Barcelona, ciutat rebel i insubmisa

Roses de Foc de Barcelona

En els últims anys, s’ha anat imposant la noció que l’esclat reiterat i violent del conflicte social a la Barcelona del segle xix i de principis del xx havia fet que la ciutat fos coneguda arreu, sobretot en cercles obreristes, com la Rosa de Foc. L’epítet ha fet fortuna, i avui s’afirma com una veritat inqüestionable.

Poc hi fa que l’historiador Josep Termes, l’especialista més important en l’anarquisme a Catalunya, aclarís al periodista Lluís Bonada (El Temps, 1/2/2005) que aquí no s’havia fet servir mai el terme Rosa de Foc. Almenys fins al 1974; a finals d’aquell any, l’historiador Joaquín Romero Maura va publicar un llibre, La rosa de fuego. El obrerismo barcelonés de 1899 a 1909, el títol del qual era manllevat d’una afirmació d’Antonio Loredo, redactor de la revista anarquista Tierra y Libertad, que deia, l’any 1909, que “en donde el pueblo luchó con denuedo, llegando a imponerse por medio del terror, fue en Barcelona, en La rosa de fuego, como la llamamos nosotros en América”.

Josep Termes puntualitzava que, fora del cercle anarquista argentí de Loredo, “aquesta expressió no s’ha dit enlloc més. Aquí no va arribar mai. Ni a Europa. Els vells anarquistes d’aquí la desconeixien”, assegurava. De fet, no surt esmentada a les cròniques de l’època. Si feu una consulta a l’hemeroteca de La Vanguardia, trobareu que l’expressió “Rosa de Fuego” no apareix mai entre els anys 1881 i 1939 (més que com a títol d’una sarsuela estrenada, sense gaire èxit, el 1924). Tanmateix, a Romero Maura, doctor per la Universitat d’Oxford i que escrivia dins la tradició editorial britànica, l’expressió devia semblar-li atractiva per al títol del seu llibre, i a poc a poc —no pas en el moment de l’aparició del llibre— va anar guanyant adeptes: quan el llibre va ser recuperat per RBA el 2012, la Rosa de Foc ja era un lloc comú, encara que, en rigor, puguem considerar-lo com una “invenció de la tradició” (per fer servir el terme d’Eric Hobsbawm i Terence Ranger).

Així doncs, no és estrany que el periodista Andreu Farràs (Barcelona, 1959), llicenciat en Ciències de la Informació i també en Història, amb una llarga trajectòria als mitjans de comunicació, autor i coautor de diversos llibres, hagi triat novament, aquesta vegada en plural, l’epítet de la Rosa de Foc per parlar-nos d’una ciutat periòdicament revoltada, fins al punt, podríem dir, que ha generat un vocabulari propi: Barcelona ha estat escenari d’avalots i rebomboris, de bullangues, motins i revoltes. Farràs ha triat, per a un llibre ben documentat i escrit amb una deliberada voluntat divulgativa, un ventall cronològic de cent anys, els que van de les bullangues de 1835 als Fets de Maig del 1937 (amb un epíleg dedicat a les protestes de l’octubre del 2019 contra la sentència del Tribunal Suprem en la causa del procés, una tria que té la virtut de recordar-nos que l’independentisme és, també, un moviment social).

És un segle marcat per la dificultat que ha tingut l’Estat espanyol per construir-se, però també perquè a Catalunya s’assentés una societat industrial i moderna; un segle durant el qual Barcelona va viure, i protagonitzar, esclats periòdics de violència sociopolítica: els aldarulls vuitcentistes (i la resposta militar), les vagues obreres, la “destrucció redemptora” de la violència anarquista (que li va valdre, aquesta vegada sí, aquí i arreu, l’epítet de la Ciutat de les Bombes), la Setmana Tràgica, la vaga de La Canadenca i el pistolerisme… Uns esdeveniments davant dels quals la resposta de l’Estat solia ser la declaració de l’estat de setge o d’excepció i la suspensió de les garanties constitucionals.

La “persistència del fet revolucionari” a Barcelona —que tant amoïnava, intel·lectualment i políticament, l’historiador Jaume Vicens Vives— ens és mostrada al llibre de Farràs a través d’uns episodis que formen part de la memòria històrica de la ciutat, dins un recorregut que ens permet veure com Barcelona ha fet de la insubmissió i la revolta un dels seus trets d’identitat.

Roses de Foc de Barcelona.
Andreu Farràs
Edicions 62, 2023
272 pàgines

El butlletí

Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis