• Ds 16 set< 16-09-2017
  • Dg 17 set< 17-09-2017
  • Dll 18 set< 18-09-2017
  • Dm 19 set< 19-09-2017
  • Dc 20 set< 20-09-2017
  • Dj 21 set< 21-09-2017
  • Dv 22 set< 22-09-2017
  • Ds 23 set< 23-09-2017
  • Dg 24 set< 24-09-2017
  • Dll 25 set< 25-09-2017

Marina Garcés o la Filosofia com a pràctica de vida

 

Estàvem acostumats a considerar la Filosofia com una disciplina pròpia d'éssers estranys, enigmàtics i molt sovint elitistes, com una categoria del coneixement que pertany estrictament al món acadèmic. Com a mínim fins que alguns i algunes dels que es dediquen a aquesta disciplina ens han ensenyat que no, que pensar és una cosa que podem fer tots... si en tenim ganes i ens hi volem posar. I si la Filosofia no fos pensar "com" algú sinó pensar "amb" algú? I si fos més una interpel•lació que no pas un adoctrinament?

La Filosofia, lluny de ser una disciplina pròpia d'aules i despatxos, de llibres gruixuts i enrevessats, és una mena de segona pell que no ens podem posar i treure sinó que ens acompanya dia i nit, tant si fem una classe com si estem preparant el sopar. Ho explica Marina Garcés, una de les pensadores de la nova generació de filòsofs catalans nascuts els anys 60 i 70 i pregonera de la Mercè d'enguany.

Marina Garcés es va trobar estudiant Filosofia l'any de l'eufòria olímpica, quan havien caigut els règims comunistes, s'anunciava la fi de la Història i el futur semblava el relat d'un progrés fabulós i imparable. Però ella, poc amiga d'enganyar-se, va intuir que el món que venia seria més complex del que ens explicaven i que segurament fora bo dotar-se d'eines intel•lectuals per explicar-lo o potser per transformar-lo. I a les aules de la universitat va trobar tot de gent valenta, es va adonar que el pensament no era només cosa d'uns pocs i va descobrir l'acció col•lectiva, un concepte importantíssim en la seva visió del món.

Marina Garcés va néixer a Barcelona, filla d'un arquitecte i d’una historiadora, i neta d’unes àvies de la cara nord del cap de Creus i d'un poeta descendent de l’emigració castellana que va arribar a la ciutat per construir la nova ciutat que va aparèixer amb l'Exposició Universal del 1888. Tot i que treballi a la Universitat de Saragossa, on és professora titular de Filosofia, Barcelona segueix sent la ciutat on viu i on, a més, ha estat una de les creadores d'Espai en Blanc, dedicat al pensament crític i col•lectiu. Fer del pensament una cosa apassionant és un dels objectius d'Espai en Blanc, que lluita per combatre l'aïllament i proposa una manera col•lectiva de pensar, basada en la cooperació, en l'articulació de xarxes i la compartició de coneixements i complicitats.

Explica totes aquestes idees i algunes més en un seguit de llibres, com ara En las prisiones de lo posible (2002), Un mundo común (2012), Filosofía inacabada (2015) o Fora de classe. Textos de filosofia de guerrilla (2016). En aquestes obres aposta per un pensament que considera l'existència com un problema comú i la Filosofia com una eina de tothom i per a tothom, una eina que podem i hem de fer servir fins i tot en la nostra vida quotidiana. D'aquí que desenvolupi el seu pensament, tant a dins com a fora de les aules, fins i tot des de les pàgines d'un diari, un espai que ocupa amb decisió i responsabilitat. Són coses d'un temps en què la Filosofia potser ha perdut pes en els currículums acadèmics però, a la vegada, guanya espai en la nostra vida diària. Tant és així, que enguany arriba al Saló de Cent en forma d'un pregó que promet ser tota una invitació a pensar en comú sobre el futur que volem.

 

Descarrega el pregó en pdf