Barcelona Metropolis

El 64% del terme de Barcelona està urbanitzat. La resta és espai lliure cobert de vegetació, en gran part concentrat a la serra de Collserola. Hi destaquen alzinars, pinedes i prats secs on es localitza un ric patrimoni natural. Parcs i jardins, públics i privats, formen la base de la infraestructura ecològica urbana, amb alguns espais especialment importants: Montjuïc i els seus penya-segats, els Tres Turons i el parc de la Ciutadella, el parc pla més gran de la ciutat.

Hi ha un contrast acusat en la superfície de verd públic per habitant segons si es compta la massa forestal de Collserola (17 m2) o no (7 m2). L’indicador també oscil·la força segons els barris, en perjudici dels de la franja central, com mostra el mapa. Iniciatives recents, com els eixos verds, busquen compensar aquest desequilibri i acosten l’objectiu declarat de l’Ajuntament d’augmentar 1 m2 de verd per habitant fins al 2030. L’Organització Mundial de la Salut recomana que els nuclis i ciutats disposin com a mínim de 10-15 m2 d’àrea verda per habitant.

L’arbrat és part essencial de la infraestructura verda urbana i alhora un signe d’identitat. Al llarg dels carrers, les places i els parcs, connecta els diversos espais verds i hàbitats de la ciutat i proporciona múltiples beneficis, entre els quals destaca la millora de la qualitat de l’aire i la reducció de la temperatura, que permet mitigar l’efecte illa de calor.

El plàtan comú s’ha convertit en l’arbre barceloní per excel·lència (29% del total), tot i que els primers exemplars van ser importats de Girona cap al 1860. Per la seva disponibilitat, majestuositat i ràpid creixement, Ildefons Cerdà el va escollir per embellir les noves avingudes de l’Eixample. Amb el temps s’ha comprovat que aquesta espècie genera molèsties a les persones al·lèrgiques, fa arrels llargues i requereix poda freqüent.

Per aquests motius i per afavorir la biodiversitat, Barcelona promou altres espècies d’arbres com el lledoner, la sòfora o acàcia del Japó, el cínamom o la tipuana. La idea és que cap superi el 15%.

Als parcs ja no s’hi fa jardineria tradicional, sinó que es gestiona el verd perquè n’hi hagi més quantitat i de més qualitat, i perquè hi hagi més riquesa de flora i abundància de fauna. Des de l’any 2003 s’ha aconseguit el desenvolupament d’espècies autòctones d’orquídies en jardins històrics, que ja són un important patrimoni natural de Barcelona.

L’ens municipal que administra i promociona el verd urbà de la ciutat i el medi ambient inverteix aquest any 68 milions d’euros en la construcció, la conservació, la remodelació i el manteniment dels jardins urbans de Barcelona, de l’arbrat urbà, dels bancs i de les àrees de jocs.

En plena recerca de les millors solucions per a la gestió sostenible de l’aigua, la sequera ha alterat tots els plans i ha imposat una restricció severa al reg de parcs i jardins, que queda limitat a assegurar la supervivència de les plantes.

Com a llocs de lleure, salut i socialització, molts parcs delimiten espais per a infants, joves i persones grans equipats amb mobiliari que ha anat evolucionant en qualitat i seguretat. Per al benestar animal, els gossos i els seus amos tenen a disposició més de 100 àrees específiques, la meitat del tipus pipicà i la resta configurades com a espais d’esbarjo.