Hermitage, el projecte de museu que sacseja la Barceloneta

Vista des del mar de Barcelona amb la plaça de la Rosa dels Vents, l'Hotel W i una part de la platja de Sant Sebastià, en primer pla, i Montjuïc i el World Trade Center, al fons. © Hemav. Ajuntament de Barcelona.

La possible arribada de l'Hermitage al port de Barcelona es viu amb escepticisme i desacord al barri de la Barceloneta. Mentre alguns creuen que suposarà una oportunitat per transformar l'economia, altres temen una ensarronada que agreujarà la massificació turística d'un barri ja saturat. El projecte ha anat variant des dels primers acords de 2012, però la qüestió de fons hi roman. Més enllà de les eternes promeses de riquesa i ocupació, quin impacte tindrà sobre el barri i sobre la ciutat?

Quan el passeig de Joan de Borbó trenca a la dreta, el barri de la Barceloneta es parteix en dos. Els dos clubs de natació (l'Atlètic Barceloneta i el Natació Barcelona) ocupen el tram central d'una llengua de terreny al llarg de la qual s'estén la platja de Sant Sebastià cap a ponent i un llangorós passeig de Joan de Borbó cap a llevant. Al final d'aquesta península urbana artificial hi ha una rotonda; més enllà, el mastodòntic magatzem de Desigual; al costat, la figura ondulada de l'hotel W; i al fons, com a última frontera de la ciutat davant la mar, l'enorme esplanada (anomenada plaça de la Rosa dels Vents) en la qual es projecta aixecar la sucursal del museu Hermitage.

Després de sis anys d'anar i venir del projecte, a l'abril de 2018, el Plenari de l'Ajuntament de Barcelona aprovava finalment la reforma de la Nova Bocana del Port Vell. En aquest document es requalificava l'espai central de la bocana per a ús cultural, de manera que es donava via lliure perquè l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB), que té la concessió del terreny, obrís la convocatòria per als candidats. Més d'un any més tard, al juny de 2019, el BOE va publicar la sol·licitud de la concessió de la parcel·la que correspon a l'edifici central del pla aprovat de renovació de la bocana (la 1a/31.3.b) per part de l'empresa Museu Hermitage Barcelona, SL. El seu president, Ujo Pallarés, és l'única cara visible del projecte després de la mort, al març de 2018, de l'altre impulsor, encarregat de la proposta museística, Jorge Wagensberg, una figura de gran prestigi que va idear i dirigir el museu CosmoCaixa de Barcelona.

A final de juny es va conèixer el projecte que actualment és a sobre la taula, dissenyat per l'arquitecte Toyo Ito, guanyador del premi Pritzker 2013, i constructor de l'edifici de la Fira de l'Hospitalet. Un projecte molt més elaborat que la versió presentada anteriorment el 2016, de formes ondulades, molt marines. Durant la presentació, els promotors es van centrar a subratllar la importància de l'edifici central d'Ito, assegurant que es convertiria en una icona de la ciutat. A més, van destacar que el museu tindria col·lecció pròpia, que es dotaria d'obres comprades, donades o concebudes des dels mateixos espais de creació artística que preveu el projecte. L'impulsor Ujo Pallarés assegurava, en una entrevista concedida al diari La Razón el 2018, que els beneficis per al barri serien enormes, desmentia que l'Hermitage busqués un públic d'alt standing i assegurava que el museu seria obert al barri: “Som els millors veïns que poden tenir”.

Una part dels veïns, entre els quals hi ha l'Associació de Veïns de l'Òstia, constituïts en la Plataforma per un Port Ciutadà, van presentar al juliol davant l'APB quinze al·legacions per frenar el projecte: “No volem l'Hermitage. I a més cal revertir l'última proposta de reforma de la Nova Bocana del Port Vell”, assegura Daniel Pardo, membre de la plataforma i de l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS). “Necessitem una quarta reforma de la zona, i cal fer-la amb veritable participació veïnal”. Per contra, a l'Associació de Veïns de la Barceloneta opinen diferent: “Que hi hagi un projecte que pensi que el nostre barri pot ser adequat per incrementar una cosa tan deixada en els últims anys com és la cultura, ens sembla interessant”, assegura Manel Martínez, responsable de comunicació d'aquesta associació.

A la concessió es projecta que l'Hermitage obri portes l'any 2022, amb un cost de 52 milions d'euros, dels quals 35,8 corresponen al cost de producció i cinc al projecte arquitectònic i al projecte museístic. Aquest últim s'ha encarregat a l'estudi del desaparegut Wagensberg. S'han pagat altres cinc milions al museu de Sant Petersburg en concepte de llicència, a canvi de la cessió de certa quantitat d'obres per 50 anys.

En tot cas l'Ajuntament de Barcelona tindrà l'última paraula sobre la instal·lació o no del museu. Fonts municipals indiquen que l'APB haurà de demanar la conformitat expressa de l'Ajuntament de Barcelona, que haurà de quedar plasmada en un conveni específic entre totes dues institucions. El plenari decidirà si permet la construcció del museu i si el port és el millor emplaçament o es pot situar en un altre lloc. Desplaçar-lo contribuiria a descentralitzar el turisme que asfixia un barri-península com és la Barceloneta. Entre les possibilitats d'emplaçament de què es parla figura la zona de les xemeneies del Besòs, els vestigis de la central tèrmica. Sobre aquesta possibilitat, Daniel Pardo opina que “si bé no congestionaria més la Barceloneta, continuaria sent una mala notícia. Al cap i a la fi, no suposaria reduir turisme, sinó moure'l”. Als promotors tampoc sembla que els interessi aquesta zona perquè prefereixen la proximitat dels creuers.

Imatge virtual del projecte de Museu Hermitage per a Barcelona. © Museu Hermitage Barcelona. Imatge virtual del projecte de Museu Hermitage per a Barcelona. © Museu Hermitage Barcelona.

El consistori ha acordat que la decisió pivoti sobre les regidories d'Ecologia i Urbanisme, Cultura, i Economia i Pressupost. I es prendrà després d'examinar quatre informes que ja s'han encarregat: un sobre mobilitat, que confeccionarà Ole Thorson; un altre sobre impacte urbanístic, que durà a terme l'arquitecta Maria Rubert de Ventós; un tercer sobre viabilitat econòmica, que elaborarà l'economista Xavier Cubeles; i, finalment, un quart informe sobre valor cultural que farà Josep Ramoneda.

La inversió necessària per portar l'Hermitage a Barcelona seria privada. El 80 % de les accions de la societat concessionària, Museu Hermitage Barcelona, SL, les controla el fons d'inversió suís-luxemburguès Varia Europe. El 20 % restant pertany a Cultural Development Barcelona, propietat d'Ujo Pallarés, que va signar l'acord per a 50 anys amb el museu rus el 2012.

Des de la Plataforma per un Port Ciutadà temen que el museu acabi necessitant alguna inversió pública per garantir-ne la viabilitat. “Els museus no sobreviuen sols –explica Daniel Pardo–. Tret que siguin com el del Barça. I com ha passat amb altres sucursals de l'Hermitage pel món, només hi ha dos camins: o aconseguir finançament públic o tancar”. Fonts municipals adverteixen que el projecte que es presenti haurà d'anar acompanyat d'un estudi de viabilitat rigorós. L'Ajuntament no està disposat a haver de rescatar eventualment una iniciativa fallida, com ha passat en altres llocs d'Europa.

Segons els detalls del projecte publicat el passat mes de juny, es construirien 16.493 metres quadrats, dels quals 3.782 (menys d'un 23 %) serien per a exposicions. La resta de l'espai es destinaria a oficines, guarda-roba, sales multiusos, un auditori, tres cafeteries, una llibreria d'art, una sala VIP i dues terrasses; a més, no hi pot faltar, la botiga de regals (gift shop) del museu. Els promotors confien que gràcies a aquests serveis i al cost de l'entrada, que segons deia Ujo Pallarés al febrer de 2018 serà “més barata que la del museu més car de Barcelona”, l'Hermitage resulti viable.

Ritmes contraposats

Els ritmes urbans en tots dos costats d'aquest sector de la Barceloneta es contraposen. Al costat de ponent, el trànsit rodat és dens. Les línies de bus V15 i V19 arriben fins a aquesta punta de la ciutat, i carreguen i descarreguen abonats als clubs de natació, que es reconeixen amb facilitat per les robes esportives i les bosses de gimnàs. Velles drassanes i antigues cases de la Guàrdia Civil amaguen la silueta d'una fila de luxosos creuers, i la ciutat en tercer pla. A l'altre costat de les instal·lacions esportives, al costat de llevant, se senten els fils musicals de les terrasses adjacents a l'hotel W, una melodia anodina que s'acaba barrejant amb la música d'un grup de joves amb el tors nu que practiquen danses urbanes a peu de platja, amb el volum a tota pastilla. Banyistes irredempts aprofiten els últims dies calorosos abans de l'entrada real de la tardor a la ciutat. Durant la temporada d'estiu, 11.000 persones visiten diàriament les platges de la Barceloneta, segons la Plataforma per un Port Ciutadà. Els promotors del projecte del museu Hermitage estimen que el primer any rebrien uns 850.000 assistents (el 70 %, turistes) i que amb el temps la xifra podria créixer fins al milió i mig.

Una de les possibles conseqüències que fa més por és l'efecte embut. A la descripció del projecte de l'Hermitage que trobem al web d'ujoandpartners.com es pot llegir: “Malgrat una topografia de certa complexitat, el lloc demana alt i clar que la seva arquitectura faciliti recorreguts, que connecti desnivells, que s'obri amb generositat”. Totes aquestes persones que visitin el museu, sumats als clients del W, més les que vagin a la platja, hauran de conviure i circular amb els veïns del barri. I per sortir d'aquesta península artificial cal passar per l'istme del passeig de Joan de Borbó. Des de l'Associació de Veïns de la Barceloneta, Manel Martínez respon: “Per evitar l'efecte embut, els responsables del projecte ens han assegurat que el museu no tindrà pàrquing d'autobusos, així que no podran entrar fins aquí”. A més, afegeix Martínez, gràcies al contacte que mantenen amb els responsables del projecte, també han aconseguit incloure “la idea de crear una llançadora marítima que uneixi aquest sector amb la zona de Colom, necessària per descongestionar el barri”.

Després dels contactes que ha mantingut amb el consistori, la Plataforma per un Port Ciutadà ha constatat que els grups polítics municipals es divideixen entre els que veuen en l'Hermitage una oportunitat per transformar el tipus de turisme del barri i els que consideren que a la Barceloneta no cap res més, que toca reduir. Expliquen que en una reunió a principis d'octubre amb el regidor del Districte de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, aquest els va assegurar que “a priori, el projecte del museu Hermitage a la Barceloneta no és adequat ni per al barri ni per al districte”. La plataforma no manté en canvi cap contacte amb els promotors.

Les entitats veïnals estan d'acord que cap administració ha invertit realment per evitar el monocultiu turístic al barri, però difereixen en les solucions proposades al problema de la turistització. Pardo assegura que la solució passa per reduir el turisme: “Si no tendim a reduir els vols i els creuers plens de turistes que arriben a Barcelona, per més emergències climàtiques que declarem, no servirà de res”, afirma. Martínez és partidari de “transformar” el model turístic: explica que és una constant que al barri obrin negocis de restauració que, a poc a poc, van ampliant llicències fins a convertir-se en discoteques, agreujant la massificació i atraient un tipus de turisme de borratxera i festa. Davant aquest panorama, Martínez ho té clar: “Davant del risc que en un espai propietat del port autònom puguin aparèixer un altre tipus d'ofertes més centrades en l'oci turístic, ens quedem amb el museu. Al cap i a la fi, en un museu no es pot muntar una discoteca". Hermitage i/o barbàrie, aquest sembla el dilema.

El butlletí

Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis