Barcelona és una de les ciutats més densament poblades d’Europa. Segons dades d’Eurostat, 16 dels 20 quilòmetres quadrats amb més habitants del continent es troben a la ciutat, tots amb més de 40.000 residents. Encaixada entre el mar Mediterrani, la serra de Collserola i els rius Llobregat i Besòs, Barcelona no pot créixer. Aquests espais naturals la limiten, però alhora li donen aire.
En la seva descoberta, el fotògraf es pregunta com es relacionen els barcelonins amb la natura que els envolta. Són simples visitants? S’hi senten còmodes? Per què els habitants dels barris que se situen als marges naturals diuen que van a Barcelona quan s’endinsen a la ciutat.
Les imatges publicades inclouen també algunes fotografies del projecte “À la ville de… Barcelona”, que pren el nom de la cèlebre frase pronunciada per Joan Antoni Samaranch quan va anunciar la seu olímpica del 1992. El treball contraposa aquella il·lusió col·lectiva amb la posterior eclosió del turisme i la conversió de la ciutat en una de les urbs més visitades del món.
La frontera entre ciutat i natura. Entre asfalt i bosc. Aquesta imatge simbolitza el projecte: darrere d’aquesta porta tancada del turó del Coll, sembla que comenci l’aventura. El cabirol, una espècie absent al nostre entorn, ens dona la benvinguda.
La natura convida a socialitzar. A la carretera de les Aigües, un grup es reuneix per fer volar avions teledirigits, que planegen sobre la serra, en funció del vent. A vegades cauen; cercar-los entre els matolls forma part de la distracció.
Sembla un gos salvatge en una serralada llunyana, però és al turó del Coll, a tocar dels búnquers del Carmel. I el gos té amo. A sota, una família d’excursió a Collserola busca l’aire pur que contrasta amb la pesantor de la ciutat.
La natura que envolta Barcelona té un punt de desubicació, de no saber estar. En un canal sec del delta del Llobregat, hi ha una barca que ningú recorda haver vist mai a l’aigua. A Can Zam, els blocs superpoblats s’han menjat part de la serralada de Marina.
Un moment de descans amb la ciutat als peus i, al fons, el Tibidabo i la torre de Collserola. Coloms de competició, amb les ales pintades, sobrevolen els búnquers del Carmel.
L’urbanisme desaforat s’endinsa dins del camp i intenta colonitzar-lo, però de vegades la natura es rebel·la. Si la brigada no hi passa, aquesta marquesina publicitària, trobada a la zona del Besòs, podria acabar completament coberta per la vegetació.
La convivència amb la natura pot ser serena i guaridora, però també rebel i desconcertada. A l’Observatori Fabra, els sopars a la fresca apleguen famílies. Al delta del Llobregat, un noi s’enfila a la Casa del Semàfor, des d’on es regulava el trànsit marítim.
La platja del Prat de Llobregat es converteix sovint en lloc de trobada. Al mirador de la Bunyola, un grup de joves passa el temps, com podrien fer-ho en qualsevol plaça de qualsevol ciutat.
A l’escullera de l’hotel Vela, amb vaixell de càrrega al fons, la calma de la nit convida a relaxar-se mirant la negror de la mar. A la platja de la Barceloneta és ben fosc i fa fred, però dos nois s’hi entretenen. Sembla com si llencessin pedres a un riu.
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis