Barcelona Cultura
Barcelona Cultura
Entra
››
Entra
››

11, 12, 13 i 14 de febrer de 2016

Al febrer, gegants i gegantes, capgrossos, dracs, diables, colles sardanistes i altres expressions de la cultura popular es desperten per celebrar la Festa Major d’hivern en honor de santa Eulàlia, copatrona de la ciutat. Una festa que, quan es fa fosc, il·lumina Barcelona amb LLUM BCN, un festival en què la tradició es fon amb noves formes d’expressió que transformen la ciutat amb el llenguatge de la llum.

Notícies i cròniques

El foc i la festa de Mataró posen el punt final a Santa Eulàlia 2016

El Seguici Festiu de Mataró va tancar les Festes de Santa Eulàlia amb una cercavila des del Palau de la Virreina fins a la plaça de Sant Jaume, on va oferir una mostra de balls i de foc.

Les figures del Seguici Festiu de Mataró, la ciutat convidada a les Festes de Santa Eulàlia d’enguany, van abandonar la letargia dels 14 dies durant els quals han estat exposades al Palau de Virreina per sortir al carrer, el seu espai natural, i barrejar-se amb la gent per fer tota la gresca i xivarri que podien.

Jaume I i Violant d’Hongria, els Gegants de la Ciutat de Barcelona, com a bons amfitrions, van ser els primers a sortir per la portalada del Palau per liderar, amb la noblesa i solemnitat que els caracteritzen, la comitiva. Darrere seu, però, les primeres a sortir van ser les Diablesses de Mataró, uns personatges que no estaven gaire per romanços, i, tan bon punt van traspassar el portal, van omplir la Rambla d’espurnes de foc, de trons i balls frenètics al ritme de la percussió eixordadora dels tabalers que les acompanyaven.

En un primer moment, els barcelonins i els turistes que passejaven per la Rambla s’hi van acostar per admirar-les i fotografiar-les, però quan van adonar-se —sobretot els forasters— que la pluja d’espurnes que els queia al damunt era de debò i cremava, van sortir corrents com esperitats cercant refugi. Vestides del vermell del foc i el negre de la nit, les Diablesses de Mataró van ser la primera colla de diables exclusivament de dones que es va formar a Catalunya.

Al darrere les seguien les dues bèsties més entremaliades del Seguici de Mataró: la Momerota i la seva filla, la Momeroteta. Amb cap de bou i cos de mulassa, aquestes figures van provocar el pànic entre alguns ciutadans, els quals van empaitar ruixant-los amb les espurnes de foc que els sortien de les banyes. Durant tota la cercavila, però, les mirades i els somriures de complicitat entre desconeguts eren freqüents, i el bon rotllo, generalitzat.

Els següents a afegir-se a la comitiva van ser el Drac i el Dragalió, que, armats amb la pirotècnia estratègicament situada en diversos punts de la seva anatomia i esperonats pels tabalers que els acompanyaven, no van donar treva als espectadors, que ja començaven a acostumar-se als trons i al foc.

L’ambient es va començar a relaxar amb el pas dels Nans o Capgrossos, amables i inofensius, que s’acostaven a les criatures i es deixaven fotografiar amigablement amb tothom que els ho demanava. La formalitat i l’elegància van arribar —a pesar del seu nom— amb la Família Robafaves, els Gegants de Mataró, sempre acompanyats de flabiols i tamborins. La família de gegants la componen en Robafaves, la Geganta, la Toneta i en Maneló, i els primers documents que hi fan referència daten de finals del segle XVII.

Finalment, l’Àliga de Mataró, noble, tranquil·la i majestuosa, va tancar el seguici, que, després de passar per la Rambla i el Carrer Ferran, va acabar a la plaça de Sant Jaume, que era plena de gom a gom. Xavier Cordomí, director d’Actes Tradicionals del Servei de Festes de l’Institut de Cultura de Barcelona, va fer de mestre de cerimònies i va presentar una a una les figures convidades, que van exhibir individualment els seus balls i la seva música.


Anhel, de l’escola Deià, guanya el premi a la millor instal·lació lumínica 2016 per votació popular

Anhel, la instal·lació artística situada al Palau del Marquès de Lió que, a través de la llum, la música i la dansa, evoca la llegenda de santa Eulàlia, ha estat la preferida dels usuaris de Facebook i Twitter.

El veredicte del públic que ha expressat la seva opinió atorgant més «M’agrada» a través de Facebook i Twitter s’ha donat a conèixer en un acte celebrat el migdia del diumenge 14 de febrer al Palau de la Virreina, seu de l’Institut de Cultura de Barcelona. El premi que s’ha lliurat a Deià, l’escola guanyadora, consisteix en deu llums del dissenyador català Jordi Canudas.

«Gràcies als alumnes pels quatre mesos de feina que han dedicat a aquest projecte i als professionals d’Artemide i el Teatre Lliure, sense els quals no hauria sigut possible», han estat les paraules d’agraïment de Montse Botey, tutora juntament amb Gloria Latre dels alumnes Maria Arumi, Núria Badenas, Catalina Bargur, Marta Calderón, Adrià Cañadas, Pilar Da Pena, Esmeralda Díaz, Sonia Gener, Mikel Irure, Marta Jiménez, Verónica Martín, Alba García, Dunia Moreno, María Palau i Sergio Frías, autors del projecte.

A l’acte, concebut per les comissàries de les Festes de Santa Eulàlia i LLUM BCN, Marta Almirall i Maria Güell, com una trobada informal entre estudiants i professionals de la il·luminació artística, també hi han assistit el director del Mapping Festival de Girona, Xavi Bové, el director del festival Lluèrnia d’Olot, Xevi Bayona, el director del festival de la llum de Praga, Martin Posta, i el director del festival Glow d’Eindhoven, Robbert Ten Caten, que han presentat breument els festivals de la llum de les seves respectives ciutats.

Tots han mostrat molt d’interès per les obres de LLUM BCN que han tingut ocasió de veure, tant per les dels estudiants de les escoles d’art, disseny, il·luminació i arquitectura de Barcelona com per les dels artistes professionals del nostre país. De fet, durant aquest mateix acte ja s’ha negociat la presència de dos artistes catalans i una escola de Barcelona a la propera edició del Glow, el festival de la llum d’Eindhoven.


FESTES DE
SANTA EULÀLIA
LLUM BCN