A part les torres modernistes que resten, les millors al carrer de Campoamor, tenen un gran interès les antigues masies, unes quaranta-cinc, algunes de pagès i altres de nobles i gent adinerada, de les quals en resten unes deu.

Can Cortada, al final del carrer de Campoamor, és una vella construcció medieval, antiga torre fortificada, que correspon a la fundada per la família Horta, els propietaris de la qual, els Oriola Cortada, comtes de la Vall de Merlès, tenien el patronat de l'església de Sant Joan; conserva finestrals gòtics d'èpoques diferents; en el seu subsol han aparegut restes d'una vil·la romana. Can Querol, al passeig de Maragall, prop dels carrers de Petrarca i de Sant Alexandre, és un edifici del segle XVIII de planta quadrada amb bonics esgrafiats, reformat i ampliat, que estatja la residència per a persones grans de la Fundació Valldejuli. Can Fargas, al carrer de Frederic Rahola, prop del passeig de Maragall i del carrer de Peris i Mencheta, és esmentada ja el 1300 i és propietat dels Fargas de Casanovas des del 1734; és un notable edifici amb una àmplia galeria i grans contraforts, envoltat de pins; Can Mariner és al carrer d'Horta cantonada amb el del Vent: restaurada el 1950, és una de les masies més grans i ben conservades. També cal esmentar Ca n'Andalet, seu del centre territorial de Barcelona Activa a Horta-Guinardó, a la Clota; Can Carabassa, edifici neoclàssic seu del col·legi SAFA; Can Masdeu, Can Notari, Ca la Sínia, Can Papanaps, Can Travi Vell, Can Travi Nou, Can Santgenís...

Els jardins del Laberint formen un notable conjunt, actualment de propietat del municipi de Barcelona, al voltant d'una antiga mansió dels Vallseca i després dels Roger, que passà al segle XVIII als Desvalls, marquesos del Poal i de Llupià, i després d'Alfarràs (resten vestigis de l'antiga Torre Sobirana darrere el palau construït al segle passat, amb façana neomusulmana); els jardins foren creats a partir del 1793 per Joan Antoni Desvalls i d'Ardena (que fou un destacat matemàtic i científic) amb l'ajuda del mestre d'obres Andreu Valls i segons plans de l'enginyer italià Domenico Bagutti; el cercle de xiprers i les conduccions d'aigua són del 1797-1799 i fou decorat amb escultures, un templet i balustres. Els jardins estan situats al passeig de la Vall d'Hebron, al nord de l'antic poble (passeig que ressegueix l'anomenada carretera de Cornellà a Fogars de Tordera, oberta el 1869), al peu de Collserola, entre les Llars Mundet i l'accés a Can Papanaps. Actualment són un jardí museu, i en una part de l'edifici hi ha oficines de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins.

També prop de les Llars Mundet hi ha el Palau de les Heures (o Can Gallart), residència amb quatre torres rodones coronades per pics cònics, a l'estil dels châteaux francesos, construït el 1895-1898 segons plans d'AAugust Font i Carreras per al navilier Gallart, que contenia un esplèndid mobiliari i notables obres d'art; actualment és propietat de la Diputació de Barcelona i constitueix un annex de les Llars Mundet. Acull la Fundació Bosch i Gimpera.

La Torre de la Granja Vella, que havia pertangut a Joan Sabastida (segle XV), passà a propietat dels jerònims de la Vall d'Hebron i, després de la desamortització, passà al banquer Lluis Martí i Codolar, que hi establí una granja agrícola, jardins i parcs i, fins i tot, un zoològic (nucli inicial del Zoo de Barcelona); Don Bosco la visità el 1885 i fou cedida poc després als salesians.

Mostra’n menys