Dos mil anys de Barcelona sobre el mapa

Pàgines interiors de l'Atles Muhba

L’Atles MUHBA d’història de Barcelona, editat per l’Ajuntament de Barcelona i el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) —institució que enguany celebra el 80è aniversari—, impressiona pel seu volum i la seva rigidesa, dignes d’un carreu romà. Però només cal donar-hi una ullada per constatar que, en realitat, és una obra flonja, porosa, plena de compartiments, on tothom es pot trobar a gust: des del lector més erudit fins al passavolant curiós que arriba a les seves pàgines a la recerca de petites històries quotidianes.

El llibre combina amb naturalitat el rigor dels articles d’experts en períodes i àmbits concrets —Borja de Riquer, Francesc Vilanova, Mercè Tatjer, Oriol Nel·lo..., fins a completar una llista de 25 especialistes—, amb un desplegament gràfic que ajuda, i molt, a fer més entenedora la teoria. Són especialment interessants les cartografies de l’evolució de la ciutat, l’anomenada Carta històrica, una successió de mapes que abracen des que Bàrcino era un petit campament romà, emplaçat al voltant del mont Tàber, fins a temps recents, amb la ciutat convertida en ens metropolità. En si mateixes, les cartografies, amb les seves explicacions mínimes, són capaces de narrar la història de la ciutat a través del seu creixement urbanístic.

Portada d'Atlas Muhba

Hi destaquen les aproximacions fotogràfiques d’Anna Oswaldo Cruz a paisatges de la Barcelona actual, que ens mostren, de manera més o menys explícita, el seu llegat històric. I tenen la virtut de fer-ho sense caure en el “postalisme” narcisista a què ens tenen acostumats molts llibres de divulgació històrica. Al costat de les fotos de la muralla romana, el call jueu o la plaça de Ramon Berenguer el Gran, el lector hi trobarà, per exemple, retrats de la font de Can Peguera —el grup de cases barates inaugurat el 1929 amb el nom de Ramon Albó— o els blocs de pisos de Canyelles. Tots dos, a Nou Barris, un dels districtes tradicionalment ignorats per la historiografia “oficial”.

L’obra manté la filosofia de l’exposició Barcelona flashback. Kit d’història en 100 objectes, inaugurada el 2019 a la Casa Padellàs i on els objectes —sovint quotidians, mínims, en alguns casos banals— interroguen el visitant i li donen respostes per conèixer el passat i entendre el present. Perquè la història no s’explica només a través dels edificis majestuosos de les classes dominants, dels grans monuments i les obres mestres, de les grans infraestructures. De vegades, un objecte modest és capaç d’encabir tota una època: un petit segell per estampar indianes; un exemplar del llibre Els altres catalans, de Candel; un cartell de la manifestació “Aturem la guerra contra l’Iraq”…

L’Atles, que repassa dos mil anys del passat barceloní, ha volgut atorgar un espai especial a la història recent: la segona part del llibre aprofundeix en set àmbits temàtics que van ser rellevants al llarg del segle xx. Així, aborda una parcel·la del passat que molts lectors han conegut de manera directa, perquè l’han viscuda, o indirecta, a través dels testimonis dels seus pares o avis. En alguns passatges, a més, s’han incorporat, com a agents històrics de ple dret, col·lectius que, fins fa ben poc, la historiografia havia passat per alt. Per exemple, les veïnes i veïns que, a les darreries de la dictadura franquista, van esdevenir motor de canvi, no només per a la fesomia de la ciutat —moltes de les reformes urbanístiques de la dècada dels anys setanta i posteriors són fruit de lluites veïnals—, sinó també com a agent democratitzador.

“Al llarg dels anys de transformació del museu —explica Joan Roca i Albert, director del MUHBA i de l’Atles—, el diàleg ha estat constant amb els barris i les entitats ciutadanes, les universitats i múltiples institucions internacionals. Aquesta estructura pluricèntrica propicia una simfonia d’història urbana multiescalar”. Aquesta mirada polièdrica que caracteritza l’Atles és el que el fa interessant i, sobretot, útil. I el converteix en una obra de consulta que ha arribat per quedar-se a la prestatgeria per molt de temps. Potser no tant com un carreu romà, però sí per una bona temporada.

Atles MUHBA d’història de Barcelona

Joan Roca i Albert (direcció de l’obra)

Ajuntament de Barcelona i MUHBA, 2023
504 pàgines

El butlletí

Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis