El repte de reduir els residus tèxtils i reutilitzar la roba a Barcelona

Botiga de roba de segona mà d'Humana. © Humana Fundación Pueblo para Pueblo

Un dels problemes principals del sector tèxtil actual, liderat per la fast fashion o moda ràpida, és la quantitat de residus que genera. La sobreproducció i el sobreconsum de peces de roba, que s’utilitzen de mitjana sis vegades, és un dels impactes ambientals principals i més visibles d’aquesta indústria. Ara, la reutilització obre el camí per impulsar nous conceptes i propostes per accedir a la roba, alhora que contribueix a la transformació del sistema de la moda actual.

L’actual model de producció i consum lineal (comprar-usar-llençar), dissenyat i implementat per fer créixer les economies del nord, ha propiciat, a través de la globalització i de les grans multinacionals del sector, que avui les cadenes de valor tèxtils siguin molt llargues i poc transparents, i que tinguin com a resultat productes de baix cost, de poca qualitat i, sobretot, amb poca seguretat des del punt de vista tant ambiental com social i laboral. Les grans cadenes del sector han creat un model productiu on preval la quantitat per sobre de la qualitat dels productes i on no s’han inclòs als escandalls els impactes ambientals que es generen als països productors, sovint lluny dels ulls dels consumidors, i sobretot s’han passat per alt els costos laborals i socials: s’han vulnerat drets humans al llarg de tota la cadena productiva.

A Catalunya, cada any es generen 166.000 tones de residus tèxtils, uns 21,3 quilograms per habitant i any, dels quals se’n recull selectivament l’11%, unes 18.270 tones. La major part és derivada als gestors de residus vinculats a l’economia social, però només entre el 5 i el 10% es reintrodueixen dins del territori nacional a través de la venda de roba de segona mà (913,53 tones). La resta del residu tèxtil domèstic que es recupera es reparteix entre tres vies de valorització. La primera correspon a l’exportació (entre un 60 i un 70%) a països de l’Àfrica, el Pakistan i alguns països europeus i sud-americans. La segona via és la recuperació a través del reciclatge material, que representa entre el 20 i el 30%; sovint també s’envia al Pakistan. La tercera via, on trobem tot allò que ja no és aprofitable (entre el 5 i el 10% restant), es gestiona a través de la valorització energètica o l’eliminació. Cal tenir en compte que un 89% dels residus tèxtils (147.240,24 tones) no es recullen selectivament perquè es llencen al contenidor de rebuig o bé en altres fraccions on no corresponen. Per tant, no es poden recuperar i acaben tenint un cost i un impacte ambiental molt rellevant en l’àmbit local[1].

Fashion Pills és un esdeveniment d’intercanvi de roba organitzat cada dos mesos per Moda Sostenible Barcelona, amb xerrades sobre temes diversos. © Virginia D., Enero Films. Impact Hub Barcelona. Moda Sostenible Barcelona. Fashion Pills és un esdeveniment d’intercanvi de roba organitzat cada dos mesos per Moda Sostenible Barcelona, amb xerrades sobre temes diversos. © Virginia D., Enero Films. Impact Hub Barcelona. Moda Sostenible Barcelona.

Un model extractivista i esclavista

Avui, aquest model de producció-consum extractivista i esclavista es troba en el punt de mira de les noves polítiques que s’estan desenvolupant a Europa sota el paraigua del Pacte Verd Europeu[2], de documents estratègics com el Pla d’Acció per a l’Economia Circular[3] i la nova Estratègia Industrial Europea[4] i, especialment, sota l’Estratègia per a uns Tèxtils Sostenibles i Circulars[5], que pretenen convertir el continent europeu en el primer territori net en carboni i d’economia circular el 2050. Les noves directives nascudes sota aquesta estratègia —la Directiva de residus, actualment ja transposada a Llei estatal de residus[6], i la Directiva d’ecodisseny[7], que està essent revisada, entre d’altres— transformaran completament el sector del tèxtil i la moda amb un objectiu clar: canviar l’actual model productiu lineal per un futur model d’economia circular.

L’objectiu és reduir el consum de recursos i la generació de residus, amb el principi de fer més amb menys, i amb la idea que els productes, els materials i els recursos es poden utilitzar i reutilitzar el màxim temps possible. Aquest model circular s’oposa directament al model industrial clàssic basat en l’extracció, la producció, el consum i el rebuig.

Cal aplicar estratègies que permetin nous circuits i estableixin sinergies entre tots els agents de la cadena de valor, des dels productors fins als consumidors, passant per distribuïdors, administracions… Això, en la indústria tèxtil, significa minimitzar l’ús de materials verges; recuperar el màxim de recursos i components possibles; que les produccions es facin sota principis de química segura i monomaterialitat; que es creïn circuits de recuperació, reparació i revenda de productes; que es propiciïn polítiques locals que impulsin la recirculació material… Tot un seguit de variables que possibilitin crear un sistema tèxtil on el concepte de residu desaparegui i es transformi en recurs.

En aquest esquema, una de les estratègies principals és la reutilització, que permet allargar la vida de les peces de roba. Per tant, es cobreix una demanda amb producte ja produït, i així disminueix la pressió respecte a l’extracció de nous materials verges i es redueixen les emissions associades a la producció. A més, per mitjà d’aquesta recirculació es pot generar nova ocupació que participi en els processos de recuperació, recollida, classificació, preparació per a la reutilització i venda del material. Així mateix, es poden crear noves oportunitats de negoci a través d’aquesta gestió i recirculació del flux material.

La reutilització com a eina per a la prevenció

A la ciutat de Barcelona podem trobar diverses iniciatives i propostes d’intervenció que contribueixen a aquest canvi cap al model circular. En primer lloc, les botigues de venda de roba de segona mà gestionades per entitats de l’economia social, que generalment estan vinculades a gestors de residus, empreses que fan la recollida de residus tèxtils en l’àmbit municipal, sigui a través dels coneguts contenidors taronges/vermells/verds (el color varia segons l’empresa) o per mitjà del porta a porta, d’acord amb l’esquema de recollida municipal. Exemples d’aquestes botigues són la cooperativa de segon grau Roba Amiga, formada per Solidança, Formació i Treball, Engrunes, Tapís i Andròmines; altres empreses similars, com Moda re- o Beyondwear, creada per Càritas i el Grup Formació i Treball, o l’empresa Humana Spain, entre d’altres. La particularitat d’aquestes empreses és que utilitzen els productes tèxtils de segona mà per treballar en la inserció laboral. Per tant, amb la gestió del residu tèxtil aconsegueixen generar ocupació en col·lectius desafavorits. 

En segon lloc, les botigues gestionades per particulars i empresaris del sector privat. Les peces que revenen sovint provenen de grans distribuïdores de roba de segona mà que després distribueixen com a vintage. Trobem botigues on els empresaris busquen i rebusquen en diversos mercats a l’engròs per oferir un estil de roba determinat, com Flamingos. Altres exemples a la ciutat de Barcelona són cottonVintage, Le Swing Vintage, Holala Ibiza, Lullaby, Neko Vintage, La Principal Retro & Co, Love Vintage, TurQuesh, Ven-t’ho, Alabama Collect i  L’Arca Barcelona, entre d’altres.

També trobem algunes marques de moda i detallistes que treballen la circularitat: des d’animar els clients perquè dipositin les peces de roba que ja no utilitzen a canvi d’un descompte per a futures compres fins a oferir racons, siguin físics o en línia, de peces de segona mà de la seva marca. Exemples d’aquest model són marques com Nudie Jeans i els grans grups com Levi’s, Mango, Inditex o H&M, entre d’altres, que estan buscant fórmules per a aquesta gestió per passar a ser els nous detallistes de roba de segona mà.

Classificació de la roba que arriba a la planta de preparació per a la reutilització d’Humana, ubicada a l’Ametlla del Vallès. © Humana Fundación Pueblo para Pueblo Classificació de la roba que arriba a la planta de preparació per a la reutilització d’Humana, ubicada a l’Ametlla del Vallès. © Humana Fundación Pueblo para Pueblo

Finalment, els mercats de segona mà, tradicionalment coneguts com a mercats de brocanters, també ofereixen peces de vestir. Els més coneguts i rellevants a la ciutat són el Fleadonia (Flea Market), al Raval, i el Lost&Found, a la plaça del Mar. El tret distintiu d’aquests dos mercats és que són els particulars els que posen a la venda les seves peces de roba, no hi ha intermediaris i la venda es fa directament de particular a particular. D’altra banda, a la ciutat també hi ha l’històric Mercat dels Encants, amb diverses parades dedicades a la roba de segona mà.

La gran capacitat de vendre en línia

Un segon gran grup de noves propostes o nous models de negoci són les plataformes en línia, que tenen un abast més gran i la capacitat d’arribar a molts usuaris i gestionar una gran quantitat de roba. Hi ha models de negoci diferents, com les plataformes de venda de roba de segona mà generalistes, que gestionen grans volums provinents de particulars, empreses o, inclús, de gestors de residu tèxtil. En aquest cas, l’empresa s’encarrega de tota la gestió i de recollir el residu tèxtil, avaluar-lo segons sigui aprofitable o no, higienitzar-lo i preparar-lo perquè es pugui pujar a la pàgina web de venda de segona mà. Un exemple d’aquesta tipologia de model de negoci és Micolet. També hi ha plataformes que actuen com a agents facilitadors que posen en contacte venedors, en aquest cas particulars, amb compradors, com és el cas de Vinted.

Les plataformes de renting o de lloguer de roba són un tercer model, i hi trobem des de plataformes que lloguen peces de diverses marques fins a d’altres que tenen l’objectiu de convertir-se en gestores dels armaris dels seus usuaris particulars. Un exemple és Ecodicta.

I encara hi ha un altre sistema, basat en l’intercanvi de productes entre usuaris. Les swap parties o festes d’intercanvi guanyen terreny i emergeixen amb un doble objectiu: conscienciar els consumidors sobre la problemàtica tèxtil i aconseguir allargar la vida útil de la roba dels armaris. Exemples de festes d’intercanvi són les que organitza l’associació Moda Sostenible Barcelona. I una altra proposta és la impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, “Renova la teva roba”[8], amb l’objectiu de promoure l’intercanvi, el consum responsable i la conscienciació envers el residu tèxtil. Actualment, la xarxa té 27 punts repartits per tota la ciutat on, dos cops l’any, es poden fer aquests intercanvis promoguts des del consistori.

Molt de camí per recórrer

Les opcions per accedir a roba de segona mà augmenten i arriben a més tipologies de consumidors. Aquest fet es deu tant a una major conscienciació pel que fa al consum com a l’augment de la informació vinculada als impactes ambientals i socials de la moda. També hi té un paper important la tecnologia, que facilita nous canals de comunicació i d’intercanvi. Tot i això, encara queda molt de camí per recórrer.

La circularitat és una proposta de model holístic, on tots els agents són clau. Per aquest motiu, i per contribuir a impulsar la circularitat tèxtil al territori, el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat i l’Agència de Residus de Catalunya han promogut i engegat el Pacte per a la Moda Circular[9], una eina territorial que permet enxarxar tots els agents de la cadena tèxtil: les marques de moda, els industrials tèxtils, les empreses gestores de residus, les recicladores, l’Administració local i les associacions empresarials vinculades al tèxtil. El pacte estableix diversos objectius concrets per a cada baula de la cadena, els permet la intercol·laboració per crear projectes que impulsin la circularitat i promou la seva comunicació per identificar millor els reptes conjunts per transitar cap al model circular. La circularitat i les estratègies per impulsar-la són un repte comú que comparteixen tots els agents que integren el sector, des de les empreses productores fins als consumidors/usuaris, passant per les administracions —estatal, autonòmica i locals— i les associacions i entitats sectorials.

Aquestes propostes exemplifiquen com la reutilització, juntament amb les noves tecnologies de comunicació, han obert la porta a crear i generar oportunitats empresarials de futur. La reutilització transforma completament el model de compravenda i, per tant, el canvi profund que genera està directament vinculat als usos, fet que significa que estem passant de ser consumidors a ser usuaris d’un recurs. En aquest cas, de la roba que ens vesteix.


[1] Agència de Residus de Catalunya. via.bcn/R9Nf50Q2wb8
[2] Pacte Verd Europeu. via.bcn/Birp50Q5QzU
[3] Comissió Europea. Pla d’Acció per a l’Economia Circular. via.bcn/AXxP50Q2woN
[4] Comissió Europea. Estratègia Industrial Europea. via.bcn/VpzL50Q5SbK
[5] Estratègia per a uns Tèxtils Sostenibles i Circulars. via.bcn/ElO950Q2wsi
[6] Llei estatal de residus. via.bcn/x2Rx50Q2wVp
[7] Directiva d’ecodisseny. via.bcn/kpSp50Q2wX4
[8] Projecte “Renova la teva roba” de l’Ajuntament de Barcelona. via.bcn/GiJX50Q2xp8
[9] Pacte per a la Moda Circular. via.bcn/qRZQ50Q2xto

El butlletí

Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis