de Frederic Marès són testimoni dels orígens de la ciutat. Les diverses modificacions que han sofert al llarg del temps hi han deixat una sèrie de cicatrius que entelen l’aspecte original de la Barcino dels romans. BO8 es proposa evocar l’arribada de la civilització romana i el seu primer assentament al mont Tàber, situat al Barri Gòtic, i la construcció de la nova Barcino. La instal·lació gira al voltant de tres conceptes: el mar, la construcció de la ciutat i l’empremta dels seus habitants.

El mar està representat per una capa de fum baix tenyit de blau que cobreix parcialment el terra de la plaça. Els cubs i prismes de mides diferents i retroil·luminats que vesteixen la muralla, que simbolitzen les diverses cultures que han marcat la ciutat en el decurs de la història, recreen els carrers de Barcino. Finalment, les cicatrius i deformacions de la muralla, destacades amb una il·luminació zenital, representen l’empremta que els habitants han deixat a la ciutat al llarg dels segles.


Autors: Mar Coromina, Eva Fàbregas, Eduard Cabré i Maria Conill
Tutors: Carlos Souto i Xavier Peiró


Ouk-Topos
U

Ateneu Barcelonès

Palau Savassona (carrer de la Canuda, 6)

 

ESAD. Escola Superior d’Art Dramàtic Institut del Teatre 

www.institutdelteatre.cat 
#institutteatre #ouktopos

«Al mig del bosc hi ha una clariana inesperada que només pot ser trobada per aquells que s’han perdut.» 

Tomas Tranströmer, Gläntan 

Utopia deriva de les paraules gregues ouk i topos, ‘no’ i ‘lloc’: ‘el lloc que no existeix’. Ouk-Topos ens parla d’un lloc, d’una ciutat inexistent que representa un món irreal i idealitzat, volàtil. Ouk-Topos genera un doble joc reflectit en la font, gairebé imperceptible. El viatger arriba a la ciutat subtil, a la ciutat abstracta, perfecta però alhora irreal, i el temps s’atura.

Ouk-Topos ens mostra una ciutat on la llum artificial és un símbol d’humanitat, de civilització. La ciutat invisible invertida sorgeix de l’estany, contraposada a la ciutat suspesa damunt d’un mirall disposat entre la superfície sòlida i la líquida. Sense llum la ciutat deixaria d’emmirallar-se en la seva ombra. La llum artificial ha esdevingut un símbol humà i les ciutats han creat el seu propi microcosmos de llum elèctrica per evitar la foscor eterna.


Autors: Albert Ventura, Núria Vila, Marta López, Eva M. Enriquez, Macarena Palacios, Helena Lucas, Oriol Corral
Tutors: Maria Domènech
Col·laboradors: Escola Superior de Tècniques de les Arts de l’Espectacle (ESTAE)
Patrocinadors: Associació d’Autors d’Il·luminació (AAI), FLUGE


Calç viva
W

Palau Moja

Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni (carrer de la Portaferrissa, 1)

 

ETSAB. Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

www.etsab.upc.edu 
#calçviva #etsab

Diu la llegenda que santa Eulàlia va ser crucificada perquè no va voler renunciar a la seva fe. Entre els tretze martiris que li van infligir, es diu que la van llançar dins d’un pou de calç viva. A mig camí entre la llegenda de la màrtir i la ciència d’un material que bull en contacte amb l’aigua, s’erigeix la proposta de convertir el pati del Palau Moja en receptacle d’un líquid efervescent. L’espai, de marcada verticalitat, esdevé sitja de llum i de reflexos, que davallen des de la cúspide i animen el sòl amb una subtil ebullició.

El flâneur veu distret una llum que s’esmuny rere la porta del palau, un principi. La llum s’introdueix per la boca de la sitja, que es dreça solemne rere les arcades i dota l’espai d’un halo de misteri i expectació. Quan el visitant se submergeix dins la resplendor, l’alçada es revela altiva, culminada per un núvol de plàstic que rep la llum acolorida i la cedeix al pati, velada pels replecs del núvol, que es mouen amb el vent. Imprevista i envoltant, l’atmosfera es tenyeix de llum i sons que suggereixen un moviment líquid.


Autors/Estudiants: Guillem Bosch, Àlex Carrer, Roser Estefanell, Alicia Fernández, Maria Font, Sergi Jiménez i Samuel Laguarta
Autors/Tutors: Ariadna Perich i Roger Such
Empreses col·laboradores: AXC Projects, Finsa, Top Proyectos & Contratas SL, Construccions Jaen Valles SL, Rovasi i Construccions Rubau