Barcelona Cultura
Barcelona Cultura
Colorama

 

Playmodes Studio 
Plaça de Sant Jaume

 

Friday 10, from 19 to 20.15 h
and from 20.30 to 24 h
Saturday 11, from 19 to 20.30 h
and from 21 to 24 h
Sunday 12, from 20.30 to 23 h
PRAETER Ignis Fatuus

 

Slidemedia Lab 
Plaça de la Vila de Madrid

Com un llum

 

Lola Solanilla 

El Born Centre de Cultura
i Memòria
(plaça Comercial, 12)

Friday 10, from 17 to 22 h
Saturday 11, from 11 to 14 h
and from 17 to 22 h
Sunday 12, from 17 to 21 h

Mediterrània, llum i ombra

 

AOAPIX
Plaça Comercial

AI_Vectors

 

Onionlab 
El Born Centre de Cultura
i Memòria
(plaça Comercial, 12)

Temps-passa-temps-passa

 

Jordi Teixidó
Arxiu Històric de la Ciutat
de Barcelona. Casa de l’Ardiaca
(carrer de Santa Llúcia, 1)

On Friday, February 10 and Saturday, February 11, from 7 pm to midnight, and Sunday, February 12, from 7 to 11 pm, light and the new technologies will transform Barcelona into the venue of a show thvat is certain to delight and fascinate one and all. 

In this spectacle, the projections and shows produced by well-known and prestigious light artists will be accompanied by the creations of students at the city’s schools of art, design, lighting and architecture, installed in some of the finest courtyards in Ciutat Vella district. This chance to experiment that Barcelona offers its emerging talents is one of the hallmarks of LLUM BCN.

The Born Centre for Culture and Memory is the nerve-centre of this LLUM BCN 2017 festival of light which, this year, will focus particularly on younger audiences, with activities designed to enable the whole family to enjoy the light, even long before darkness falls. Moreover, this sixth edition of LLUM BCN features the participation, as guest artist, of Josep Maria Civit, a director of photography and theatre lighting who will fuse light and tradition in the exhibition Les Laies at the Palau de la Virreina. 

Notícies i cròniques

Els alumnes guanyadors del Premi LLUM BCN 2017
Clarobscur, de la Universitat Internacional de Catalunya, i Orbis, d’ELISAVA, guanyadores ex aequo del Premi LLUM BCN 2017

El jurat també ha fet una menció especial a les instal·lacions ADN_BCN, de la IED Barcelona Escola Superior de Disseny, i Fugida, de l’Escola Massana, i ha elogiat «l’excel·lència de totes les instal·lacions creades per les escoles participants».

El Premi LLUM BCN 2017 que atorga l’Institut de Cultura de Barcelona a la millor de les instal·lacions lumíniques creades per les escoles d’art, disseny, il·luminació i arquitectura de la ciutat en el marc de les Festes de Santa Eulàlia s’ha lliurat aquest diumenge, 12 de febrer, en un acte celebrat a l’antiga fàbrica de Simon, al Poblenou de Barcelona.

Les dues instal·lacions guanyadores han estat Clarobscur, de la School of Architecture de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), per «la bellesa estètica i la perfecta execució tècnica, que es tradueix en una obra poètica, misteriosa i sorprenent», en paraules del jurat, i Orbis, de l’Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona (ELISAVA), una instal·lació «que dialoga molt bé amb el pati on està instal·lada i aconsegueix impressionar i emocionar».

El jurat estava format per Josep Maria Civit, director de fotografia, il·luminador teatral i artista convidat de les festes; Martín Azúa, dissenyador i artista convidat de LLUM BCN; Faust Morales, artista multimèdia; Eloi Maduell, artista visual de Playmodes Studio; Xevi Bayona, arquitecte i comissari del Festival Lluèrnia d’Olot, i Rafael Gallego, dissenyador d’il·luminació i president de l’Associació Professional de Dissenyadors d’Il·luminació (APDI).

La participació de les escoles d’art, disseny, il·luminació i arquitectura de Barcelona al festival LLUM BCN és un dels segells propis que el distingeixen des de la seva creació i que, per a Maria Güell, comissària de LLUM BCN, permet als joves talents «compartir l’espai públic amb creadors reconeguts, que els motiven a créixer artísticament alhora que els nodreixen amb la seva experiència».

Aquesta és la tercera edició del Premi LLUM BCN, amb el qual l’Institut de Cultura de Barcelona fa un reconeixement a la feina i l’entusiasme que els estudiants de la nostra ciutat dediquen al festival de la llum i a les Festes de Santa Eulàlia, transformant i dotant de nous significats els patis i racons més emblemàtics de Ciutat Vella.


Més enllà del temps que passa

Jordi Teixidó commemora amb sentit de l’humor el centenari de l’Arxiu Històric amb el mapping Temps-passa-temps-passa, mentre a la necròpoli romana de la plaça de la Vila de Madrid els focs follets surten de les tombes a Praeter Ignis fatuus, de Slidemedia Lab.

«Cinc instants són un moment, deu moments una estoneta. Cinc instants són un moment, deu moments una estoneta...», repeteix mecànicament un dels personatges del mapping que Jordi Teixidó projecta sobre la façana de la Casa de l’Ardiaca, seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, en el qual cobren vida alguns dels documents que custodia l’arxiu, com ara lletres capitulars d’antics manuscrits, estampes, mapes del segle XVIII o exemplars de revistes com La Campana de Gràcia o Quatre Gats, barrejant-se amb vaques, elefants, torrades, rellotges de tota mena i altres figures del seu imaginari.

Teixidó utilitza els jocs de paraules, la música i els diàlegs que es repeteixen una i altra vegada, amb la monotonia del mecanisme d’un rellotge que no s’atura, per representar el pas del temps. El diàleg que mantenen un monjo i un rei, il·lustrats en una rica lletra capitular, n’és un exemple: «“Què és la història?” “El present que ja no és aquí.” “Què és la història?” “Memòria.” “Què és la història?” “El passat, pesat!”» En definitiva, una reflexió sobre el pas del temps amb el segell inconfusible i l’humor que Teixidó ens regala cada any per Santa Eulàlia.

A la necròpoli romana de la plaça de la Vila de Madrid, Slidemedia Lab tornen amb Praeter (que significa ‘més enllà’ o ‘després de’ en llatí), la segona part d’Ignis Fatuus, l’espectacle que van presentar al LLUM BCN del 2015 i que ara torna a omplir de focs follets els sepulcres mil·lenaris de la plaça.

L’espectacle comença amb una música misteriosa que fa sortir de les tombes petits punts de llum blancs i vermells, focs follets que es mouen tímids i indecisos. Són l’avançada de l’allau de centelles que s’escampen per la necròpoli, tan de pressa que les seves trajectòries formen línies contínues de llum. Després d’un frenètic espectacle de llums i ombres, els focs follets tornen a esmunyir-se, a poc a poc, a l’interior de les sepultures.


El Born Centre de Cultura i Memòria, centre neuràlgic de LLUM BCN 2017

Un espai on els nens poden jugar amb la llum, l’inquietant futurisme d’AI_Vectors o la denúncia del drama dels refugiats a Mediterrània, llum i ombra són tres dels sis espectacles que enguany es poden veure al Born Centre de Cultura i Memòria i la plaça Comercial.

El Born Centre de Cultura i Memòria és el punt de partida, d’informació i centre neuràlgic d’aquesta sisena edició del festival LLUM BCN. El seu interior alberga per primer cop un circuit dedicat als més petits, que poden experimentar amb la llum mentre encara és de dia, en un horari més familiar. Es tracta de la instal·lació Com un llum, de Lola Solanilla.

Entrar a Com un llum és entrar en un món màgic on la foscor que ho domina tot és com un llenç negre que els més petits han de pintar i omplir de colors. Les taules de llum, cobertes per una capa de sorra en què es pot dibuixar, la pissarra de gomets fosforescents i els projectors mòbils que es poden combinar per crear projeccions personalitzades, desperten ràpidament l’interès dels més petits i la temptació dels grans que els acompanyen, que finalment no es poden contenir i acaben participant-hi. La veu d’Albert Pla cantant els temes del seu àlbum Anem al llit, dedicat a nens i nenes, contribueix a crear una atmosfera relaxada i protectora.

Tot el contrari del que ens ofereix l’espectacle d’Onionlab AI_Vectors, també dins del Born, on cinc braços robòtics exhibeixen la seva precisió dominant amb uns miralls la trajectòria del feix d’un amenaçador raig làser. Com en una cerimònia religiosa, quatre dels robots, del mateix model i color, fan un cercle al voltant d’un de central que domina la font de llum. Amb freda perfecció, els robots es coordinen per traçar figures geomètriques amb l’esmolada, gairebé sòlida, llum blava del làser.

Enmig de les runes de l’antic barri de la Ribera, Playmodes Studio s’inspira en la tradició i cobreix el carrer del Joc de la Pilota amb un Kílim de llum. Els kílims són catifes teixides a mà per artesans de cultures d’arreu del món, especialment de la Mediterrània; per això l’espectacle comença amb una catifa blava que es mou al compàs del mar i de les ones. El blau desapareix i, al ritme del so d’un teler, uns petits punts lluminosos tracen diferents dissenys característics d’aquestes peces d’artesania.

Davant del Born, a la plaça Comercial, els vianants es poden fer fotos al photocall Fusiona’t, de Marta & Petra, davant d’uns fons originals i divertits. Uns metres més enllà, a la instal·lació Parar, de Martín Azúa, una gran estora d’espart il·luminada, confeccionada per artesanes de la Regió de Múrcia i pensada perquè la gent s’hi assegui i descansi, la nit del divendres era admirada pel públic, que, potser perquè era el primer dia de les festes, no gosava trepitjar-la.

En arribar a l’altra punta de la plaça, davant de la instal·lació de Mediterrània, llum i ombra, el bon ambient que propicia la festa es transforma en aflicció davant dels centenars d’espelmes que, damunt d’un mar fosc, simbolitzen els milers de refugiats que perden la vida per arribar a les nostres costes. Agombolada per una música trista i la remor del mar, la civilització hi està representada per una vella barca de fusta atrotinada que navega per sobre de les fràgils flames de les espelmes.


Els Protocols de l’Àliga i Colorama inauguren Santa Eulàlia i LLUM BCN

La transformació màgica de la façana de l’Ajuntament de Barcelona per obra de la llum i la solemnitat del ball de l’Àliga a Santa Maria del Mar inauguren la Festa Major d’hivern de Barcelona.

Semblava un divendres com qualsevol altre quan a la plaça de Sant Jaume ja s’havia fet fosc i faltaven pocs minuts perquè toquessin les set del vespre. Ho semblava, fins que uns grans números projectats sobre la façana de l’Ajuntament van començar a marcar el compte enrere per a l’inici del mapping Colorama, de Playmodes Studio. En pocs minuts, la plaça va quedar plena dels vianants que no en sabien res i s’aturaven a veure què passava, i dels que, amb el programa de les festes a la mà, arribaven pels carrers del Bisbe, Ferran i la resta de carrerons que hi conflueixen.

Amb els primers raigs dels projectors, la façana semblava agitar-se en un moviment ondulatori, com si la llum blanca que la cobria hagués aconseguit estovar-ne les pedres. Tot seguit, el rellotge de l’Ajuntament es va convertir en l’epicentre d’unes ones sonores que, sincronitzades amb uns efectes de so greus i potents, van continuar alterant les línies rectes de l’edifici.

A continuació, uns llums de colors variats, envoltats d’una aura resplendent, van recórrer àgilment la façana com si fossin esperits acompanyats per una música fantasmal. Pluja, bombolles i un so aquàtic banyaven la façana mentre aquests éssers volàtils i entremaliats, amb la seva estela com a pinzell, l’anaven pintant de colors vius. El ritme d’un xarleston va posar fi a l’espectacle, mentre una mena de bombolles que emergien de la base semblava que construïen del no-res, i amb línies de llum, tot l’edifici.

A un quart de nou, les portes de l’Ajuntament es van obrir i va sortir l’Àliga de la Ciutat, que, escortada per la Coronela de Barcelona i acompanyada pels Ministrers Espremulls, el Lleó de Barcelona, els Gegants de Santa Maria del Mar i els Trabucaires d’en Perot Rocaguinarda, va iniciar els seus Protocols.

Després de ballar a la plaça, l’Àliga i el seu seguici es van obrir pas entre la gentada per començar la cercavila fins a la basílica de Santa Maria del Mar. De camí, es van aturar al Fossar de les Moreres per retre homenatge als caiguts en la defensa de Barcelona durant el setge del 1714.

La comitiva va continuar fins a la plaça de Santa Maria, on el Lleó i els Gegants de Santa Maria del Mar van executar els seus balls tradicionals, com a preàmbul del moment més solemne i emotiu de la inauguració de les Festes de Santa Eulàlia: el ball de l’Àliga davant l’altar major, a l’interior de la basílica, que, entre la gent que l’esperava asseguda i la que va entrar des del carrer, es va omplir de gom a gom.

Un cop l’Àliga i tot el seu seguici van entrar i es van situar al creuer de la nau, el rector de Santa Maria del Mar els va donar la benvinguda i l’Àliga va pujar la graonada que la separava del presbiteri i, davant l’altar, va ballar la música interpretada pels Ministrers de la Ciutat segons la partitura manuscrita de l’any 1756 que es conserva a Santa Maria del Pi.


Feast of Santa Eulàlia