• Ds 16 set< 16-09-2017
  • Dg 17 set< 17-09-2017
  • Dll 18 set< 18-09-2017
  • Dm 19 set< 19-09-2017
  • Dc 20 set< 20-09-2017
  • Dj 21 set< 21-09-2017
  • Dv 22 set< 22-09-2017
  • Ds 23 set< 23-09-2017
  • Dg 24 set< 24-09-2017
  • Dll 25 set< 25-09-2017

Parc de la Ciutadella: Dancing partners + Claqué + Dansa + Tecnologia

[ 22.09.17 ]

Dancing Partners: Dansa internacional a la programació del parc de la Ciutadell

Enguany més que mai, la dansa és una de les grans protagonistes (tot i que no l’única) de la programació del festival Mercè Arts de Carrer (MAC Festival) al parc de la Ciutadella. Aquí podreu veure treballar destacades companyies internacionals de dansa… i ballar una estona amb elles!

Ens referim a Dancing Partners, un projecte de dansa internacional a la Ciutadella que lidera la companyia barcelonina Thomas Noone Dance. Aquest grup ha convidat tres col•lectius més dedicats a la dansa de procedències diverses: la britànica James Wilton Dance, la sueca Norrdans i la italiana Spellbound Contemporary Ballet.
Si veniu a la tarda veureu ballar, en horaris i espais diversos, els ballarins i ballarines de la James Wilton Dance, una referència de la dansa contemporània més actual a la Gran Bretanya, que interpretaran la coreografia Leviathan, una peça atlètica i altament energètica.
La companyia sueca Norrdans, per la seva banda, us oferirà a 7x7 set breus coreografies que us mostraran l’alt nivell de la dansa als països nòrdics. Encara podreu veure una companyia més, els italians Spellbound Contemporary Ballet, que, a Mysterious engine, no només us mostraran la seva tècnica exquisida, sinó que també us parlaran de la lluita humana per la llibertat interior. I, és clar, no faltaran a la cita els barcelonins Thomas Noone Dance, que interpretaran les coreografies Perverso i Until the end.
Us ha agradat el que heu vist? Doncs deixeu que us ensenyin algun petit secret que segur que us servirà quan, vosaltres mateixos, us poseu en moviment. I és que, de divendres a diumenge, de vegades de dia i de vegades a la nit, s’organitzarà un taller de dansa on algunes d’aquestes companyies i molts altres artistes programats al parc us ensenyaran a ballar. 
Sí, és clar, després haureu de practicar el que heu après i, per tant, us aconsellem que vingueu a les jam sessions que les companyies implicades en el projecte Dancing Partners us ofereixen a mitjanit. Els veureu passar-s’ho d’allò més bé ballant tots plegats i us convidaran a afegir-vos a la festa.
 

El tap dance posa en dansa el parc de la Ciutadella
 
És un estil coreogràfic amb una història llarga, però continua sent cent per cent actual, i cada cop hi ha més gent que el vol aprendre. Potser encara no us heu apuntat a cap curset de tap dance o claqué, però segur que, com a mínim, us ho passareu d’allò més bé veient un espectacle d’aquest gènere. En teniu uns quants que us esperen al parc de la Ciutadella.
Passeu per la zona de la Cascada a última hora del matí o primera hora de la tarda i deixeu-vos sorprendre per un espectacle que és tot un compendi dels diversos estils de tap dance que es ballen per tot el planeta Terra. I és que Liaison IV és un sol espectacle format per tres companyies de Catalunya, França i els Estats Units. Ens referim a Tap Olé, Tapage i Chicago Tap Theatre, que s’han posat d’acord per mostrar-vos una tria de coreografies, moltes de noves, que barregen el so del claqué amb la guitarra espanyola, acosten el tap dance a la dansa contemporània o ens mostren la cara més narrativa i emocional d’aquest estil de ball.
No és l’únic espectacle que veureu al parc de la Ciutadella, per on passen, un any més, els Camut, pares del tap dance a casa nostra que, a l’espectacle Big Drums, barregen percussió africana, tap dance, veu i ball sobre sorra.
Però, es pot fer humor utilitzant el claqué? Pregunteu-ho als molt excèntrics ballarins i ballarines de la companyia suïssa Martin’s Tap Dance, que, a Slap, fan servir objectes de tota mena per a la percussió. 
El que segur que no hauríeu imaginat mai és que es pogués ballar claqué… al so d’una composició de música clàssica. Ho fa Sharon Lavi a Spring, on converteix la música de Vivaldi en tot un festival de tap dance.
Us recomanem, finalment, que no us perdeu Hands, un espectacle amb un clar parentiu amb el tap dance. El signa una parella de joves, Suzanne Cleary i Peter Harding, o, el que és el mateix, la companyia britànica Up & Over It. Us deixaran bocabadats fent anar els peus, sí, però també les mans, amb les quals colpegen rítmicament la taula a la qual seuen.
 
 
La Ciutadella balla: nous talents, ritmes urbans i… un jersei!
 
Les coreografies més diverses ocupen durant la Festa Major el parc de la Ciutadella, epicentre del festival Mercè Arts de Carrer (MAC Festival), amb tot de propostes dels signes més diversos que van del ballet a les noves danses urbanes.
I és que a la Ciutadella podrem veure (Barcelona City Ballet) una coreografia d’Alba Zamora, una ballarina i coreògrafa que ha ballat al Gran Teatre del Liceu i al Ballet Nacional de España Clásico, i que estrena a la Mercè Desdoblamiento, on es pregunta si aquells pressentiments i premonicions que tots tenim de vegades no deuen tenir a veure amb… la física quàntica!
També hi haurà exemples de dansa clàssica, com Tants talents, un espectacle coordinat pel mestre de les danses urbanes Arias Fernández que aplega diversos estils de dansa, en una mostra d’eclecticisme que va del flamenc al ballet passant pel claqué i el hip-hop.
Artistes com José Miguel Medina i el seu espectacle HEY formen part d’una programació plena de perles. Si voleu veure un grup d’artistes ballar amb el màxim virtuosisme sobre unes xanques per parlar sobre la identitat femenina, busqueu la companyia Maduixa i el seu espectacle Mulïer. Si preferiu, en canvi, veure ballar flamenc amb una cadira, teniu una cita amb Flamenco en vertical d’Antonio Vargas.
Recordeu que dues companyies molt lligades a la ciutat, la companyia de Lali Ayguadé i La Intrusa, seran a la Ciutadella tots els dies de la festa. Lali Ayguadé presenta Saba, una reflexió sobre la constant recerca que ens imposem els éssers humans interpretada per Nicolas Ricchini i Diego Sinniger. I La Intrusa presenta Billie Jean, un muntatge sobre intimitat i exhibicionisme que ballaran les joves Agnès Sales i Gigi Roset. Que ningú no es perdi, però, la nova creació que mostra a la Mercè una de les artistes més conegudes de la dansa barcelonina, Mar Gómez, famosa pel seu ús de l’humor. Segur que us farà somriure amb La vie en rose. 
Els caçadors de tresors coreogràfics que es vulguin deixar seduir per les formes més modernes de la dansa haurien de buscar, dissabte, diumenge o dilluns al migdia, o a primera hora de la nit, Pablo Molina. El seu espectacle es diu Phantôme i és un solo que no ho sembla. L’heu de veure ballar amb un jersei (sí, sí, ho heu llegit bé) que sembla tan viu i ple de talent com ell mateix.
Per als qui creuen que l’asfalt de les ciutats és l’escenari perfecte per a la dansa d’avui, hi ha propostes de tota mena: des de dues coreografies dels Brodas Bros (la futurista BR2 i Vibra, amb el grup de percussió Brincadeira) fins a Kukai Dantza, un col•lectiu del País Basc interessantíssim que barreja tradició i avantguarda en dues coreografies diferents (Topa i Gelajauziak), en les quals ha col•laborat amb els Brodas Bros i, pareu atenció, amb Cesc Gelabert.
Finalment, busqueu al parc les moltes propostes de dansa procedents de Corea, tota una sorpresa que agradarà tant als amants de la tradició com als més moderns de la casa. El Creative Group Noni ens proposa dues coreografies, l’una d’adreçada al públic familiar i basada en un conte tradicional que utilitza màscares i tambors tradicionals (Play of Tiger and Monkey), i una segona proposta, aquesta nocturna (Playing Wind), amb la llum com a protagonista.
També té com a punt de partida els tambors tradicionals coreans la companyia Tago, autora d’un espectacle energètic i hipnòtic. Però si el que busqueu són danses urbanes, la I.O.F. Crew us demostrarà com un grup de b-boying pot tenir les arrels enfonsades en la seva cultura i ser igualment moderníssims. Veniu a veure els seus espectacles Heung o Gwang Tal i ho comprovareu.
 
 
La gran festa de la tecnologia
 
Volcans en erupció, una immersió en un paisatge de somni, estàtues que parlen, instruments futuristes… És la cara més tecnològica de la Mercè, que es manifesta especialment al parc de la Ciutadella.
Retronen els tambors, i la Font de la Cascada, una visió habitualment amable, es converteix en un volcà amenaçador a punt d’entrar en erupció. És Terra forma, un espectacle de projeccions signat per Ingvar Björn i amb música del percussionista Sigtryggur Baldursson que transforma un paisatge barceloní d’allò més conegut en una força tel•lúrica amb molta relació amb Reykjavík, la ciutat convidada de la Mercè d’enguany. No s’espera que l’erupció causi cap destrossa, però aneu amb compte per si de cas.
Si voleu saber més sobre la terra que acull aquests volcans espectaculars, heu de visitar, al passeig de Lluís Companys, la cúpula immersiva, on veureu el film Islàndia 360º, que proposa el col•lectiu Eyesberg. S’adverteix, però, que la visió d’aquests paisatges pot fer venir unes ganes boges de pujar en un avió per conèixer Islàndia (i els islandesos) en persona.
A la glorieta de la Cascada, aquesta Mercè tindreu l’ocasió de descobrir un instrument inventat al Poblenou de Barcelona. És l’oval sound, una barreja d’instrument de percussió i sintetitzador electrònic que produeix sons sorprenents. Si coordineu el so amb uns efectes de llum, el resultat és espectacular. Veniu a veure’l… i a escoltar-lo.
Finalment, si voleu escoltar les queixes d’un museu expressades per dues de les seves estàtues, visiteu qualsevol nit el Museu de Geologia de la Ciutadella, on Light and Color i Jordi Teixidó donen vida a un edifici a l’espectacle de projeccions Yo, museo.