Muralla al mar
A

Seu de la SGAE a Catalunya. Palau Bru

(passeig de Colom, 6)

BAU. Centre Universitari de Disseny de Barcelona

www.bau.cat

A mitjans del segle XIX, el Palau Bru va ser testimoni de l’enderrocament de les muralles de Barcelona. Recrear el sentiment que devien experimentar els seus habitants quan es van deslliurar d’aquelles muralles que els separaven del mar és el principal objectiu d’aquesta instal·lació.

La mar feta llum, la llum feta mar, i la mirada nostàlgica d’un espectador que se sent finalment lliure. Aquest és el sentiment que es vol transmetre al públic, que, a mesura que travessa les muralles reconstruïdes a les dues entrades principals del Palau Bru, abandona la sensació d’ofec i empresonament i es deixa endur per una llum que inunda l’espai d’onades de claror que van i vénen.


Autors: Sheila Almansa, Júlia Barberan, Tamara Díaz, Abdel El’mrabet, Laura Fisas, Laura Giménez, Sonia Gross, Aida Hernando, Kevin Horcajo, Nerea Ibargoien, Ingrid Sasot, Judit Juan, Aitor Llambrich, Arantxa Lleida, Mariona Marquès, Elena Nogués, Noé Prades, Laury Puigdengolas, Marta Raventós, Eva Tamayo, Àngela Tornafoch, Anabel Vicaria i Laura Vilarrasa

Assistents de luminotècnia i muntatge: Àfrica Sabé, Mariel Fuentes i Anaïs Barceló (Alumni)

Coordinació: Oriol Hostench i Pierino Dal Pozzo



La ruïna circular
C

Palau Sessa-Larrard

(carrer Ample, 28)

Belles Arts. Universitat de Barcelona

www.ub.edu/bellesarts

El miratge de la ruïna: quan el moment de la construcció i el de la destrucció són simètrics. Aquell que la testimonia, irremeiablement es desdobla. S’atansa i constata la petja del passat cristal·litzada. Alhora, intenta la construcció d’un temps que es difracta, el record d’un record, el somni d’un somni... La significació passa per la projecció de presències que ens permetin habitar tots aquells temps possibles. És indiferent si es tracta de memòria o fantasia.

La ruïna circular desdibuixa la percepció del pati del palau i redefineix la jerarquia dels elements arquitectònics que el componen. Mitjançant la ficció de l’ocupació de l’edifici, es construeix un ambient oníric, boirós als ulls de la raó, un escenari perquè el subconscient hi projecti els fantasmes de la memòria i la fantasia.


Projecte: Albert García-Alzórriz i Pau Marfà

Producció: Laura Baena, Alexandra Beltrán, Yol Bernadó, José M. García, Albert Gironès, Cristina Hernández, Gemma Maldonado, Anna Mansilla, Paula Navajas i Anna Vilamú

Tutors: Núria Gual i Miquel Planas

Agraïments: Josep Pere Gil i Raül Álvarez

Patrocinadors: Texsa, Marset i Beneito Faure



Moenia
D

Pati Llimona

carrer del Correu Vell, 5

ELISAVA Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona

www.elisava.net

El Pati Llimona és un gran collage de textures, històries, persones, sons i sensacions. Una informació no escrita sinó present en cada pedra, cada fitxa de dòmino que es posa sobre la taula de la terrassa, cada turista perdut que observa la gran muralla i es pregunta què ha passat perquè tingui tantes cicatrius.

Moenia —en llatí, «parets d’una ciutat»— és un gran teixit que vesteix l’espai amb la seva ombra, que il·lumina la muralla, ens abraça i ens hi porta. ¿Es tracta d’una de les indianes que el senyor Llimona va comercialitzar durant el segle XIX, impulsant la indústria tèxtil barcelonina? ¿O potser és la baixada d’aigua que arribava al mar quan en aquest indret hi havia les termes portuàries romanes? Moenia és un gran sostre teixit que ens il·lumina, projectant-se sobre la plaça i sobre nosaltres mateixos, connectant-nos a l’espai i el temps que conformen la Barcelona que coneixem


Tutors: Claudia Schneider i Jordi Ballesta
Equip del projecte: Alumnes del Grau en Disseny i del Grau en Enginyeria de Disseny Industrial: Juan Ezcurra, Marta Fernández, Gemma Galceran, Jianan Ju, Aina Machado, Guillem Marquès, Clara Navarro, Oriol Roig i Marta Vidal, amb la col·laboració de Jorge Errando i José Maria Riesco
Programació de llums: Jordi Abarca
So: Roman Daniel
Consultor de producció: Josep Novell
Coordinació: Raffaella Perrone
Empresa col·laboradora: LEDsCONTROL S.L.
Agraïments a: Ferran Utzet i Alex Bordanova



Trashcendint
E

Baixada de Viladecols

(Baixada de Viladecols, 5)

UPC School. Màster Lighting Design. Disseny d’Il·luminació Arquitectònica

www.talent.upc.edu

L’espai és com un llibre sense lletres, un ADN històric, un pou sedimentat en el temps que transmet a través de les seves parets i muralles diferents etapes acumulades des de fa segles. Una capa no podria existir sense l’altra, com un arbre que amb cada anell de creixement es reforça. En accedir a l’espai el visitant se sent envaït per la sensació de trobar-se en una càpsula del temps, un lloc que ha romàs tancat a la ciutat, preservat.

En una reacció quasi instintiva, captem de forma unànime l’essència del lloc: una sedimentació de capes, un valuós llegat històric a l’espera de viure, novament. La nostra eina és la llum, la projecció dels seus reflexos, la variació de la intensitat, la freqüència i la temperatura de color, la introducció de dinamisme, la creació d’una seqüència que, juntament amb el so, genera una experiència única a l’espectador. 

Trashcendint vol ressaltar l’evolució, la convivència, la permanència... un nexe entre èpoques simbolitzat pel pas construït entre les dues muralles


Autors: María Sol Agüero, Georgina Bergnes de las Casas, María Bernús, María Blanco, Alfonso Ivan Bravo, Andreu Comellas, Anabelle Frias, Idmar María Hernández, Hugo Enrique Lamas, Eugene Andre León, Blanca Paramés, Fernando Pérez, Nathalie Rinaldo, Julia Rovigo, Liliana Beatriz Sanchez, Andrea Soler i Juan Miguel Zeas, alumnes del Màster Lighting Design. Disseny d’Il·luminació Arquitectònica

Tutors: CUBE.BZ, amb la col·laboració de Lola Solanilla

Patrocinadors: Artemide, Erco, Iguzzini, Lutron i Flos



La Llum Tafanera
F

Palau Mercader

(carrer dels Lledó, 11)

IAAC. Institute for Advanced Architecture of Catalonia

www.iaac.net
fablabbcn.org

Quina seria la personalitat d’una estrella, si la poguéssim conèixer de prop? Seria gelosa? Alegre? Tindria sentit de l’humor? Seria ploranera, riallera o molt seriosa? S’enamoraria? 

La llum que ha baixat al pati del Palau Mercader és una llum tímida i curiosa. Vol veure el món i escoltar-lo i coneixe’l, però de seguida s’espanta i fuig cap al cel. Així doncs, cal anar amb compte amb aquesta petita estrella, mimar-la i respectar-la, perquè torni una vegada i una altra.

La Llum Tafanera al pati del Palau Mercader és una instal·lació lluminosa cinètica i interactiva que vol fer la tecnologia més amable i apropar-la al públic a través de la simulació de la personalitat d’una estrella. 


Un projecte de l’IAAC, Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya

Facultat: Alexandre Dubor, Maria Kuptsova, Ángel Muñoz, Rodrigo Aguirre, Carlos Gomez, Cristian Rizzuti, Silvia Brandi, Areti Markopoulou, Leandro Ferron, Guillem Camprodon i Ricardo Valbuena

Estudiants: Philip Serif, Zunabath Abdul Majid, Luisa Roth, Nina Jotanovic, Zachary Trattner, Yasmin Hamza, Yessica Gabriela Mendez Sierra, Raissa Paz Pertierra, Wilton Neves, Joel Kahn, Lubna El Alayli, Samuel Shapiro, Rossana Graca, Borislav Schalev, Edgard Navarrete Sanchez, Juan Diego Ramirez Leon, Ksenia Dyusembaeva, Kunaljit Singh Chadha, Maria Alexandra Polyakova, Luis Angello Coarite Asencio, Asya Guney i Mehmet Yilmaz Akdogan
 

Alétheia
H

Palau Centelles

Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya (Baixada de Sant Miquel, 6-8)

Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

www.etsab.upc.edu

Alétheia (del grec ἀλήθεια, «veritat»), desvetllar, fer manifest allò que està ocult, allò que és evident. L’oposat de pseudos (del grec ψευδος, «falsedat»), l’encobriment.

El pati del Palau Centelles és un recinte amb vint-i-tres obertures entre finestres i portes que assenyalen les diferents estances situades al seu voltant. Pantalles de la vida interna, insinuacions d’un interior ocult, fissures d’unes parets hermètiques, escletxes de llum d’un contenidor estanc, l’alétheia retinguda en el pseudos.

Amb aquesta antítesi es fan sortir al pati les diferents cambres del palau, que es dipositen com una abstracció de l’interior amagat. La llum latent, continguda en volums opacs, escapa agitadament a l’exterior per escletxes. És l’alétheia, el descobriment dels diferents racons del Palau Centelles, la revelació de l’ocult


Autors: Javier Albo, Albert Aymerich, Caterina Prat, Laura Solsona, Adina Verenciuc i Marina Vila

Tutors: Bernat Hernández i Ariadna Perich

Coordinació: CULT. Sotsdirecció de Cultura ETSAB

Agraïments: Aiterac, Pidemunt i Reformas y servicios Molina


 


Spatium fugit
K

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Casa de l’Ardiaca (carrer de Santa Llúcia, 1)

Escola Massana. Centre d’Art i Disseny

www.escolamassana.es

Aquesta actuació pretén aportar llum a la història de santa Eulàlia, quan va ser tancada en una presó completament a les fosques abans de ser torturada. Reprenent el desig d’esperança, neix aquest espai interactiu on és el públic qui hi aporta la llum. 

A l’entrada són repartides unes esferes lluminoses per fer que tothom participi d’aquesta experiència sensorial. Tots els globus portats en mà formaran un paisatge d’esferes de llum en moviment, de la mateixa manera que, un cop es deixin anar, quedaran suspesos per l’espai gràcies a una xarxa situada sota la palmera i que crearà tot un sostre de llum viva.

El pas de les hores repercutirà directament en la forma i composició de l’obra; la figura literària tempus fugit es transforma en spatium fugit, essent l’espai el que es transforma i s’escapa.

Des de l’Escola Massana un convidem a entrar i ser part d’aquesta llum.


Autors: Annie Baker, Lidia Bartolomé, Ingrid Johana Bustamante, Eva Calpe, Raquel Carmona, Melani Claramonte, Maria Corriàs, Jordi Gracia, César Eduardo Hernández, Claudia Lanuza, Natalí Llabot, Vanessa Llarden, Itziar Luna Martín, Maila Mendegoria, Raquel Miguel, Mercè Moga, Paola Pabón, Montse Paredes, Ernesto Quirant, Iván Rodríguez, Paula Rodríguez, Marina Sarry, Laura Sintes, Cristina Sobrado, María Dolores Trujillo i Gema Vázquez, alumnes de segon curs del Cicle Formatiu de Grau Superior de Projectes i Direcció d’Obres de Decoració

Tutors: Xavier Carrascal, arquitecte; Èlia Clemente, interiorista, i Xavier Ferrés, arquitecte

Patrocinador: Lamp Lighting

 

 



Dins l’univers
L

Pati del Museu Frederic Marès

(plaça de Sant Iu, 5)

IED. Màster en Disseny d’Interiors

www.iedbarcelona.es

Centenars de petites estrelles que representen les ànimes dels que han perdut la vida de manera injustificada brillen en l’obscuritat total del pati del Museu Frederic Marès, fent-nos viure la il·lusió de ser al cor d’una galàxia, un indret de pau allunyat de l’estrès i els sorolls de la ciutat.

A partir de certes línies perimetrals del recinte s’ha definit una forma geomètrica similar a un rombe, ubicada al punt central del pati. Gràcies a un sistema d’il·luminació led mòbil, des de l’interior d’aquest objecte perforat es projecten feixos de llum que es reflecteixen a les parets i al paviment del pati i es converteixen en petites estrelles. L’ambient sonor contribueix a crear un indret màgic, sorprenent i interactiu, que ens envolta i ens transporta a l’espai sideral.


Autors: els alumnes del Màster en Disseny d’Interiors de l’IED: Andrea Isabel Vallarino Uranga, Fatine Sofia Belkady Chaker, Iesus Emmanuel Mercado Jiménez, Kimberly Tejeda Garot, Lucia Beatríz Reyes Uribe, Marta Santana Botella, Mauricio David García Vargas, Nicole Estefanía Peñaherrera Proaño, Sofía Berenice García Zarate, Veronica Olteanu i Wilsolina Carolint Reyes de Santos

Tutors: Natali Canas del Pozo («El Equipo Creativo»), Enric Sanchez, Michela Mezzavilla, Oriol Carrasco i Affonso Orciuoli

Consultor de producció: Victor Burguet

Coordinació: David López Álvarez (IED)

Patrocinadors: NEXIA i PubliServei



Resistència
M

Porxo del Saló del Tinell

MUHBA (plaça de Sant Iu)

Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD). Institut del Teatre

www.institutdelteatre.org

Fem atractiu allò que no ho és, emmascarem la tortura però no la fem desaparèixer.

Resistència parla d’una manera poètica i teatral dels tretze martiris de santa Eulàlia. La instal·lació estableix un paral·lelisme entre el teatre i la vida, buscant en la representació un cert primitivisme i utilitzant elements teatrals no arbitraris.

Resistència davant dels martiris i com a material lumínic. Tretze ampolles d’aigua-sang pengen d’una estructura de politges, cordes i contrapesos, elements teatrals que no s’amaguen a la vista de l’espectador, i gotegen sobre tretze resistències que descansen en una catifa de vidres.

Foc, aigua-sang, vidres, claus, cordes... Foc que il·lumina, escalfa, crema i evapora la vida. Aigua-sang com a vida i com a element de tortura, gota a gota. I amb la sonoritat de les gotes i la seva evaporació, i els sons de vidres, metalls i foc, la tortura s’obre pas a través del passadís


Autors: Sergi Cerdan i Carmen Triñanes

Tutoria i coordinació: Ignasi Font

Escenografia: ESAD (Escola Superior d’Art Dramàtic)

Direcció ESAD: Mercè Mariné i Anna Estrada 

Cap d’Especialitat: Bibiana Puigdefàbregas 

Col·laboren: Oriol Martín, Irene Ferrer i Damià Duran, graduats de l’Escola Superior de Tècniques de les Arts de l’Espectacle (ESTAE), Lola Belles, alumna d’Escenografia (Institut del Teatre) i el Teatre Lliure

Institut del Teatre

Patrocinadors: Fluge i l'Associació d’Autors d’Il·luminació (AAI)



Bany de Roig
N

Arxiu de la Corona d’Aragó

Palau del Lloctinent (carrer dels Comtes, 2)

UPC School-CCCB. Màster en Disseny i Producció d’Espais 

www.talent.upc.edu

Bany de Roig cerca crear estímuls visuals a través del tractament lumínic de l’espai. Emfatitza la idea que les coses no són el que semblen, juga amb el suspens i el bucle que es produeix entre la retina, el cervell i l’entorn. Un experiment en el qual l’espectador és l’objecte d’estudi i, al mateix temps, l’observador.

Aquesta experiència, que conté aspectes espacials, temporals i emocionals, és generada per la interacció que es produeix entre el visitant, el tractament de la llum i l’espai. El cervell ha d’assimilar menys informació visual a causa de la monocromia, i l’espectador té la sensació que veu els detalls amb més facilitat del que és habitual. Els ulls detecten més ombres gràcies al fet que tot, públic inclòs, està tenyit d’un sol color: el vermell.

 


Autors: Natalia Albert, Olatz Ayo, Diana Botero, Nicolle Bravo, Ana Esther Cardoze, Natalia Castro, Leila Conde, Amalia Díaz, Frammy Espinal, Edna Figueroa, Argyro Fragkouli, Susana Fuentes, Ana Madrid, Amancaya Mendoza, Mireia Quintanilla, Alejandra Roa, Juan Francisco Ruiz, Milluc Rollan, Jose Sosa, Arheli Subiaurerika Vega, Claudia Vergara, Àngela Vilaplana i Patrizia Zeballos, alumnes del Taller de Percepció

Tutors: Coque Claret i Josep Ricart

Patrocinador: Germans Giró



Incomoditat sensorial
P

Casa Padellàs

MUHBA (carrer del Veguer, 2-4)

EINA. Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona (UAB) 

www.eina.cat

Incomoditat sensorial crea una atmosfera inquietant i alhora dinàmica que provoca en l’espectador una sensació d’incomoditat i confusió. El moviment engendra la llum mitjançant unes aspes que en girar tracen línies de colors que incrementen la sensació de velocitat. D’això es desprèn una tensió reforçada per l’espai sonor, que, després d’una mirada llarga i atenta, esdevé protagonista.

L’arquitectura del pati gòtic envaïda per la instal·lació es transforma en un paisatge contradictori que no deixa de ser poètic.
El so i la llum creen una força dinamitzadora que escomet el visitant de manera violenta. Una força intensificada pel vent que generen les mateixes aspes i que augmenta la sensació d’incomoditat.


Autors: Margarita Pérez, Mar Senén, Júlia Vendrell i Mariona Vilardell, amb la col·laboració de la resta d’alumnes de l’assignatura de Disseny d’Espais Efímers del Grau de Disseny d’EINA

Tutors: Anna Alcubierre i Octavi Rofes



Path Box
Q

Cercle Artístic de Sant Lluc Palau Mercader

(carrer dels Mercaders, 42)

LLOTJA. Escola Superior de Disseny i Art

www.llotja.cat 

L’espai patrimonial del Palau Mercader, seu del Cercle Artístic de Sant Lluc, ha estat històricament recordat per la seva aportació al camp del dibuix, amb la formació de milers d’artistes en l’art més antic que existeix.

Path Box («caixa de ruta») crea un nexe per representar els conceptes de traç i trajectòria vinculats al centre i a les activitats que s’hi realitzen, a partir de la recerca de la trajectòria de la llum, vital i imprescindible per a nosaltres i per a qualsevol procés artístic. És la reafirmació d’un camí a seguir a través del qual es descobrirà la presència i la importància de les arts. Un punt de partida que pot acabar en una breu visita o consolidar el descobriment d’un important focus d’aprenentatge artístic a la nostra ciutat.


Autors: Clara Alonso, Irene Balaguer, Montse Aunós, Ariadna Sibilla i David Borjas

Coordinació i supervisió: Nora Ancarola i Xavier Peiró

Programació: Irene Balaguer i Clara Alonso

Ensenyaments Superiors de Disseny (EEES). Assignatura interdisciplinària de muntatges efímers


Metre i mig
T

Museu Picasso. Palau Finestres 

(carrer de Montcada, 23)

LA SALLE-URL

www.salleurl.edu

Entreu a descobrir d’una manera única els colors de l’obra del pintor Pablo Picasso mentre el Palau Finestres es difumina dins d’una boira canviant. En aquesta intervenció, l’espai continent cedeix el seu paper a l’espai contingut, ocupat per un sol element: el COLOR. 

Un núvol de fum captura la geometria del pati i crea una atmosfera que ens permet redescobrir d’una manera diferent aquest palau al cor del Born. L’espectador perd la noció de l’espai i alhora descobreix la gamma cromàtica que el suplanta, mentre interpreta figures i formes en la boira. Cada passa dins la instal·lació farà que aquesta canviï totalment per a cada persona que la visiti. Un espectacle que promet no deixar ningú indiferent.


Autors: Jaume Pla Liñan, Sergi Marzo Montoro i Xavier Bardina Lamelas


Anhel
U

Museu de Cultures del Món. Palau del Marquès de Lió

(carrer de Montcada, 12)

DEIÀ. Escola d’Art i Superior de Disseny 

www.deiadisseny.cat

Anhel és una instal·lació artística en què la llum, el color, la música i la dansa evoquen la llegenda de santa Eulàlia, en la qual l’espectador s’endinsa a través dels sentits. La història que explica és la d’un sentiment, uns ideals, la fortalesa de l’ànima, la força i la valentia que fan que un individu lluiti i defensi els seus principis. 

En accedir al pati el públic passa per un porxo on una atmosfera càlida de llums vermells col·locats arran de terra i del sostre ens recorda el martiri i el patiment de la santa. El pati està cobert per una xarxa metàl·lica d’on pengen uns miralls triangulars que, il·luminats pels focus, brillen com si fossin estrelles d’esperança. Una per cada il·lusió per la qual s’ha lluitat. 

La música ens envolta mentre una ballarina dansa durant tretze minuts, el nombre de martiris que va patir la santa. Una ànima que juga entre miralls que reflecteixen idees, sensacions i desitjos encoratjats. 


Autors: Maria Arumi, Núria Badenas, Catalina Bargur, Marta Calderón, Adrià Cañadas, Pilar Da Pena, Esmeralda Díaz, Sonia Gener, Mikel Irure, Marta Jiménez, Verónica Martín, Alba García, Dunia Moreno, María Palau i Sergio Frías

Tutors: Montse Botey i Gloria Latre

Col·laboradors: Giacomo Damato, enginyer d’il·luminació (Artemide); Raimon Rius, tècnic d’il·luminació (Teatre Lliure); Joan Escardó, realitzador d’audiovisuals (Berlinest); Aina Gargallo i Georgina Avilés, ballarines (Agitart)