Barcelona Cultura
Barcelona Cultura
Parade of the Laias

 

Sunday 12, 18.30 h,
Meeting at plaça
de Sant Josep Oriol
arriving at plaça de
Sant Jaume at 19.45 h

Fire-run of the “Little Devils”

 

Saturday 11, 18.15 h,
plaça de Sant Jaume
arriving at plaça Reial
at around 19 h

 

Castells by the Casteller Groups of Barcelona

 

Sunday 12, 11 h,
plaça de Sant Jaume

 
XIV Giants from Barcelona Schools Exhibition

Hall of the historical building
of the Universitat de Barcelona
February 6th to 10th,
from 9 am to 7 pm

The Protocols of the Àliga

 

Friday 10, 20.15 h,
Starting point at
plaça de Sant Jaume
Ball de l’Àliga
(“Dance of the Eagle”) at
Santa Maria del Mar, 21 h

 

The Feast of Saint Eulàlia includes a great celebration of traditional folklore which places particular emphasis on the children’s and young people’s groups that, year after year, enrich our city and help it to grow. 

To the solemnity of the Àliga (Eagle), the parades of giants, the fire-run bestiary and so on are added the giants made by children which, this year, we can admire in two exhibitions. However, the great star of these celebrations is the Giantess Laia, who lends her image to this year’s poster for the festivities.

Once more this year, the city’s casteller human tower building groups start their new season at this time, and dance groups, falcons and other expressions of popular culture take to the street. Meanwhile, at the Palau de la Virreina, Josep Maria Civit, this year’s guest artist, will present the giantesses of Ciutat Vella in a fashion show as if they were twenty-first century models in what is a truly magical and highly theatrical event

Notícies i cròniques

Més de cinc-centes puntaires d’arreu de Catalunya fan dringar el seus boixets per celebrar Santa Eulàlia

La tradicional Trobada de Puntaires de Santa Eulàlia arriba a la novena edició i demostra que és un art encara viu, que evoluciona i s’actualitza en sintonia amb el pas del temps.

Una filera de taules que s’estenia per tot el carrer dels Arcs i per bona part del Portal de l’Àngel va reunir, el matí de diumenge, diada de Santa Eulàlia, més de cinc-centes puntaires arribades de diversos punts de la geografia catalana, que van parar els seus coixins, fils, boixets, patrons i agulles per demostrar-nos que l’art de fer puntes de coixí és ben viu.

Rosa Maria Provencio, presidenta de l’Associació Catalana de Puntaires, que organitza la trobada, explica que, lluny de desaparèixer, «la punta s’actualitza i evoluciona amb el pas del temps». «Perquè, avui dia, qui posa puntes als llençols? I qui ho planxa?» La presidenta explica que la punta que es fa ara té un valor artístic per ella mateixa, per exemple en joieria, en què s’utilitzen fils de metalls preciosos, o en «quadres de punta contemporània, dels quals fins i tot s’organitza un concurs internacional».

Mentre s’escolta el tamborineig inconfusible dels milers de boixets de fusta que es mouen sota els hàbils moviments dels dits de les artesanes, Rosa Maria Provencio assegura que en el món de la punta també hi ha homes, com ho testimonia la presència d’alguns participants masculins (encara que molt pocs) a la trobada. Històricament «els homes dissenyaven els patrons, que de vegades separaven i distribuïen entre diferents puntaires per mantenir en secret el disseny sencer», apunta Provencio.

Pel que fa a l’edat respectable de la majoria de les puntaires, la presidenta l’atribueix al temps i la dedicació que requereix fer puntes de coixí, «un requisit que avui dia només es pot complir a partir de certa edat».


Els petits diables revolucionen Ciutat Vella

La saba més nova de les colles de diables de Barcelona va córrer pels carrers de Ciutat Vella per sembrar foc, disbauxa i encomanar als vianants les ganes de gresca.

Encara faltava una bona estona per arribar a un quart de set del vespre, l’hora pactada per iniciar la cercavila, quan els timbalers de les colles de diables ja van començar a escalfar l’ambient al carrer de Jaume I i a la plaça de Sant Jaume, on es va anar congregant una multitud expectant pel que havia de venir.

A l’hora convinguda, els dimoniets impacients alçaven les seves maces perquè un adult els encegués la pirotècnia. «Que monos!», exclamava una veu femenina en veure els petits nens i nenes disfressats de diables i amb les dues banyes a la caputxa, uns instants abans de rebre una pluja de guspires que va fer recular instantàniament la concurrència imprudent que s’hi havia acostat massa.

Amb la carretilla disparant espurnes a discreció, els petits diables enfilaven el carrer de Ferran amb els seus saltirons característics i obrint-se pas entre el públic que reculava contra les façanes. Una darrere l’altra, les trenta-quatre colles participants van anar desfilant cap a la Rambla per concentrar-se després a la plaça Reial.

Algunes de les colles hi van portar les seves bèsties de foc, com ara el drac Barrufafoc, de l’escola Barrufet; l’Estarrufadet, el drac petit de la colla del Poblenou; el Pugonet, dels Cabronets del Nord, i la Nèbula, una espectacular barreja de bèstia i gegant creada per la colla de Trinitat Vella que representa un follet del bosc i és obra de l’artista Dolors Sans.

Un cop van haver arribat a la plaça Reial, totes les colles alhora van encendre la pirotècnia que va il·luminar tot el recinte, i, amb l’acompanyament eixordador de la percussió de les desenes de colles, van animar la concurrència a ballar i a sumar-se espontàniament a la festa.


Els Protocols de l’Àliga i Colorama inauguren Santa Eulàlia i LLUM BCN

La transformació màgica de la façana de l’Ajuntament de Barcelona per obra de la llum i la solemnitat del ball de l’Àliga a Santa Maria del Mar inauguren la Festa Major d’hivern de Barcelona.

Semblava un divendres com qualsevol altre quan a la plaça de Sant Jaume ja s’havia fet fosc i faltaven pocs minuts perquè toquessin les set del vespre. Ho semblava, fins que uns grans números projectats sobre la façana de l’Ajuntament van començar a marcar el compte enrere per a l’inici del mapping Colorama, de Playmodes Studio. En pocs minuts, la plaça va quedar plena dels vianants que no en sabien res i s’aturaven a veure què passava, i dels que, amb el programa de les festes a la mà, arribaven pels carrers del Bisbe, Ferran i la resta de carrerons que hi conflueixen.

Amb els primers raigs dels projectors, la façana semblava agitar-se en un moviment ondulatori, com si la llum blanca que la cobria hagués aconseguit estovar-ne les pedres. Tot seguit, el rellotge de l’Ajuntament es va convertir en l’epicentre d’unes ones sonores que, sincronitzades amb uns efectes de so greus i potents, van continuar alterant les línies rectes de l’edifici.

A continuació, uns llums de colors variats, envoltats d’una aura resplendent, van recórrer àgilment la façana com si fossin esperits acompanyats per una música fantasmal. Pluja, bombolles i un so aquàtic banyaven la façana mentre aquests éssers volàtils i entremaliats, amb la seva estela com a pinzell, l’anaven pintant de colors vius. El ritme d’un xarleston va posar fi a l’espectacle, mentre una mena de bombolles que emergien de la base semblava que construïen del no-res, i amb línies de llum, tot l’edifici.

A un quart de nou, les portes de l’Ajuntament es van obrir i va sortir l’Àliga de la Ciutat, que, escortada per la Coronela de Barcelona i acompanyada pels Ministrers Espremulls, el Lleó de Barcelona, els Gegants de Santa Maria del Mar i els Trabucaires d’en Perot Rocaguinarda, va iniciar els seus Protocols.

Després de ballar a la plaça, l’Àliga i el seu seguici es van obrir pas entre la gentada per començar la cercavila fins a la basílica de Santa Maria del Mar. De camí, es van aturar al Fossar de les Moreres per retre homenatge als caiguts en la defensa de Barcelona durant el setge del 1714.

La comitiva va continuar fins a la plaça de Santa Maria, on el Lleó i els Gegants de Santa Maria del Mar van executar els seus balls tradicionals, com a preàmbul del moment més solemne i emotiu de la inauguració de les Festes de Santa Eulàlia: el ball de l’Àliga davant l’altar major, a l’interior de la basílica, que, entre la gent que l’esperava asseguda i la que va entrar des del carrer, es va omplir de gom a gom.

Un cop l’Àliga i tot el seu seguici van entrar i es van situar al creuer de la nau, el rector de Santa Maria del Mar els va donar la benvinguda i l’Àliga va pujar la graonada que la separava del presbiteri i, davant l’altar, va ballar la música interpretada pels Ministrers de la Ciutat segons la partitura manuscrita de l’any 1756 que es conserva a Santa Maria del Pi.


Els gegantons d’escoles arriben a la universitat

Per Santa Eulàlia, una festa en què els més petits són els protagonistes, arriba la tradicional Mostra de gegantons d’escoles, que per primer cop s’exposen al vestíbul de la Universitat de Barcelona. Unes figures diferents, nascudes de la creativitat infantil, que es podran veure entre els dies 6 i 10 de febrer, de les nou de matí a les set del vespre.

El Drac Blau, de l’escola Turó Blau; el gegantons Martí i Mercè, del Centre d’Estudis Montseny; l’Oriol i la Donyeta, de l’Escola Sant Josep Oriol, o la Cucafera, el Garrinet i la Garrineta, de l’Escola Ferran Sunyer, són només alguns dels gegantons, capgrossos, bèsties i altres figures sorprenents i divertides que durant una setmana ompliran el vestíbul de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, a la Gran Via de les Corts Catalanes.

Les figures han estat creades al llarg dels anys per les escoles de Barcelona i altres poblacions que participen en aquesta iniciativa de la Coordinadora de Geganters de Barcelona, amb l’objectiu de «donar a conèixer la cultura popular tradicional i fomentar la participació dels nens i nenes en el món geganter», segons explica el president de la Coordinadora, Joan Azorín.

La Mostra de gegantons d’escoles es va crear el 2005, un any després de la primera Trobada de gegantons d’escola de Barcelona, que es va organitzar en el marc de les Festes de Santa Eulàlia per als centres educatius que ja tenien les seves pròpies imatges. A partir d’aquell moment, l’interès de les escoles es va multiplicar i ara hi participen més de tres-cents centres d’arreu de Catalunya.

El dissabte 11 de febrer, a les deu del matí, els gegantons abandonaran la solemnitat del vestíbul de la universitat i es concentraran a la plaça de Castella per desfilar plegats fins a la plaça de Sant Jaume. Segons Joan Azorín, enguany seran exactament 1.786, els participants en aquesta cercavila, una de les activitats de les festes que compta amb més participació i que «contribueix a fomentar la integració a les escoles i la cohesió social».


Llum BCN