20 de maig de 1992. Poc més de dos mesos que comencin els Jocs Olímpics de Barcelona i poc menys d'un mes que la flama olímpica arribi a Empúries per començar el seu periple per Catalunya, el públic del nostre espectacle traslladat per la ficció el 1992 - és convocat per l'associació de veïns del seu poble o barri en un local comunitari per compartir l'eufòria de viure junts un moment determinant per a la història del país: la final de la Copa d'Europa entre el Barça i Sampdoria. Una final que, amb la victòria del Barça, donarà el tret de sortida a l'etapa victoriosa i triomfal d'una Barcelona i una Catalunya olímpiques que aconseguiran, per fi, insuflar una dosi d'optimisme a la ciutadania i deixar enrere una etapa de grisor i mediocritat. A mesura que avanci l'espectacle i amb ell avanç també la retransmissió de la final de la Copa d'Europa, el públic descobrirà, però, -a través d'un viatge induït a diferents relats mítics (com ara L'Atlàntida de Jacint Verdaguer) - que aquella etapa d'èxit i aquella Barcelona triomfal construïda a partir d'inversió en infraestructures, èxits esportius ia cop de talonari no va ser res més que això: un altre gran relat mític que, convertint-se en hegemònic, en silenciar molts altres.

I és que la història -també el moment que estem vivint en els nostres dies en què la futurible República Catalana és encara un continent sense contingut-, no és més que això: una lluita constant per conquerir el relat hegemònic.

Durada: -

IMPORTANT: aquest espai tanca la venda d'entrades a Tiquetrambles 1 h abans de l'inici de la funció.