• Ds 16 set< 16-09-2017
  • Dg 17 set< 17-09-2017
  • Dll 18 set< 18-09-2017
  • Dm 19 set< 19-09-2017
  • Dc 20 set< 20-09-2017
  • Dj 21 set< 21-09-2017
  • Dv 22 set< 22-09-2017
  • Ds 23 set< 23-09-2017
  • Dg 24 set< 24-09-2017
  • Dll 25 set< 25-09-2017

Javier Mariscal:

La Mercè és una noia de barri

Ja fa un parell d'anys que la Festa Major de Barcelona s'estén, més del que ho havia fet mai, pels barris de la ciutat. I si l'any passat ja va posar un peu al parc de la Trinitat, enguany hi torna i, no contenta d’haver convertit un nus de la Ronda en territori festiu, estén les seves conquestes al parc de Nou Barris i al de Sant Martí.

Sí, no hi ha dubte, la Mercè és una noia de barri... Ho ha vist ben clar un artista barceloní que, com tantíssims habitants de la ciutat, va néixer fora de Barcelona. Es diu Javier Mariscal, és un senyor que l'any 2050 farà cent anys i que, mentre espera aquest dia, mata el temps treballant o envoltat dels seus nets. Ni s'hauria imaginat a si mateix tal com es veu ara quan, acabada d'estrenar la dècada dels 70, va arribar a Barcelona per tal d'estudiar disseny a l'escola Elisava. S'hi va passar un parell d'anys perquè ell, de fet, el que volia era desclassar-se. I és que havia vingut de València, on era fill d'una família amb mitjans, però el que de veritat volia era viure en un lloc on no fos ni fill ni germà de ningú sinó només en Javier. Es va trobar en una ciutat més gran del que es pensava i on passaven més coses de les que havia imaginat, una ciutat que, com diu, "feia olor d'impremta" i on es coïen mil i un projectes editorials. No és estrany que de seguida estigués dibuixant, que formés part d'aquell mite del còmic underground que es deia El Rrollo Enmascarado i que compartís pis amb Nazario i altra gent de mal viure que formava part de l'escena subterrània del moment. Hi ha qui es pensa que Mariscal va aparèixer com un bolet l'any 1992 amb el seu Cobi sota el braç, però ja feia molt de temps que treballava a la ciutat, s'havia fet un nom i havia fet encàrrecs al Japó, a Itàlia i a molts llocs més. De fet, el 1987 ja era un artista reconegut que havia signat un cartell de la Mercè. Avui es mira aquell cartell amb ulls crítics i, fent petar la llengua, el jutja massa trist i apagat, "sense els colors de Barcelona". "El dia que el vaig fer, estava de mala lluna", es justifica. D'aquí que enguany s'hagi tret l'espina amb un nou cartell, de colors mediterranis, que converteix la Mercè en noia de barri.

Perquè, vint-i-cinc anys després d'haver donat a llum una família de tinta formada pel Cobi, la Petra i alguns amics olímpics més, ara Javier Mariscal ens dibuixa una Mercè que, per la cara que fa, podria viure perfectament a Nou Barris. És una noia jove, guapa, dotada de la bellesa barcelonina que li confereixen un pentinat  à la Tibidabo i una agulla de cabell en forma de torre de comunicacions. A les mans porta un mòbil, aquest element imprescindible per a qualsevol ésser humà del nostre temps, visqui a Los Angeles o al Senegal, segurament amb alguna app musical que li permet escoltar els artistes programats al BAM. Sí, la Mercè va a la moda i duu un tatuatge al braç amb el perfil de l'estàtua de Colom que és l'enveja de les seves conegudes. L'envolten nans i gegants, creuers carregats de turistes, noies que fan bronzo a la platja, nens i nenes que juguen al carrer com es feia abans i com es pot tornar a fer ara que hi ha més verd i més zones de vianants... I és que el fum dels cotxes (ho sap la Mercè i ho sap un Javier que sovint tira de bicicleta per anar a la feina) és tan dolent o més que el del tabac. Per això aquesta Mercè veïna de Nou Barris ho té clar: ens hem de posar les piles amb el reciclatge, d'aquí el collaret que porta; hem d'obtenir com sigui energia neta, d'aquí unes plaques solars convertides en ulleres de sol, i ens hem d'esforçar a tenir un transport públic de qualitat com aquest metro que li surt a la Mercè de sota l'orella... Aquest, i no cap altre, ens diu aquesta Mercè de barriada, és el futur de la ciutat: ser, un cop més, pionera i convertir-se en un referent en el camp de la sostenibilitat i també de la cultura, aquest conjunt de coneixements i pautes de comportament que ens fa millors i ens deslliura de la barbàrie.