Conviure amb la IA

Co(AI)xistenceés una videoinstal·lació de Justine Emard amb Mirai Moriyama & Alter, desenvolupada per l’lshiguro Lab de la Universitat d'Osaka i l’Ikegami Lab de la Universitat de Tòquio. ​© Justine Emard / Adagp, París 2018

Sota el paraigua de la intel·ligència artificial, el món es reconstrueix a base de neurones, records, imaginació i pensaments, però també de xips, bases de dades, pronòstics computacionals i algoritmes. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) posa fil a l’agulla amb una exposició que mostra tant les virtuts com els perills d’aquesta tecnologia.

—T’has enamorat d’algú altre?
—Per què ho dius, això?
—No ho sé. Respon!
—No sabia com parlar-te d’això…
—De quants?
—De 641.

Aquest diàleg entre Theodore i Samantha, un home blanc de mitjana edat i un sistema operatiu, apareix en una de les escenes més estremidores de Her, una pel·lícula escrita i dirigida per Spike Jonze que es va estrenar ara fa just deu anys i que es considera una de les pioneres a retratar l’amor del segle XXI.

Home i màquina que ballen Machine Learning mostra, a través d’una sèrie de vídeos, com les persones poden ensenyar les màquines a moure’s. © Universal Everything, 2018

En aquestes dues dècades i escaig de segle, la intel·ligència artificial s’ha infiltrat en tots els àmbits de la vida: des de la intimitat d’una parella fins a l’educació, la creació artística, la recerca científica, els mitjans de comunicació, l’entreteniment, la medicina, l’economia, la política… La intel·ligència humana ja no té el monopoli en un món que també s’està reconstruint a base d’intel·ligència artificial. I aquest mateix món ja no és un futur pròxim, sinó un present immediat que s’edifica sobre neurones i xips, records i bases de dades, imaginació i pronòstics computacionals, pensaments i algoritmes. Estem preparats els humans per relacionar-nos-hi amb garanties? On acabem nosaltres i on comença la intel·ligència artificial? És realment capaç d’aprendre? És creativa? És sostenible? Pot prendre decisions sense la participació humana? Aquestes són algunes de les múltiples preguntes que planteja Intel·ligència artificial, la gran aposta d’aquesta tardor del CCCB i que, en part, s’alimenta de l’exposició AI: More Than Human, que es va presentar el 2019 al Barbican Centre de Londres. Però, atenció, spoiler, aquí no hi ha les respostes, només la voluntat de fer reflexionar els visitants des d’una intersecció tan complexa com seductora, que relliga història, art i ciència.

El concepte genèric d’intel·ligència artificial ens remet inevitablement a les pel·lícules de ciència-ficció i a la paranoia de l’apocalipsi robòtica. Però en la història de la humanitat hi ha hagut molts precedents de creació de vida artificial, sigui a través de la màgia, la religió o la literatura. Qui no ha quedat fascinat amb Frankenstein? O amb Golem? El relat històric —que aquí comprèn des de tradicions religioses del judaisme i del sintoisme fins a l’alquímia àrab i les filosofies gòtiques— és un dels eixos discursius de l’exposició. “Si per a un sintoista japonès qualsevol objecte pot tenir ànima, per què no la pot tenir una màquina?” Això explicaria, en part, per què en la cultura oriental la relació quotidiana amb els robots està més normalitzada que en el món occidental, assegura l’investigador multidisciplinari Lluís Nacenta, comissari d’Intel·ligència artificial.

Imitar el funcionament del cervell

Un altre eix de l’exposició és el de l’evolució de la computació, que té els orígens en l’obsessió humana ja no per desxifrar el cervell sinó per imitar-ne el funcionament. Així és com es va passar de les primeres màquines de càlcul a la creació de les xarxes neuronals artificials, que no són més que programes informàtics que, amb el pas del temps, aprenen a aprendre. “La intel·ligència artificial no ho fa tot. Necessita humans. Creativament, és una màquina d’imitar. De fet, per si mateixa, és una artista bastant mediocre. La gent té por que la intel·ligència artificial els tregui la feina, però qui els traurà la feina són els humans que saben fer-la servir”, assegura Nacenta, que no n’amaga els punts foscos: les armes autònomes, el reconeixement facial, la manipulació política, les feines precàries que hi ha al darrere dels grans bancs de dades, el sexisme inherent al fet de triar veus femenines per als sistemes operatius quan hi ha connotacions sexuals o de servei… “Parlar de tot això no és tan sexi com parlar de l’apocalipsi dels robots de les pel·lícules de ciència-ficció, però cal fer-ho, i en aquesta exposició ho fem. És necessari obrir debats sobre l’ètica i sobre la regulació d’aquesta tecnologia”, afirma.

Aibo, el gos robot de Sony, ja fa 20 anys que està al mercat, amb diferents actualitzacions. ​© Sony Corporation Aibo, el gos robot de Sony, ja fa 20 anys que està al mercat, amb diferents actualitzacions. © Sony Corporation

El punt de trobada entre l’art i la ciència és l’eix central de l’exposició. Qui és l’artista i qui és l’assistent en una creació generada per Midjourney? Segons Nacenta, l’autoria s’hauria de repartir al 50%. “És una col·laboració, sense l’un no pot existir l’altre. Tot i que es tendeix a ocultar-ho, la intel·ligència artificial té una intervenció humana importantíssima, però ens agrada més dir que és un robot”, ironitza. Algunes de les obres artístiques exposades al CCCB ja es van veure al Barbican Centre, com els poemes-retrat d’Es Devlin o el minuciós treball d’Anna Ridler, que, amb la classificació manual de deu mil tulipes fotografiades per ella mateixa, denuncia precisament la precarietat laboral que hi ha darrere els ingents bancs de dades.

Amb la voluntat de mostrar el potencial de Barcelona i Catalunya com a hub d’intel·ligència artificial, Nacenta també ha comptat amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC), liderat per Jordi Torres i el seu equip. Una col·laboració que ha cristal·litzat amb una instal·lació al voltant de la cantant Maria Arnal, a qui han generat un alter ego artificial que pot arribar a més registres vocals que l’autèntica i amb el qual els visitants podran interactuar. La llista d’artistes, però, és més llarga: Massive Attack, Mario Klingemann, Neri Oxman, Joy Buolamwini, Yoichi Ochiai, Kode9, Chris Salter… Cadascú, des del seu camp de treball, mostra com el poder de l’art per desxifrar la complexitat del món roman intacte. Fins i tot quan es tracta d’intel·ligència artificial.

Intel·ligència artificial

Del 18 d’octubre del 2023 al 17 de març del 2024. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Exposició original comissariada i organitzada pel Barbican Centre (City of London Corporation) i coproduïda pel Forum Groningen (Països Baixos). Adaptació del CCCB i el Barcelona Supercomputing Center (BSC).

El butlletí

Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis